Les llums i les ombres en el compliment de l'acord d'investidura entre PSC i ERC

El Consorci d'Inversions presentat dilluns pel Govern de la Generalitat i ERC és un pas més en el compliment de l'acord d'investidura de Salvador Illa segellat pel PSC i ERC. Ara bé, perquè aquest organisme, que pretén garantir l'execució de les inversions pressupostades per l'Estat a Catalunya, sigui una realitat ha de ser prèviament aprovat pel Congrés dels Diputats -on començarà a debatre's la setmana vinent- i, per tant, necessita del suport d'altres partits més enllà de republicans i socialistes.

Quan falten tot just tres mesos perquè s'arribi al segon aniversari del pacte d'investidura entre PSC i ERC, el seu balanç de compliment presenta llums i ombres, amb àmbits on ha avançat a velocitat de creuer -sobretot en aquelles qüestions sectorials que suposen una continuïtat amb les polítiques del Govern de Pere Aragonès-, d'altres on s'han fet passos importants però encara no s'ha culminat allò que detallava el text de l'entesa i algunes carpetes que, directament, no s'han abordat. L'exemple més significatiu d'això darrer és la Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític, que s'havia d'impulsar en el primer ple posterior a la constitució del Govern d'Illa i de la qual, ara mateix, encara no se'n sap res.

Com succeeix amb el Consorci d'Inversions, alguns dels elements troncals de l'acord d'investidura no depenen únicament de la voluntat de l'executiu de la Generalitat, sinó que requereixen de l'aval del Govern espanyol (com el traspàs de Rodalies) i, fins i tot, del Congrés, de manera que han de rebre el suport d'altres formacions polítiques. El cas paradigmàtic és el nou model de finançament, on hi ha hagut acord entre Esquerra i l'executiu de Pedro Sánchez, però que no tirarà endavant sinó obté l'aprovació del Congrés, un tràmit que no està gens clar que pugui superar.

Alguns elements troncals de l'acord  no depenen únicament de la Generalitat, sinó que requereixen de l'aval del Govern espanyol i del Congrés

Paral·lelament, la necessària participació del Govern estatal en diversos punts -que bàsicament suposen traspassos o delegacions de competències a Catalunya- també està provocant canvis en allò acordat prèviament entre PSC i ERC, des d'endarreriments en els calendaris fixats fins a certes modificacions que a la pràctica rebaixen allò establert en el document de la investidura. Amb tot, mentre els republicans han exigit constantment que s'ha de complir el que fixa l'acord per donar el seu "sí" a Illa com a president, els representants del Govern han insistit des del primer moment en la seva voluntat d'avançar en el 100% del pactat. De fet, les negociacions per avançar en la seva execució continuen, com va subratllar fa poques setmanes la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, i ho fan en paral·lel a les converses en marxa per acordar els pressupostos.

Què s'ha complert?

En el que més s'ha avançat és en l'àmbit de la continuïtat de les polítiques de l'anterior executiu, que encapçalava el republicà Pere Aragonès. Així, per exemple, s'ha seguit amb la "consolidació de l'Energètica com a empresa pública de generació i subministrament d'energia renovable"; s'ha mantingut el projecte del Tramvia del Camp de Tarragona -que ja té la primera fase d'obres en marxa-, així com l'aposta per estendre els trens-tramvia en d'altres territoris -amb projectes previstos a la Costa Brava, les Terres de l'Ebre, el Bages o la Seu d'Urgell-Andorra; s'han mantingut els impostos de successions i de patrimoni en els tipus que ja tenien i no s'han implementat propostes de deflactar l'IRPF; s'ha mantingut la gratuïtat de l'I2 en l'educació infantil; i s'ha continuat amb les inversions previstes hospitalàries en centres tan transcendents com el nou Clínic, el nou Campus Salut de Girona o el nou hospital de les Terres de l'Ebre, entre d'altres, en alguns casos amb calendaris ja detallats.

