El nou mapa de cims de Catalunya: els topògrafs que revelen els autèntics 3.000 dels Pirineus

Hi ha muntanyes que els catalans han coronat tota la vida amb la certesa que superaven els 3.000 metres, però els mapes tradicionals elaborats amb mètodes clàssics no els compten com a tals, puix poden tenir algun càlcul imprecís. Davant d'aquesta realitat, un grup d'amics i professionals de la topografia va decidir unir forces en el projecte Sostremetries, amb l'objectiu de resoldre certes incertituds referents a les alçades i fer una nova llista de tres mils del Pirineu. Amb una passió inesgotable pel territori i amb tecnologia de precisió centimètrica, aquests enginyers estan qüestionant la llista de cims pirinencs, descobrint que alguns 3.000 'de tota la vida' són en realitat avantcims i que, en canvi, altres es mereixen ocupar el seu lloc en el grup selecte. En els pròxims dies, l'equip podria fer un pas decisiu per confirmar un nou tres mil a territori català.

El projecte va néixer amb la intenció de donar a conèixer una mica més la professió de l'equip humà darrere la iniciativa. "Creiem que és una de les grans desconegudes dins de les enginyeries i, per contra, és molt present en el dia a dia de molts àmbits més enllà de la construcció i l'enginyeria civil, que són les dues facetes que potser la gent coneix més", explica David Segura, responsable de l'auscultació topogràfica de Sostremetries. Els integrants són apassionats de la muntanya i el territori amb coneixements i bagatge de més de 20 anys en la professió: "Vam decidir combinar aquests dos vessants per mirar de resoldre incerteses en l’altitud de les muntanyes".

L'estiu és el moment de l'any que l'equip aprofita per fer treball de camp. La feina comença molt d'hora, "sovint abans de la sortida del sol", per aprofitar el màxim d'hores, puix es tracta d'un projecte totalment altruista que han de compaginar amb famílies, feines i obligacions. A banda de la conciliació, Segura apunta que també hi ha un repte físic: carregar motxilles on a més del material clàssic de muntanya s'hi inclouen els trípodes, les antenes GNSS d'alta precisió per rebre senyals de satèl·lits de navegació global que cedeix EMLID-Mendilur, i sobretot tota la cartografia i coneixement del lloc a mesurar. "Sovint són cims desconeguts i que la gent no s'hi dirigeix tant en no estar inclosos en cap llistat de 3 mils", en el cas de les muntanyes que estan mesurant al Pirineu.

Relacionat amb aquest tema

El retorn del llop a Catalunya reobre el debat sobre la coexistència i aviva el xoc entre ecologistes i part dels ramaders

Aleix Camprubí

"Un cop al cim, la feina esdevé estàtica i rigorosa", relata el responsable. El que fan és instal·lar l'antena exactament sobre el punt més alt: sovint cal fer un estudi visual minuciós per determinar quin bloc de roca fix al terreny és el punt més alt, perquè no serveixen les fites, creus i d'altres elements instal·lats per l'ésser humà a dalt d'un cim. La GNSS ha de quedar-se ben estacionada recollint dades de satèl·lit durant mínim 30 o 45 minuts per garantir la "precisió centimètrica". "Durant aquest temps, passem fred o calor, suportem el vent i encreuem els dits perquè no entri una tempesta elèctrica que ens obligui a avortar. També aprofitem per menjar i sobretot per conversar tranquil·lament sense les preses del dia a dia", explica Segura.

Sovint cal un estudi visual minuciós per determinar quin bloc de roca fix al és el punt més alt, perquè no serveixen elements instal·lats per l'ésser humà

Després de recopilar tota la informació, ja a l'oficina, és el moment de fer tots els càlculs i el postprocés necessari per obtenir les dades exactes del cim. Amb tot plegat sobre la taula, és quan es pot decidir si passa a formar part de la llista Sostremetries dels 3.000 del Pirineu o en queda fora. Es tracta d'un projecte "totalment transparent que va néixer en positiu i per sumar",  per la qual cosa veuria amb bons ulls poder col·laborar amb institucions com l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). "Ara mateix tenim el projecte ThePyrenean3000ers encara per acabar, i segur que un cop acabat trobarem el moment de seure'ns i veure com podem col·laborar amb ells", diu Segura, detallant que per ara l'ICGC no utilitza les seves dades.

