"Hi ha parcs on el bomber més veterà té tres anys d'experiència": el repte del relleu generacional d'un cos en renovació
Celebren la incorporació de més efectius, però avisen que el cos no està preparat per assumir tantes convocatòries de cop, fins arribar als 4.000 membres al cos en els propers quatre anys. Els bombers voluntaris demanen millorar les seves condicions "abans d'engrandir més el problema"

Barcelona-
El Govern republicà de Pere Aragonès va iniciar l'ampliació del cos de Bombers de la Generalitat en previsió de les jubilacions dels pròxims anys. Un pla que Salvador Illa ha mantingut anunciant un augment de gairebé el 37% de bombers per arribar als 4.000 en quatre anys. Ho va fer en el recent debat de política general del Parlament. El cos celebra la notícia, però avisa que "cal dotar el cos i tota l'estructura dels recursos necessaris perquè el creixement sigui ordenat i segur". "Les presses mai no són bones", comenta Antonio del Rio, delegat d'UGT-Bombers. Comentem amb ell les principals reclamacions del col·lectiu.
"El dèficit de personal és fruit de decisions preses fa anys per governs d'aquell moment, tant des de l'executiu com des de l’oposició", destaca del Rio, que no pot evitar recordar com l'any 2012, l'aleshores conseller d'Interior Felip Puig (Convergència), "va considerar que els bombers no érem serveis essencials a causa de la crisi i el decret d'estalvi". "Van amortitzar jubilacions i vam estar deu anys sense noves incorporacions", assenyala.
En cinc anys s'ha renovat més d'un terç de la plantilla
Aquella situació, lamenta del Río, "va generar greus mancances de personal". Ara, però, el repte és un altre: "No estem preparats per assumir tantes convocatòries de cop". "Érem un col·lectiu de 2.500 bombers i ara som uns 3.000, en cinc anys s'ha renovat més d'un terç de la plantilla", diu el bomber, que assenyala que això ha provocat que "molts parcs tinguin personal molt jove i poc experimentat": "Hi ha parcs on el bomber més veterà té tres o quatre anys d'experiència, i això genera problemes de seguretat i de transmissió del coneixement".
Segons el Govern, però, amb les convocatòries anuals de 300 places "es garantirà un desplegament progressiu del personal necessari i un relleu generacional que faci possible el traspàs de coneixement i expertesa". Tot plegat forma part del Pla estratègic Bombers 2030, aprovat aquesta setmana i que pretén "renovar i dimensionar la plantilla, les infraestructures i els recursos del cos d'acord amb els riscos actuals i futurs".
Una escola de formació de bombers
Del Rio també posa el focus en la manca de "recursos estructurals", com l'escola de formació de bombers: "No tenim una escola de bombers prou gran". Actualment els aspirants a bombers, un cop superades les oposicions, es formen durant nou mesos a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), a Mollet del Vallès, on també es formen els Mossos d'Esquadra, Agents Rurals, Protecció Civil i Policia Local. "L'ISPC no pot acollir cursos de 300 aspirants per any. Necessitem una escola de bombers autònoma i amb capacitat per formar almenys 600 bombers per any", reclama del Rio.
Necessitem una escola de bombers autònoma i amb capacitat per formar almenys 600 bombers per any
Pel que fa a l'estat dels parcs, del Rio denuncia que molts "estan obsolets o en ruïna". "Alguns —com Manresa, Sant Celoni o Badalona— pateixen plagues i problemes estructurals. És cert que aquest Govern, i també l'anterior, hi està posant esforços, però ja sabem com van les infraestructures en aquest país: tot va molt lent", lamenta. Pel que fa als vehicles, comenta que s'ha fet un esforç "important", però també "s'han comprat molts de cop per compensar anys d'oblit, i això pot provocar errors de planificació".
Davant la Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya de la setmana passada, la UGT-Bombers va reclamar una nova Llei de Bombers que substitueixi l’actual de 1994, adaptada a la realitat actual i a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i una llei de coordinació d'emergències que retorni als Bombers el comandament operatiu. En aquest sentit, del Rio defensa que Protecció Civil i Bombers haurien de funcionar com "un cos únic". "L'emergència climàtica ens obliga a això", sentència.
Una gestió més preventiva, no només reactiva
En aquest sentit, Del Rio celebra el canvi de paradigma pel que fa a la gestió dels boscos, sobretot arran dels incendis de l'estiu passat. Illa va proclamar fa uns mesos que cal "fer decréixer la massa forestal". "Durant dècades hem protegit els boscos, però ara hem de protegir-nos dels boscos. Cal una gestió activa: treballar conjuntament administració, sector primari i bombers per crear un mosaic territorial que redueixi el risc d'incendis", comenta el bomber, que sentència que "cal un cos de bombers més preventiu, no només reactiu".