La conformació del Govern va comportar la creació del Departament de Política Lingüística, pactada amb ERC, que suposava elevar el rang de l'anterior Secretaria de Política Lingüística. I, tot i que sense el vistiplau dels republicans, el primer conseller de la cartera és Francesc Xavier Vila, que encapçalava la secretaria en l'anterior executiu. Així mateix, el maig de l'any passat es va signar el Pacte Nacional per la Llengua, amb el suport d'ERC i els Comuns i entitats com Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, però no de Junts i la CUP. No es va firmar en els primers cent dies del Govern, com establia el pacte d'investidura, però la realitat és que ja fa mesos que s'està desplegant.

També s'ha mantingut el Departament d'Unió Europea i Acció Exterior, que té el conseller Jaume Duch al capdavant, i s'ha aconseguit la incorporació de Catalunya com a membre associat a dos organismes internacionals, com la UNESCO i ONU Turisme. En l'àmbit de política exterior, ja fa gairebé un any que el Parlament va aprovar la creació del cos d'acció exterior de la Generalitat, un altre dels compromisos de l'acord, si bé encara no se n'ha culminat la materialització. Finalment, també s'ha aprovat l'obertura de noves delegacions del Govern a l'exterior -en concret a la Xina, el Canadà i a la Mediterrània oriental-, tot i que s'han d'enllestir els tràmits per a l'obertura final de les oficines.

El manteniment del Departament de d'Igualtat i Feminisme o la represa del Fòrum Català per la pau -que va acabar a final de febrer- són altres fites complertes, com també ho és l'impuls del hub audiovisual Catalunya Media City, que s'ubicarà a les Tres Xemeneies i ha d'estar en funcionament el 2028.

En habitatge s'ha posat en marxa el pla per construir 50.000 pisos i s'ha aprovat la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions

Consolidat com a primer problema dels catalans, segons les enquestes, i convertit en un element central de les polítiques de Govern, l'habitatge és un dels àmbits on s'han donat més passos per executar l'acord d'investidura amb ERC. Així s'ha posat en marxa el pla 50.000 per construir aquest nombre pisos fins el 2030, s'ha ampliat el nombre de municipis declarats zones tensionada de manera que s'hi pot aplicar el topall al preu dels lloguers i el desembre passat el Parlament va aprovar la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions.   

També ha arrencat el desplegament de la llei de barris, amb l'elecció dels 20 municipis que se'n beneficaran, mentre que en l'àmbit d'Interior el Govern d'Illa vol anar més enllà de l'acord amb ERC. Així, en comptes d'assolir 22.000 agents dels Mossos d'Esquadra el 2030, l'executiu ha anunciat la pretensió d'arribar als 25.000, mentre que en el cas dels Bombers s'apuja la xifra fins a un total de 4.000 efectius. 

I, per acabar, en matèria legislativa estan en tràmit diverses lleis compromeses amb ERC, com la Llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme, la Llei del Tercer Sector Social o la Llei de memòria democràtica de Catalunya, mentre que ja s'han aprovat la Llei de l'Agència Integrada Social i Sanitària, la modificació de la Llei dels Centres Recreatius Turístics (CRT) que eleva els tipus impositiu del joc vinculat als casinos o la Llei de l'Estatut dels Municipis Rurals.

Amb avenços, però sense culminar

El Consorci d'Inversions és un exemple clar de compromís de l'acord d'investidura en què hi ha hagut avenços significatius -fins i tot amb el vistiplau de l'executiu estatal-, però que no es pot donar per fet, perquè la seva aprovació encara no és definitiva en dependre de l'aprovació del Congrés i, per tant, la seva posada en marxa ara mateix és incerta. 

En una situació similar, si bé segurament encara més complexa, trobem el nou model de finançament, que probablement era la pota més significativa del pacte amb ERC que va portar Illa a la presidència de la Generalitat. En aquest cas el model pactat entre l'executiu estatal i els republicans es va presentar a principi de gener, si bé amb diferències significatives al que detallava el document de juliol del 2024.