De fet, l'estudi del Pirineu que fa aquest projecte es basa inicialment en les dades LiDAR publicades per l'ICGC i l'IGN (Institut Geogràfic Nacional), tant espanyol com francès. "Aquesta tecnologia ens permet tenir un núvol de punts amb una densitat d'uns 15 punts per metre quadrat de tot els Pirineus", cosa que suposa u gruix d'informació brutal que analitzen en la recerca dels objectius que després cal mesurar sobre el terreny per tal d'obtenir una precisió més elevada en la mesura.

Relacionat amb aquest tema

Una recerca arqueològica confirma l'ocupació humana continuada al Parc Nacional d'Aigüestortes des de fa 10.000 anys

Públic

Un cop som sobre el terreny, la tecnologia GNSS d'"última generació" suposa un "salt diferencial". Es tracta de receptors que capten tota la informació que transmeten les múltiples constel·lacions de satèl·lits de posicionament (GPS, Glonass, Galileo) de forma simultània. Després, a la fase de postprocessament a l'oficina, creuen les dades enregistrades amb les quals proporcionen les estacions permanents de referència repartides arreu del territori per diferents estaments públics com l'ICGC. Així, a través de resoldre els triangles que formen la posició de la seva antena amb el satèl·lit i amb l'antena de l'estació permanent, poden "corregir petites distorsions en el senyal enregistrat per tal d'aconseguir una precisió centimètrica en altitud".

"Podem corregir petites distorsions en el senyal enregistrat per tal d'aconseguir una precisió centimètrica en altitud"

Un nou tres mil

El projecte espera confirmar en els pròxims dies si hi ha un nou tres mil català, sense revelar encara de quin és tracta. Actualment, els 3.000 del territori del Principat de Catalunya són 11: Pica d'Estats, Pic Verdaguer, Punta Gabarró, Pic de Comaloforno, Besiberri Sud, Besiberri Nord, Punta Alta de Comalesbienes, Rodó de Canalbona, Tuc de Molières, Pic de Sotllo i Agulla Nord de Malavesina. Això no obstant, per "proximitat i pertinença" al massís de la Pica d'Estats, suggereixen que també es poden incloure el Montcalm i el Cap de la Coma de Riufred (que són al departament de l'Arieja, a la regió d'Occitània de França), sumant així fins a 13 cims. D'altra banda, amb les seves mesures han descartat que siguin 3.000 el Besiberri del Mig (cap de les dues puntes, per falta de prominència), la Punta de Passet, la Punta de Leishiti o Sotllo Nord (per falta de prominència).

Relacionat amb aquest tema

10 baixades de falles del Pirineu que has de veure almenys un cop

Judit Castaño

"El debat sempre és benvingut, això significa que el tema que planteja el nostre projecte interessa", celebra Segura, que assegura que sempre resolen les qüestions que se'ls plantegen i participen en totes les xerrades i espais on són convidats perquè els "agrada molt parlar de muntanya i més des del vessant topogràfic". Com a "experts en la mesura", defensen les  seves dades i expliquen com les obtenen. "Més enllà de la dada numèrica, la resta són debats dels quals sí que podem arribar a tenir opinió, però que s'escapen del nostre àmbit. Com poden ser temes de toponímia, fronteres polítiques territorials, etc. Nosaltres tractem la serralada dels Pirineus com un element únic i indivisible, i hi aportem dades numèriques precises i objectives", defensa el membre del projecte.

Per ell, estar a les portes d'un nou tres mil és "una barreja de sensacions". I és que Segura defensa que creuen fermament que una muntanya "no ha de ser més o menys atractiva pel fet d'arribar o no als 3.000 metres, o per estar inclosa o no en una llista". Al mateix temps, però, veient el suport que estan rebent dels companys i companyes de professió, i també "cada dia de més i més alpinistes", es consideren uns "privilegiats" per fer aquesta tasca: "D'alguna manera estem fent quelcom important i que transcendeix", celebra Segura.

