L'accelerada expansió de les renovables, la nova amenaça per a la vinya al Penedès?

La sequera, la davallada del consum de vi i cava, els baixos preus percebuts pels productors del raïm són alguns elements que estan marcant la trajectòria recent dels viticultors catalans. Aquesta combinació de factors ja està generant collites de raïm més primerenques i més curtes, el que provoca incertesa entre els pagesos. En el cas del cava, el mercat pateix una desacceleració, tant en el consum intern com en l'exportació. A això, s'hi suma el control estranger de les empreses emblemàtiques del sector: Codorníu i Freixenet. 

Com si es tractés d'una tempesta perfecta, la necessitat d'avançar en l'àmbit de la transició energètica ha obert una altra amenaça potencial als productors del Penedès, una zona històrica en el conreu de la vinya. En aquest escenari, la possible expansió dels parcs solars i l'energia fotovoltaica ha encès les alarmes entre les entitats vitivinícoles.

Diversos actors del sector demanen que la incorporació de les renovables -que s'han d'expandir de manera accelerada per complir amb els objectius governamentals de la transició energètica- no comprometi el paisatge de la zona. Alhora, alguns experts al·ludeixen als possibles beneficis sobre el creixement del raïm i del seu procés de maduració, sempre que les iniciatives parteixin d'empreses del territori i l'expansió es faci d'una manera ordenada.

Relacionat amb aquest tema

Recuperar varietats antigues i limitar el reg, alternatives per a la supervivència del model de producció del cava català

David Rodríguez

Fa cinc anys, el 2021, els alcaldes dels municipis de Sant Llorenç d'Hortons, Gelida, la Granada, Avinyonet, Sant Quintí de Mediona, Olèrdola i Sant Cugat Sesgarrigues van mostrar la seva oposició a la manera com la Generalitat plantejava la implantació de plantes d'energia solar a la comarca de l'Alt Penedès. Denunciaven la contradicció que els projectes es poguessin tramitar directament davant la Generalitat, sense requerir autorització ni aprovació prèvia dels ajuntaments, el que va derivar en una resposta conjunta i coordinada per part de les localitats afectades.

Més recentment, al novembre de 2025, l'entitat Gepec-Ecologistes de Catalunya va presentar al·legacions als projectes híbrids Domenys Solar 1 i 2, dues iniciatives de generació i emmagatzematge d'energia renovable previstes amb una potència d'11,59 MW cadascuna. L'entitat ecologista argumentava la seva oposició principalment pels impactes ambientals associats a la ubicació de les instal·lacions.

Segons denunciava, els projectes estan previstos en un connector ecològic terrestre principal que connecta els espais del Montmell-Marmellar, el Foix i el Massís del Garraf, un espai ja fortament fragmentat per infraestructures com autopistes, carreteres i línies ferroviàries.

Conviure amb el territori

Fa menys d'un mes, 13 entitats i organismes del Penedès relacionats amb el sector vitivinícola van unir esforços per reclamar a la Generalitat que estableixi criteris més definits sobre la implantació de parcs fotovoltaics, amb l'objectiu de preservar el paisatge de vinyes característic de la vegueria. En un acte impulsat pel Centre d'Estudis del Paisatge Vitivinícola (CepVi), representants de la DO Penedès, la DO Cava, Corpinnat, Unió de Pagesos, JARC i les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) van presentar un manifest en què demanaven mesures concretes per fer compatible la instal·lació de plaques solars amb l'activitat vitivinícola i garantir una implantació de les energies renovables "responsable, planificada i respectuosa".

Relacionat amb aquest tema

El boicot al consum, els preus baixos i la sequera empenyen el sector del cava a una crisi estructural

David Rodríguez

La plataforma centra les seves reivindicacions a definir de quina manera els parcs fotovoltaics poden conviure amb el territori. Les entitats recorden que actualment es troben en procés d'aprovació tant el Pla Territorial del Penedès (PTP) com el Pla Territorial Sectorial per a la implantació de les energies renovables (Plater), dos instruments que consideren clau per fixar criteris equilibrats que minimitzin l'impacte visual i territorial de les instal·lacions solars.

Des del punt de vista tècnic i de maneig del conreu, la implantació de plaques solars, tants als fruiters com a les vinyes, s'ha demostrat que té efectes positius. Així ho defensa l'economista especialitzat en agroalimentació i fundador de l'Observatori d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes (Obealimentària), Francesc Reguant. "S'ha comprovat que retarda el procés de maduració, fet que en temps de canvi climàtic és un avantatge", afirma.

Els efectes sobre el paisatge

Reguant recorda que algunes proves pilots, com les dutes a terme per Bodegas Torres, certifiquen aquesta realitat. Bàsicament, "ni influeixen ni destorben en la mecanització del conreu". Això sí, tot i que la tecnologia es troba en fase d'experimentació, apostar per aquesta iniciativa comporta un encariment dels costos. "És una línia de futur perquè combina la producció d'electricitat i de vinya", subratlla. De fet, Reguant matisa que la instal·lació de les plaques sobre les vinyes afavoreix l'estalvi d'aigua, ja que aquestes retenen la humitat.

Respecte a l'impacte negatiu sobre el territori, Reguant precisa que "el camí cap a la transformació energètica comporta molèsties inevitables i si no actuem, serà el mateix canvi climàtic el que malmeti el paisatge". En relació amb les crítiques de les entitats vitivinícoles que lamenten la presència de promotors o fons d'inversió en l'articulació dels projectes de parcs solars a les vinyes, l'economista insta a què sigui "la iniciativa empresarial del mateix territori la que endegui els projectes i les accions".

En el territori del Penedès, el debat que es planteja és com assolir l'equilibri entre la preservació del paisatge i la necessitat d'avançar cap a la descarbonització. I una vegada es resolgui la incògnita, es coneixerà sota quin model es produirà l'aterratge inevitable de les energies renovables a la vinya.