La venda de Freixenet certifica el final del model tradicional de la producció de cava a Catalunya

Fins fa pocs anys, el cava era considerat un símbol de l'economia i de la identitat catalana. De fet, se l'ha utilitzat per part d'altres territoris com a punta de llança per efectuar boicots comercials. Les accions dutes a terme després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya, fa dues dècades, o les reaccions al Procés sobiranista són testimoni d'aquesta identificació. 

La vinculació s'ha anat perdent des de l'any 2018, quan l'empresa alemanya Henkell va comprar el 50% de les accions de Freixenet. Un any després, el fons d'inversió estatunidenc Carlyle va adquirir el 68% de Codorníu. Lluny d'aturar-se, la tendència s'ha accelerat. A principis de març, la família Ferrer, descendent dels fundadors de Freixenet, s'ha desprès del 50% que encara tenia a la companyia.

Mentrestant, Codorníu, l'altre gegant del sector, està intentant vendre el 32% que encara conserva, però s'ha trobat amb dificultats pel descens del consum, especialment entre els més joves. Precisament, la baixada del consum, unida a la caiguda de les vendes i la necessitat de l'aposta per la qualitat per captar nous compradors, formen part del debat que ha d'afrontar el sector.

Els productors de cava van tancar l'any 2025 amb 190 milions d'ampolles venudes, un 12,8% menys que el 2024, mentre que la facturació es va reduir un 10% fins als 2.048 milions. La Denominació d'Origen Cava, que agrupa els principals comercialitzadors de cava a l'Estat espanyol, com Freixenet o Codorníu, admet que la darrera campanya ha estat marcada per la sequera i pels aranzels imposats pels Estats Units, un dels països als quals més s'exporta el producte.

En el moment de presentar els resultats de 2025, el president de la Denominació d'Origen Cava, Javier Pagés, va afirmar que "el balanç no ha estat una sorpresa perquè ja ens esperàvem un descens de les vendes per l'impacte de la sequera".

L'any passat, el sector va exportar 113,9 milions d'ampolles, un 18,7% menys, i la caiguda en la facturació generada en l'exterior es va situar entorn del 14%. Internament, es van vendre 76,1 milions d'ampolles, un 2,5% menys que en 2024, encara que en facturació va créixer un 1,5%. Els principals mercats de destí del cava van tornar a ser Bèlgica, EUA, el Regne Unit i Suècia.

"Dignificar l'ofici"

Al mateix temps que es coneixen les xifres de la DO Cava, també es difonien les de Corpinnat, una marca que agrupa viticultors del Penedès de vins escumosos, que treballen amb raïm totalment ecològic, efectuen una verema manual, una criança mínima de 18 mesos i una aposta per les varietats autòctones. Corpinnat va tancar l'any 2025 amb 19 cellers, que van vendre gairebé tres milions d'ampolles i van incrementar la facturació un 27%. El preu mitjà per ampolla es va situar en 20,45 euros, mentre que el viticultor va rebre 0,95 euros per quilo de raïm entregat, quasi el doble que el preu habitual del mercat.

Justament, el preu que perceben els productors és una de les lluites del sector. Fa temps, que els pagesos lamenten que no puguin cobrir els costos d'elaborar raïm, més ara amb la pujada exponencial dels components energètics. Des de Corpinnat, el seu president, Pere Llopart, parla de "dignificar l'ofici".

Davant algunes veus d'Extremadura i València, territoris que també formen part de la DO Cava, que demanen augmentar la superfície de cultiu, el sindicat majoritari al camp català, Unió de Pagesos (UP), alerta que l'increment podria provocar una caiguda de preus i generar una pressió afegida en un mercat que ja es troba tensionat. El sindicat creu que cal centrar els esforços a optimitzar els conreus existents per treure'n més rendiment.

Relacionat amb aquest tema

Alerten que el conflicte entre elaboradors i productors amenaça el "prestigi del Cava"

Públic

UP també considera que ampliar la superfície de vinya també saturaria la capacitat de les empreses i cellers elaboradors per l'acumulació d'estoc. Així, insta a "reduir els estocs i treballar per explorar noves línies de comercialització, adoptar estratègies de diferenciació de cara al futur i fomentar el consum responsable".

El futur del cava

En un context de dificultats per posicionar-se al mercat de manera clara, l'Associació d'Elaboradors de Cava (Aecava) ha encarregat un estudi sobre l'evolució actual del cava. Una de les conclusions és que el sector ha d'abordar reptes com la fidelització del consumidor i el relleu generacional. 

El president d'Aecava, Joaquim Tosas, assenyala que "la clau del futur del cava és la nostra capacitat d'innovar sense perdre l'essència que ens fa únics. Hem de saber evolucionar per continuar connectant amb un públic que cerca nous valors, sense oblidar la qualitat i l'autenticitat que ens defineixen des dels nostres orígens". A més, l'estudi recomana que el cava garanteixi un relleu generacional efectiu, incorporant noves idees i innovacions sense perdre les arrels que han caracteritzat la seva qualitat al llarg dels anys.

Tot i que durant la presentació de resultats de la DO Cava, el seu president, Javier Pagés, va assegurar que la venda íntegra de Freixenet no afectarà el sector, respecte a l'increment de les vendes enguany, va deixar un missatge clar: posar l'accent més en el valor del cava, que en el volum. Sembla que la recuperació passa per aquest component, ara que s'ha deixat enrere definitivament el model tradicional.