"No ha de ser més o menys atractiva una muntanya pel fet d'arribar o no als 3.000 metres, o per estar inclosa o no en una llista"

I és que la repercussió i dimensió que el projecte està agafant fa que es prenguin cada mesura "de forma molt conscient". Per això, Segura diu que la volen compartir amb tothom que els vulgui acompanyar per mirar de "repetir l'èxit" de la sortida de l'estiu passat. El representant de Sostremetries explica que van convocar a més de 40 professionals de la topografia d'arreu del territori per comprovar si el Tuca de Culebras entrava a la llista dels tres mil del Pirineu.

Un cop confirmat o no el darrer tres mil, asseguren que ja no n'hi haurà cap més per contrastar si entra o no a la llista. "Hem revisat molt detingudament les dades LiDAR de tot el territori, i fins i tot ja ens hem desplaçat a mesurar tots els altres potencials candidats, i cap d'ells ha complert els requisits", explica Segura. D'altra banda, avança que a l'Aragó i França "sí que hi haurà grans novetats que esperem poder corroborar i desvetllar ben aviat".

El paper del canvi climàtic

Encara que no ens ho pugui semblar d'entrada, les muntanyes són elements en constant evolució, cosa que pot arribar a explicar els canvis en altituds de certs cims. "El simple impacte d'un llamp al punt més alt d'una muntanya podria esberlar aquesta pedra i que deixés de ser un tres mil, com podria ser el cas del Pico Inferior de Gías, el qual només supera els 3.000 metres per 59 cm", explica Segura.

Això no obstant, des de Sostremetries admeten que el canvi climàtic "sens dubte està redibuixant el perfil de les muntanyes, sobretot de les més exposades". Per exemple, Segura explica que el desgel que pateix el Pirineu està deixant exposades agulles i cims que fins fa pocs anys quedaven protegits per neus permanents. A més, com que l'altura de les muntanyes s'acostuma a calcular respecte al nivell del mar, "si aquest puja, la diferència respecte als cims baixarà".

Segons els estudis de Sostremetries, aproximadament tres de cada quatre cims tenen un error en cota de 5 m, però en un de cada quatre és de més de 5 m, arribant per exemple fins als 31 m del Pic de Le Bondidier. "Això no vol dir que tota la cartografia que tenim és incorrecta, ara que ningú llenci els mapes que té a casa", alerta Segura. Segons detalla, és arran dels mètodes clàssics que s'utilitzaven per a l'elaboració de mapes fins a l'aparició de la tecnologia actual, sumat al fet que l'objectiu principal d'un mapa no és representar la màxima exactitud de cada cota, sinó permetre a l'usuari tenir una visió general del territori per poder, per exemple, triar la millor ruta per anar des d'un punt a un altre. "I això passa al Pirineu i a tot arreu", adverteix.

Segura destaca que hi ha hagut dos casos que més els han "emocionat": es tracta el de la Tuca de Culebres i el del Pico Maldito. "Són dos tres mils 'principals' amb moltíssima història alpinística, cims 'de tota la vida', i que després de mesurar-los sobre el terreny amb la millor de les tecnologies possible, resulta que no són més que avantcims d'un altre cim superior i en aquests casos molt proper, com són el Vallibierna i l'Astorg respectivament", explica l'expert.

Aquest és per ara l'únic projecte que té entre mans l'equip de Sostremetries. "És un projecte que estem gaudint molt en cada etapa", diu Segura, recordant que va començar com una excursió matinal de cinc amics i ha anat creixent "molt ràpidament". "Volem mantenir els peus a terra, ja que tirar-ho endavant requereix un compromís molt gran, compatibilitzar-ho amb les famílies i feina no sempre és fàcil. Però si hem arribat fins aquí, fent la llista dels dos mils de Còrsega i ara els tres mils del Pirineu ves a saber on serem l'estiu vinent", augura el membre d'aquest equip que ben segur continuarà fent cims, superin o no els 3.000 metres.