El Suprem aplica l'amnistia per primer cop i tanca la causa contra l'expresident del Parlament Roger Torrent

El Tribunal Suprem (TS) ha aplicat la llei d'amnistia per primer cop. Vuit dies després de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l'alt tribunal ha acceptat aplicar-la a l'exconseller i expresident de la Mesa del Parlament Roger Torrent (ERC) i als també exmembres independentistes de la Mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. També l'han rebut l'excalalde de Sabadell Maties Serracant, i tres activistes més.

Els polítics havien estat encausats per desobediència, mentre que els activistes ho estaven per desordres públics. En les diferents resolucions judicials, el Suprem afirma que "queden amnistiats els actes protagonitzats" per aquestes persones.

Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado havien estat jutjats per admetre a tràmit propostes de resolució que reivindicaven el dret d'autodeterminació, i reprovaven la monarquia, tot i els advertiments que havia fet el Constitucional. El TSJC els va absoldre el 2022, i la Fiscalia ho va recórrer al Suprem, que ara els extingeix de qualsevol "eventual responsabilitat penal".

A la resolució, el Suprem afirma que els fets que van donar lloc al procediment "no oferien dubte" pel que fa a l'aplicació de l'article 1.1 de la llei d'amnistia i afegeix que "es dona compliment a l'àmbit objectiu d'aplicació" de la norma. Per tot plegat, aplica l'amnistia i estableix que queden sense objecte tant el recurs de cassació interposat pel Ministeri Fiscal com els sostinguts pels acusats absolts pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El cas de Serracant i els activistes

Per la seva banda, Serracant, que era alcalde de Sabadell durant l'1-O en representació de la Crida per Sabadell- havia estat condemnat per desobediència greu, a quatre mesos d’inhabilitació, i una multa de 1.800 euros. El Suprem i la Fiscalia van reconèixer el 2024 que se li podia aplicar l'amnistia, però se li va suspendre el seu procediment per esperar que el TC resolgués un altre cas.

Pel que fa als activistes, un és Oriol Calvo, condemnat a quatre anys, un mes i 16 dies de presó pel delicte de desordres públics i atemptat contra l'autoritat pels incidents de l'octubre de 2019 al passeig de Gràcia de Barcelona. El TSJC el va absoldre del delicte d'atemptat i li va reduir la pena a un any i mig de presó per desordres públics. La Fiscalia ho va recórrer al Suprem, que ara l'ha amnistiat.

Els altres dos activistes amnistiats són Mohcine El Mesbahy i Abdessabour Al Youbi. Cadascun va ser condemnat a un any i mig de presó pels incidents davant els jutjats de Girona l'octubre de 2019, quan es va conèixer la sentència de l'alt tribunal per l'1-O. Al Youbi va presentar un recurs de cassació, i el Suprem fa ara extensiva l'amnistia a ell i també a El Mesbahy, en considerar que tots dos havien estat condemnats pels mateixos fets.

En el cas dels tres activistes, les resolucions del Suprem estableixen que van actuar en el context d'un acte contra la sentència del procés i, per tant, "compleixen amb l'àmbit objectiu d'aplicació" de la norma.