El boicot al consum, els preus baixos i la sequera empenyen el sector del cava a una crisi estructural

L'any passat, les vendes dels cellers agrupats sota el paraigua de la Denominació d'Origen (DO) Cava van disminuir, baixant fins als 218 milions d'ampolles. Tot i que els responsables de l'entitat afirmen que s'ha comercialitzat menys producte, però a un preu superior, la baixada és un símbol d'un canvi de model al sector, que arrossega una crisi estructural.

Des del punt de vista conjuntural, el descens es deu a la sequera acumulada durant les tres darreres campanyes i la reorientació del negoci de Freixenet, un dels gegants del sector, que ha deixat de vendre cava al mercat alemany, un dels seus clients principals. En aquest context, han aparegut les preocupacions per l'impacte dels aranzels dels EUA sobre els productes europeus. Paral·lelament, el sector encara nota els efectes del boicot al consum al cava català per motivacions polítiques, cosa que va obligar a mirar a l'exterior per a no perdre posicionament, això sí, amb una aposta pels grans volums en detriment de les marques de qualitat que diferencien el producte.

La crisi ha colpejat les dues empreses històriques del sector: Freixenet i Codorníu, totes dues ubicades a la comarca del Penedès, el cor de la producció de cava. A Freixenet, després d'una vaga que va tenir lloc a finals de maig, la direcció i els representants dels treballadors van pactar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que afecta 154 empleats amb una indemnització de 50 dies per any treballat.

Freixenet retalla plantilla, mentre que Codorníu està en venda

La decisió, més enllà de la xifra dels llocs de treball que es vegin implicats, posa en qüestió un model empresarial de producció de cava que s'estén des de finals del segle XIX. Així, en èpoques de sequera crònica com l'actual, els treballadors i productors coincideixen en la necessitat de flexibilitzar la normativa del Consell Regulador del Cava, de forma que afavoreixi l'entrada de raïm procedent d'altres indrets, més enllà dels que aporten els elaboradors de la mateixa entitat.

La direcció de Henkel Freixenet justifica l'ERO per la voluntat de "reestructurar les operacions de producció". La companyia detalla que "el canvi de les dinàmiques del mercat requereix prendre mesures urgents per garantir el desenvolupament sostenible del negoci en el futur". Freixenet és propietat al 50% del grup alemany Geschwister Oetker, mentre que el 50% restant està en mans dels fills de Josep Ferrer -mort l'any passat- i José Luis Bonet.

 Codorníu, en venda  

En el cas de Codorníu, el fons d'inversió Carlyle, que posseeix el 68% del celler, ha demanat a Morgan Stanley i al Banc Santander que analitzin possibles ofertes de compra i busquin opcions estratègiques. Codorníu, fundada a mitjans del segle XVI, ha duplicat la seva rendibilitat en els darrers cinc anys, assolint els 50 milions de beneficis abans d'impostos. El darrer exercici l'ha tancat amb unes vendes de 232 milions, impulsada per la seva expansió internacional. La firma té  15 cellers repartits per Espanya, l'Argentina i Califòrnia, a més de 3.000 hectàrees de vinya en propietat.

"Un sector que ha patit molt i que s'ha vist obligat a reinventar-se constantment". Així defineix la trajectòria del cava en les darreres dècades l'economista i president de la comissió d'economia agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Francesc Reguant. En aquest sentit, assenyala que fenòmens com el boicot al cava català va obligar els cellers a llençar-se a l'exportació. Això sí, "sacrificant l'aposta per la qualitat i comercialitzant grans volums per a guanyar mercats i múscul internacional".

Francesc Reguant: "El cava és un sector que ha patit molt i que s'ha vist obligat a reinventar-se constantment"

Reguant remarca que "la disgregació geogràfica de la marca de qualitat del cava, que s'ha estès a llocs com València o Madrid, ha trencat el prestigi del cava vinculat al seu origen històric". De fet, l'economista al·ludeix a què el boicot al cava va endegar una estratègia de venda, en la qual "calia exportar al preu que fos necessari". Per a l'expert, un altre cop a les vendes del cava el va produir la Covid-19, ja que és una beguda en la qual el consum està molt relacionat amb la restauració: "Mentre el vi i la cervesa es van veure beneficiats pel confinament, el cava va patir una davallada".

Així, Reguant veu una tempesta perfecta que ha enfonsat el prestigi del cava: una crisi de consum, el canvi cultural que opta per begudes amb poc o sense alcohol o el boicot, que va marcar un punt d'inflexió en la forma de comercialitzar el producte, centrada en l'exportació.

Amb l'objectiu d'impulsar la qualitat del cava i dels espumosos que es produeixen al Penedès, es va constituir l'Associació de Viticultors i Elaboradors Corpinnat, una marca col·lectiva, registrada a la Unió Europea (UE), amb la voluntat de diferenciar-se com a vi escumós, amb raïm 100% ecològic, recol·lectat a mà i vinificat íntegrament a les mateixes finques.

 Tot i que la marca ha assolit un cert posicionament, l'entitat, en la qual es troben al capdavant cellers com Llopart i Gramona (en total n'hi ha 15 que formen part de l'associació), les vendes van caure un 2% l'any 2024 a conseqüència de la sequera, però també de l'elecció dels consumidors per productes amb un preu més econòmic.

Malgrat això, especialment pel creixement de la marca del cava més enllà de les fronteres de Catalunya, els grups d'inversió, amb capital estranger, van posar la lupa sobre cellers com Freixenet o Codorníu, atrets per la seva rendibilitat. "Aquestes operacions han sigut nefastes per a la imatge de país", comenta Reguant. Tot i aquest moment delicat, fonts del sector recorden que el cava, després de la fil·loxera, la seva vinculació a un producte elitista, el boicot, la sequera, la crisi econòmica, el Brexit, la Covid, l'amenaça dels aranzels o la caiguda del consum, ha demostrat la seva capacitat de resiliència i supervivència. Ara ho haurà de fer en un context amb una crisi estructural i un nou model de negoci.