Els 'booktokers' reivindiquen la seva tasca cultural: "Sovint tenim més pes que els mitjans tradicionals"

"El fenomen booktoker és una realitat. Una nova manera de parlar de literatura a les xarxes socials que pot agradar més o menys, però que sovint té més pes que els mitjans tradicionals", diu l'Ania Posada, actriu, professora de teatre i creadora de contingut literari a Instagram i TikTok. L'Ania fa tres anys que va publicar el seu primer vídeo recomanant un llibre i, després de moltes hores de dedicació i de trencar-se el cap per innovar formats, ha aconseguit obrir-se camí, sumar uns milers de seguidors i conduir el club de lectura Bocins de Llibres. 

Per a qui no conegui el terme, booktoker, bookstagramer o booktuber ―segons es publiqui contingut a TikTok, Instagram o Youtube, respectivament― és aquella persona que genera i comparteix vídeos parlant sobre literatura. D'aquí la suma de la paraula anglesa book (llibre) amb les noves figures de tiktoker, instagramer o youtuber.

"A banda de crear contingut, soc professora. M'ha costat molt créixer a les xarxes socials i no em sembla bé que es critiqui la nostra feina sense conèixer el nostre món", continua. L'Ania fa referència a un programa de ràdio en què diversos escriptors retreien als booktokers que només llegien "literatura superficial i comercial", amb l'esperança de guanyar visualitzacions i "pescar m'agrades".

Davant d'aquest fet, la jove va publicar un vídeo fa unes setmanes per denunciar els judicis que pateix la comunitat booktoker. Ella assegura que sempre ha deixat clar que no és una "crítica literària" ni té estudis sobre el tema, sinó que simplement és una "lectora" que gaudeix compartint la seva opinió a les xarxes i que connecta amb l'audiència jove.

"És que els joves no llegeixen, estem desesperats, què podem fer? Però quan els joves llegeixen, i no només això, sinó que recomanen llibres a les xarxes socials, els critiquem. Ens riem d'ells i els anomenem prescriptors entre cometes. [...] Diuen que hem fet que els llibres i la lectura siguin coses guais. I quin problema hi ha? Millor això que les drogues, no?", diu l'Ania al vídeo. Des del seu punt de vista, és un "insult per a tota la comunitat catalana de creadors de contingut literari" i un descrèdit a tota la "tasca cultural" que fan.

Les grans crítiques: superficialitat i poca formació

Una de les principals crítiques que reben els creadors de contingut literari, segons l'Ania, és, precisament, que no estan formats en la qüestió i que comenten obertament sobre llibres. "Diuen que només les persones amb formació literària poden llegir? Jo només explico si una obra m'ha agradat o no; si la recomano. Cadascú és lliure de comprar-la i extreure la seva propia conclusió. Em sembla un comentari elitista", es queixa en la conversa amb Públic.

La jove admet que les xarxes socials poden ser superficials, però que ella, en cap cas, fa una "performance". "Diuen que només ens fem la foto i prou, que tant se val si hem llegit el llibre o no, que l'important per a nosaltres és representar-ho per fer guai la lectura", lamenta. Està completament indignada amb aquesta mena de comentaris, ja que no només són "mentida", sinó que tampoc li troba el problema a fomentar la literatura, sigui més o menys acadèmica.

"Me n'alegro de fer-ho atractiu. Potser hi ha persones que van quedar traumatitzades amb les lectures obligatòries de l'escola i ara han descobert que sí que els agrada llegir, que només va ser una mala experiència", afegeix.

En paral·lel, també són assenyalats per llegir "publicacions d'editorials grans" que produeixen a un ritme desmesurat qualsevol mena de literatura. "Això tampoc és veritat. De deu llibres que llegeixo, només un és d'una gran empresa. La resta són de Periscopi, Comanegra, Angle Editorial, Viena Edicions, L'Altra Editorial, etc. Són editorials petites i catalanes", assevera. De totes maneres, afegeix, la majoria de booktokers llegeixen per gust i no tenen la responsabilitat de fer "créixer" cap marca, per molts llibres que els enviïn.

La responsabilitat cap al públic

Si bé és cert que l'Ania defensa la democratització de les recomanacions literàries, també alerta de la responsabilitat que comporta fer-ho i dels perills de reproduir certs discursos. "Has de ser molt conscient de qui és el teu públic, que en molts casos són nenes o adolescents, especialment a TikTok", assegura. A finals de 2024, es va generar una gran polèmica al voltant d'una tiktoker, Alicia Martínez (@byhermoss), que té 2,7 milions de seguidors i que va publicar un vídeo on revelava els seus "plaers culpables" en el món de la literatura. La jove no va admetre quins llibres llegia i quins no, sinó que va "romantitzar actituds tòxiques" dels personatges masculins del gènere Dark Romance. 

"Que ho arrasi tot perquè té una obsessió amb mi. [...] Que només sigui per a ell, que no vagi amb els meus pares, ni amb les meves amigues. Que em truqui moltes vegades per saber on soc. Jo l'ignoro, però s'enfada i insisteix, em tracta malament i em castiga", deia @byhermoss, en el marc d'un trend que s'anomenava "Escoltem, però no jutgem". El Dark Romance és un subgènere literari que conté amor i erotisme en contextos foscos i violents. Sovint, representa relacions molt intenses marcades per l'obsessió i reprodueix comportaments tòxics.

Has de ser molt conscient de qui és el teu públic, que en molts casos són nenes o adolescents

L'Ania opina que aquesta mena de continguts "taquen" el fenomen booktoker, ja que s'estan "romantitzant" situacions de "violència de gènere i maltractament físic i psicològic". "És molt perillós. La comunitat de noies molt joves que llegeixen aquesta mena de llibres, com per exemple After, no para de créixer", adverteix.

En aquest sentit, ella és molt curosa amb el que diu i com ho diu, fins i tot amb l'estètica del vídeo: no és el mateix parlar de l'amor que de la mort o la malaltia, per exemple. "Recordo una vegada que m'havia maquillat i vestit d'una manera molt alegre perquè després tenia un concert, però vaig aprofitar per gravar una ressenya sobre un llibre que parlava sobre la guerra. Abans de penjar-lo m'ho vaig repensar i, més tard, el vaig refer perquè no em sentia còmoda. Em vaig vestir d'una manera més neutra perquè no volia banalitzar una qüestió tan greu com la guerra", conclou.

Els joves no llegeixen?

Durant anys, s'ha estès el pensament que els joves no obren un llibre si no és per obligació. Tanmateix, el baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2024, publicat al març, trenca aquest estigma. Segons les dades de l'informe elaborat per l'Institut Català de les Empreses Culturals, el 78,6% dels joves catalans d'entre 14 i 24 anys llegeixen per plaer, mentre que un 92,5% ho fa per estudis o feina.

Relacionat amb aquest tema

Les prescripcions literàries guanyen terreny a les xarxes: "Estem veient com molta gent s'està motivant per llegir"

ACN

L'estudi apunta que el renaixement lector va vinculat a les xarxes socials, és a dir, la difusió de continguts literaris i la interacció entre usuaris que comparteixen gustos similars. Les dades són clares: el 36,8% dels lectors entre 14 i 24 anys afirma haver llegit llibres recomanats a Instagram o TikTok, entre altres. La forma de consumir contingut ha canviat radicalment i, si una cosa és clara, és que les prescripcions literàries han guanyat i continuaran guanyant terreny a través d'Internet.