Durant dècades hem protegit els boscos, però ara hem de protegir-nos dels boscos
Aquest estiu hi ha hagut menys incendis, però han sigut més devastadors, sobretot pel que fa a hectàrees cremades i vides humanes: un bomber mort, un agent forestal i dos civils. "Aquest hauria de ser el criteri d'avaluació", lamenta del Rio.
En la línia d'impulsar un model dinàmic de gestió integral de les emergències que potenciï la prevenció, el pla del Govern contempla la creació d'una nova unitat específica que vetllarà per fer seguiment davant l'anunci de tempestes susceptibles de provocar inundacions, com les que van impactar sobre les Terres de l'Ebre el passat 12 d’octubre. L’Executiu també s'ha compromès a construir un nou Complex Central dels Bombers de la Generalitat, que exercirà de centre neuràlgic de gestió de les emergències a Catalunya.
La feminització del cos de bombers
L'actual convocatòria d'oposicions de bombers és la segona que té un 40% de places reservades per a dones, seguint la política de feminització dels cossos d'emergència impulsada pel departament d'Interior. Del Rio en fa una valoració "molt" positiva. La integració de la dona als cossos d'emergència és una pantalla superada. No hi ha debat. Evidentment, caldrà veure com evoluciona, però creiem plenament en la seva incorporació", comenta.
Assenyala que les polèmiques que hi ha al voltant de la reserva de places "són fruit de desinformació i prejudicis ideològics". "És cert que hi ha resistències, com en qualsevol canvi, però l'experiència demostra que la convivència és positiva i necessitem un cos de Bombers s'assembli a la nostra societat", sentència.
Regularitzar la figura del voluntari abans d'incrementar
L'increment d'efectius al cos de bombers també afecta als bombers voluntaris, fins als 2.000. Actualment n'hi ha 1.400. Un col·lectiu que es troba en peu de guerra amb el Govern per regularitzar la seva situació. Reclamen una relació laboral normalitzada que els permeti estar donats d'alta a la Seguretat Social. Critiquen que actualment es troben en un règim "precari i sense drets laborals essencials" al mateix temps que se'ls exigeixen "obligacions pròpies dels funcionaris de carrera", assenyala Francesc Castillo, portaveu de Bombers Precaris en Lluita.
L'associació Bombers Precaris en Lluita, formada pel 31% del cas de bombers voluntaris actius, ha coordinat un total de 470 demandes individuals per presentar-ne una de col·lectiva davant els jutjats socials abans que acabi l'any. "Hem iniciat el procés per a presentar una demanda que demani millores laborals a la Generalitat", explica.
Sol·liciten, a més, millores com la reducció d'hores de servei sense la necessitat de convertir-se en bombers de carrera, o bé la possibilitat de cotitzar aquestes hores de treball. "Si ets voluntari, hi vas quan pots, però a nosaltres ens demanen 650 hores anuals, formacions obligatòries, reunions presencials… Això ja no és voluntariat. A més, cobrem una petita quantitat per servei, però amb retencions d’IRPF. No som ni funcionaris ni voluntaris: som treballadors encoberts i a cost molt baix per a la Generalitat", denuncia.
La convocatòria actual ha degradat encara més la figura de bombers voluntaris: hi haurà bombers de primera i bombers de segona
Sobre l'ampliació del cos de bombers voluntaris, Castillo assenyala que "el Govern en lloc de solucionar el problema, l'engrandeixen". Assegura que la convocatòria actual "ha degradat encara més la figura de bombers voluntaris". "Ara s’han dividit en dues categories: bombers de primera i bombers de segona. Els de primera només podran fer alguns serveis concrets —forestals, recerques, assistències tècniques i grans emergències—, però no podran anar a un incendi d’habitatge, d’indústria o a un accident de trànsit. Tot plegat és un despropòsit", denuncia.
Castillo es pregunta per què en lloc "d'aprofitar els més de 1.500 bombers voluntaris formats i experimentats que ja hi ha, el Govern prefereix ampliar plantilla amb gent nova que s’haurà de formar de zero". "Passem exàmens teòrics, proves físiques, mèdiques, pràctiques, entrevistes, i formació. El procés és públic i obert, igual que el dels funcionaris, amb temaris molt semblants", comenta.
Les grans emergències s'han d'atendre amb un cos 100% professional i públic
Per la seva banda, del Rio defensa que el model mix -format per bombers voluntaris i professionals- "s’ha pervertit per interessos polítics i institucionals". "Nosaltres estem en contra que s'utilitzi aquest model per entrar al cos per la porta del darrere. Si algú vol ser bomber professional, ha de superar les mateixes oposicions que la resta". I apunta que "les grans emergències que ens vindran s'han d'atendre amb un cos 100% professional i públic".


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.