ELECCIONS 21D"Per una qüestió política, demanen 30 anys de presó", recorda Carles Mundó

La decisió del jutge del Tribunal Suprem, Pablo LLarena, de retirar l'ordre de detenció europea del president Carles Puigdemont i dels consellers que l'acompanyen a Brussel·les ha obligat els dirigents polítics a modificar els missatges del primer dia de campanya oficial.

El conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, no s'ha permès ni una jornada de tranquil·litat després de la seva sortida de presó sota fiança. La retirada de l'ordre que havia donat la jutgessa de l'Audiència Carmen Lamela suposa "una rectificació en tota regla, davant la sospita que la Justícia belga no hauria concedit les peticions d'extradició", ha dit en un acte de campanya realitzat, curiosament, al recinte d'una presó tancada, la Model de Barcelona, que ell mateix va contribuir a clausurar.

"A Espanya potser es pot mantenir, però si travesses les fronteres de l'Estat ningú entén que, per una qüestió política, es demanin 30 anys de presó", ha explicat el conseller destituït per Rajoy. 

Qui més qui menys ha destacat que la Justícia espanyola ha fet el ridícul amb aquesta esmena, però la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha anat una mica més enllà i ha assenyalat que la decisió del jutge respon a la voluntat de "complicar el retorn del president i dels consellers", perquè si ho fessin serien citats i immediatament engarjolats.

'Urnes i paperetes' contra "porres i empresonaments"

Jordi Turull i Josep Rull, també s'han incorporat a la campanya a l'endemà de sortir de la presó d'Estremera, per defensar la seva candidatura, la de Junts per Catalunya.

El conseller de Presidència ha descartat que estiguin "condicionats" a l'hora de fer mítings per la seva condició processal i ha subratllat que estan pel que ordeni la direcció de campanya, doncs tenen la voluntat de "deixar-se la pell".  Turull ha avançat en quina clau pensa ell que s'hauran de llegir els resultats del dia 21: Es veurà qui defensa el seu projecte polític "amb urnes i paperetes" i qui ho fa "amb porres, querelles i empresonaments". 

Els consellers destituïts per Rajoy han denunciat la voluntat d'humiliar-los, però han assegurat que surten de presó "amb la dignitat, les conviccions i els ideals més forts que mai", encara que han manifestat "tristesa" pels quals han quedat a la presó, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, que comparteixen cel·la a Estremeras, i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que segueixen a Soto del Real.

En aquest sentit, Josep Rull ha fet una crida a conjurar-se" perquè "ningú pugui estar empresonat per defensar lliurement les seves idees".

Els objectius de la seva campanya, segons han explicat, consisteixen en guanyar el 21-D, "restituir"  Carles Puigdemont com a president, treure de presó als presos i "derrotar" el 155.

La CUP, desobeint

La CUP, per la seva banda, ha començat el primer dia ordinari de campanya com va prometre que ho faria: amb desobediència. Ha estat davant del Palau de la Justícia, on el regidor cupaire d'Argentona Eduard Calvo estava citat a declarar, investigat per pels suposats delictes de desobediència, prevaricació i obstrucció a la justícia per no haver impedit el referèndum del l'1-O a la localitat. Pero Calvo no ha acudit a la cita amb la Fiscalia, i s'ha limitat a protestar a les portes del recinte judicial, amb la número 2 de la candidatura, Maria Sirvent.

A més, el partit anticapitalista ha anunciat que emprarà els seus espais de propaganda electoral gratuïta d'aquest dilluns  per "mostrar suport als presos polítics". "No normalitzem aquesta situació", ha afegit la formació.

La retirada de les ordres de detenció ha estat celebrada pel líder del PSC, Miquel Iceta i també per Xavier Domènech, cap de llista de Catalunya en Comú-Podem, però aquest ha assenyalat que això no acaba de normalitzar les condicions en les que es realitza la campanya electoral, tenint en compte que no es celebra en igualtat de condicions, ja que l'existència de candidats empresonats impossibilita que participin en condicions normals.

Albiol també vol 'cosir'

El candidat del PP, Xavier García Albiol, ha rebaixat una mica  els elogis a l'article 155 amb els que s'han prodigat fins ara Mariano Rajoy i els dirigents del seu partit. L'aplicació del155, ha dit aquest dimarts ha suposat un "fre al separatisme", però "no és la solució als problemes de Catalunya", que requereix d'un govern que treballi para "recosir" l'actual fractura social, amb respecte a "totes les maneres de pensar".

Immediatament, no obstant això, ha descrit el projecte polític dels independentistes amb tons apocalíptics. El procés sobiranista, segons ell, ha provocat una crisi en l'àmbit polític que s'ha acabat traslladant "al carrer, a les cases, a les famílies i als grups d'amics", i el govern de la Generalitat gairebé ha provocat "un conflicte civil als carrers".

El vot en favor del PP, ha afirmat en una intervenció el fòrum Barcelona Tribuna, no només servirà per "recompondre les relacions de la societat catalana", sinó que és garantia de prosperitat i unitat i que Catalunya torni a Europa i se li obrin novament les portes dels països de la UE.

Fiscalia en campanya

El candidat del PP al càrrec de Fiscal General de l'Estat, Juliàn Sánchez Melgar, ha fet sentir la seva veu en plena campanya, amb una severa advertència a candidats i electors, per fer entendre a uns i altres el que es pot defensar i el que no, i sobre la seva disposició a actuar contra qui manifesti poc respecte per la Constitució o pretengui desobeir els tribunals. El ministeri públic respondrà de manera "serena, ferma i proporcionada" en cas de "reiteració d'actes de desobediència als tribunals o de menyspreu a la Constitució", ha proclamat.

"No entenem perquè s'ha de complir la llei a una part del territori de l'Estat i no en una altra", ha declarat, en clara al·lusió a les reivindicacions de les nacionalitats històriques.

La Junta Electoral Central, per la seva banda, ha rebutjat les peticions realitzades al ministeri de l'Interior i a la pròpia Junta per tal que algunes organitzacions internacionals poguessin facilitar la tasca d'observadors del procés electoral, segons que informa el canal L'Alerta.