L'habitatge guanya pes polític després d'una legislatura amb les primeres normatives per limitar-ne el preu

L'habitatge ha estat un dels temes estrella en aquesta legislatura. Mentre que l'any 2020 el Parlament va aprovar una llei pionera que regulava els preus del lloguer, el març de 2022, ja sota el mandat del president Pere Aragonès, el Tribunal Constitucional va tombar-la parcialment estimant el recurs del PP que argumentava que envaïa competències del Govern espanyol.

No va ser fins a mitjan març de 2024 que es va aprovar el nou índex estatal de preus del lloguer, i 140 municipis de Catalunya van aplicar la mesura que establia un topall en les mensualitats. Només unes setmanes més tard, es va decidir ampliar el nombre localitats, amb 131 més, cobrint una zona total de més de set milions de catalans, és a dir, el 90% de la població.

Aquesta mesura va ser molt aplaudida pels llogaters, que van poder respirar alleugerits en saber que la seva mensualitat no pujaria encara que el barri estigués altament gentrificat. Davant aquesta regulació, tanmateix, es van estendre dos models de lloguer que els arrendadors van emprar per maximitzar els beneficis: el de temporada i el d'habitacions, també anomenat coliving. 

Així doncs, per evitar aquest "ús fraudulent de la norma", tal com s'hi va referir la consellera de Territori, Ester Capella, el Govern va aprovar el 24 d'abril per la via d'urgència un decret llei que regula aquests dos models, impedint, entre altres coses, que la suma d'habitacions llogades de manera individual superi el topall fixat per l'índex de preus de l'habitatge. En el cas dels lloguers de temporada, els contractes han de definir molt bé la finalitat del pis, que només podrà ser d'ús recreatiu, lleure o vacances.

Aquest decret va entrar en vigor en un màxim de 48 hores, però cal que sigui convalidat en menys d'un mes pel Parlament perquè segueixi vigent. La votació es farà després de les eleccions del 12 de maig i, per aquest motiu, el Sindicat de Llogateres va exigir als grups parlamentaris que es comprometessin per escrit a aprovar-lo per evitar les expulsions i les pujades del preu del lloguer. 

En un comunicat que van emetre, l'organització va manifestar que "tot ciutadà té dret a saber, abans d'anar a les urnes, quins partits estan a favor de defensar el dret a l'habitatge i quins prefereixen la via lliure al frau en els lloguers temporals". Finalment, el passat dia 3, ERC, CUP i Comuns van firmar el compromís de tirar endavant la regulació, mentre que el PSC i Junts van abstenir-se de fer-ho. 

Les principals propostes dels partits en la matèria

Segons les dades publicades per l'Incasòl en relació amb el tercer trimestre de 2023, el preus dels lloguers van pujar a Catalunya un 5,3% de mitjana, un percentatge que s'incrementa si ens fixem en l'àrea metropolitana (8,2%) i en Barcelona (9,8%). D'aquesta manera, per viure a la capital l'any passat calia pagar uns 1.171 euros de mitjana, uns 100 euros més que a finals de 2022, mentre que la mitjana d'una mensualitat a Catalunya era de 848 euros.

Amb aquesta informació sobre la taula i sabent que l'habitatge és una de les qüestions que més preocupen a la ciutadania, els diversos partits polítics han inclòs les seves propostes als programes electorals. Repassem les més destacades.

Creixement del parc públic

Si comencem pel PSC, el que més destaca és l'augment de parc públic d'habitatge amb 4.000 habitatges anuals i la incorporació d'entre 140.000 i 200.000 habitatges al parc d'habitatge protegit a Catalunya en els pròxims set anys. També diu que impulsarà un Pla Renove "per millorar els habitatges de més de 50 anys d'antiguitat (portes, banys i ascensors) de persones majors de 65 anys i persones dependents, per poder adaptar els habitatges a les seves circumstàncies vitals".

D'altra banda, el PSC també proposa posar en marxa el Servei Català de l'Habitatge (SCH) i crear "un portal públic d'habitatge amb pisos de propietat privada per promoure el lloguer juvenil amb rendes inferiors a 30.000 €" i una "nova línia d'ajuts per sufragar fins a un 20% la compra d'habitatge d'ús residencial (fins a 12.000 €) en els municipis de menys de 1.000 habitants".

Quant a ERC, la seva proposta destacada és el Pacte Nacional pel Dret a l'Habitatge, que té quatre eixos de treball: "evitar l'emergència residencial immediata, ampliar el parc públic d'habitatges, garantir habitatges dignes, accessibles i saludables i treure l'habitatge de la lògica de mercat".

Entre altres coses, també inclou al programa la seva voluntat de destinar un mínim de 1.000 milions anuals a l'habitatge, desplegar la limitació dels preus del lloguer, augmentar el parc de lloguer assequible de Catalunya en 10.000 nous habitatges cada any i "exigir a l'Estat espanyol la cessió gratuïta i immediata de tots els immobles de què disposa a Catalunya i la defensa de les competències exclusives de Catalunya en polítiques d'habitatge".

Per la seva part, Junts proposa "més habitatge públic de lloguer assequible, incrementant fins a 1.500 el nombre d'habitatges protegits anualment, i garantint que a les noves promocions d'habitatges de pro- tecció oficial (HPO) es reservi un 30% d'habitatges per a joves menors de 35 anys i un 10% per a persones majors de 65 anys". En aquesta línia, la formació de Puigdemont també vol reclamar a l'Estat "la cessió dels 3.000 habitatges que té la Sareb" per destinar-los precisament al primer fi.

Junts també vol oferir "incentius fiscals als propietaris d'habitatges que els lloguin a col·lectius vulnerables" i facilitar "que l'Administració pugui ser avaladora de l'entrada en la compra d'un habitatge per als menors de 35 anys". 

CUP i Comuns, més regulació

Per a Comuns Sumar, la formació encapçalada per Jéssica Albiach, l'habitatge és una qüestió clau, i la seva proposta està especialment centrada en lluitar contra l'especulació i l'encariment dels lloguers pel fenòmen de la gentrificació i el turisme massiu. 

D'una banda, vol promoure "un parc d'habitatge públic de lloguer assequible que permeti fixar la població al territori i compensi el despoblament i determinats processos gentrificadors". I de l'altra, "regular els habitatges d'ús turístic i els lloguers de temporada" i elaborar un nou Pla Director Urbanístic del Pirineu que garanteixi la construcció d'habitatges de primera residència i freni l'especulació de les segones residències".

La CUP no es desmarca massa d'aquesta voluntat. D'entrada, proposa crear un Departament exclusivament d'habitatge amb un pressupost d'un 1,5% del PIB "per tal de garantir als municipis unes polítiques d'habitatge amb impacte real" i crear un Observatori Català d'Habitatge.

Els anticapitaslistes es comprometen a impulsar una llei catalana de lloguer, a impulsar una llei que prohibeixi la concessió de llicències d'Habitatges d'Ús Turístic (HUTs) i a posar en marxa el Pla Independitza't, que busca fomentar l'emancipació dels joves. Per fer-ho, però, creuen que cal expropiar els 35.000 pisos en mans de grans tenidors i mobilitzar els gairebé 400.000 pisos buits.

Finalment, el programa electoral del PP només assegura que proporcionarà avals de compra i lloguer d'habitatge per als joves.