Entre d'altres qüestions, no es detalla l'aportació catalana a les despeses de l'Estat, que teòricament s'havia d'establir "a través d'un percentatge de participació en els tributs", ni es reflecteix "de manera transparent" la seva aportació a la solidaritat amb les altres autonomies. El model presentat fa més de tres mesos tampoc garanteix explícitament el compliment del principi d'ordinalitat, és a dir, que en el repartiment de recursos entre les comunitats de règim comú Catalunya no perd posicions amb relació al lloc que ocupa en aportacions a la caixa comuna. Amb tot, tant des del ministeri d'Hisenda com des del Departament d'Economia s'ha assegurat que si s'apliqués el nou model es respectaria el principi d'ordinalitat per a Catalunya en funció del criteri de "població ajustada", de manera que seria la tercera comunitat que més recursos rebria, com li pertocaria en ser la tercera que més aporta per càpita.

De moment, no s'ha aconseguit el traspàs a la Generalitat de la gestió i recaptació dels impostos

Però, per damunt de tot, la principal diferència és que l'acordat fins ara queda molt lluny d'aquest redactat que apareix a l'acord d'investidura d'Illa: "Que sigui la Generalitat la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya i augmenti substancialment la capacitat normativa amb coordinació amb l’Estat i la Unió Europea". El que hi ha és una cessió d'un major percentatge d'impostos com l'IRPF o l'IVA a les autonomies, però lluny de la recaptació i gestió de tots els impostos que vol ERC.

De fet, la negativa estatal a la delegació total de l'IRPF a Catalunya és el que va impossibilitar al març un acord de pressupostos dels republicans amb el Govern d'Illa. La negativa estatal es manté, si bé Esquerra va acceptar fa setmanes que aquesta demanda deixés de ser una línia vermella per abordar els comptes, amb l'expectativa de reprendre la negociació per l'IRPF en els propers mesos. A més a més, perquè el nou finançament sigui una realitat depèn d'una aprovació al Congrés que no està gens clara, ja que més enllà de les resistències de Junts el que s'ha proposat tampoc genera entusiasme entre d'altres membres de l'anomenat bloc de la investidura de Sánchez, com Podem, el BNG o Compromís.

Més avançat està el traspàs -parcial- de Rodalies a la Generalitat. Tot i que amb retard respecte al calendari que van establir republicans i socialistes, ja s'ha constituït Rodalies de Catalunya, l'empresa mixta participada pel Govern i per l'Estat -a través de Renfe- que operarà el servei. Ara bé, la nova companyia encara trigarà uns mesos a poder operar i difícilment assumirà el servei, reduït en primer terme a l'R1, abans d'acabar l'any. Posteriorment s'ha d'afrontar el traspàs d'altres línies, com l'R2 Sud i l'R3, encara sense data.

També estan en marxa les inversions en obres hidràuliques "estructurals" per tal de ser "més resilients davant d’episodis futurs de sequera i generar més recursos". Ara bé, les principals actuacions acumulen retards significatius i, per tant, no es complirà el calendari previst. Així, per exemple, si el 2024 es va assegurar que el 2028 estaria enllestida l'ampliació de la dessaladora de la Tordera i el 2029 la nova dessaladora del Foix, ara ja es dona per fet que no podran acabar-se almenys fins a mitjan de 2030, segons va revelar Nació.

Finalment, i sempre a l'espera de comprovar si en els propers mesos s'aproven finalment uns nous pressupostos de la Generalitat, no s'assoleixen ni el 0,7% dels ingressos corrents no condicionats a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament, ni que la partida destinada al Departament de Cultura suposi el 2% del total dels comptes. En el primer cas, cal matisar que l'acord d'investidura fixa arribar al 0,7% en l'horitzó 2030 i que el projecte de pressupostos del Govern eleva la partida a 85 milions, per sobre dels 68 dels comptes del 2023, els darrers aprovats, quan la partida representava el 0,21% dels ingressos corrents no condicionats.

Pel que fa a Cultura, l'acord parlava d'arribar al 2% del total del pressupost el 2025, però va ser impossible per l'absència de comptes. En el projecte presentat pel Govern d'Illa, l'àrea de Cultura arriba als 524 milions, l'1,7% del total, per damunt de l'1,5% dels comptes de 2023. Un pas endavant, però insuficient per complir l'acord.

Els incompliments

Tot i que teòricament encara resta més de la meitat de la legislatura i, per tant, el Govern de Salvador Illa encara té un marge significatiu per complir la totalitat de l'acord d'investidura amb ERC, ja hi ha alguns aspectes que ara mateix poden situar-se sota l'etiqueta d'incompliments. El més destacat és la Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític, que s'havia d'impulsar ja el 2024, en el primer ple posterior a la constitució del nou Govern.

L'organisme, que fins ara no s'ha creat, havia d'estar integrat per un "grup impulsor format per representants del grups parlamentaris i presidida per una representant d'Esquerra Republicana" i el seu objectiu havia de ser "promoure un debat a nivell polític, social i ciutadà sobre com abordar la resolució del conflicte polític existent" amb l'Estat. Fa molts mesos que aquesta convenció no apareix al debat polític i mediàtic i, de fet, durant la tardor passada va transcendir que el fet que no s'hagi creat responia més a la falta de voluntat de la resta de grups parlamentaris que no pas a un desacord entre el PSC i ERC. Ara bé, és indubtable que sota la presidència d'Illa el conflicte territorial ha desaparegut completament de l'agenda política catalana.

La Convenció Nacional per la resolució del conflicte s'havia d'impulsar el 2024, en el primer ples després de la constitució del Govern

Ara mateix, tampoc és una realitat l'Oficina de promoció de les seleccions esportives catalanes, si bé fa pocs dies El País informava que l'executiu n'estava enllestint la seva posada en marxa, amb la intenció que pugui arrencar formalment abans de l'estiu. En una situació similar trobem la creació del nou Consell Rector Aeroportuari de Catalunya (CRAC), que segons el pacte d'investidura ha de permetre al Govern "tenir un paper determinant en la definició, articulació i gestió del sistema aeroportuari català".

El passat dia 15, a la sessió de control al Parlament, Illa va anunciar un "acord imminent" sobre la participació de la Generalitat en la governança aeroportuària de Catalunya, un dels elements que pot obrir la porta al sí d'ERC als pressupostos. La participació del Govern en la gestió dels aeroports, sobretot del Prat, topa ara mateix amb el rebuig d'Aena per a qui "és clarament incompatible" amb el marc constitucional. El gestor aeroportuari defensa, únicament, un "òrgan consultiu", que no suposaria que la Generalitat tingués un paper "determinant" en la governança d'aquestes infraestructures.

Tampoc s'ha materialitzat el compromís per implementar la gratuïtat de l'I1 en el curs 2025-2026 i, de fet, ara mateix no hi ha cap informació que pugui materialitzar-se de cara al proper curs, el 2026-2027. Així mateix, també resta pendent l'impuls d'una proposta de renda bàsica agrària, una de les demandes que deriva de les mobilitzacions de la pagesia de fa uns anys. Finalment, tot i mantenir l'oficina encarregada de fer-ho, el Govern ha deixat de fer difusió de la renda bàsica universal (RBU) i, de moment, no ha donat detalls de l'actualització del pla pilot que s'hauria de portar a terme per assajar-la. En aquest sentit convé recordat que en la passada legislatura el PSC va oposar-se al pla pilot de l'RBU, si bé posteriorment es va comprometre a impulsar-lo en el seu acord amb ERC.