3.000 persones planten cara a Barcelona al pacte entre Vox, PP i Ciutadans

Sota el lema "Ni un pas enrere en la igualtat", les mobilitzacions en suport a les dones andaluses no s'han fet esperar. Arreu de l'Estat espanyol les dones, convocades pels moviments feministes, han mostrat el seu rebuig al que ja s'anomena el Pacte de la Vergonya, entre el Partit Popular, Ciutadans i el partit d'extrema dreta Vox.

A Barcelona, a la Plaça Sant Jaume s'hi han reunit més de 3.000 persones, i s'han sentit càntics contra Vox: "Vox escucha, mujeres en lucha", i reivindicacions feministes: "Vull ser lliure, no vull ser valenta", "Visca, visca, visca la lluita feminista" o "No és no". També hi ha hagut un record pel cas de La Manada quan la plaça ha corejat "No és abús, és violació" o "Cap agressió sense resposta, la nit és nostra", en referència a la sentència del cas.

L'Àngels Arreguigoñi té 73 anys i ha anat a la manifestació per la lluita passada i la present i per mostrar el seu rebuig al pacte d'Andalusia "perquè això no s'estengui, tot i que a Catalunya és complicat que es donin pactes d'aquesta índole". La Montserrat Lobera, la seva acompanyant de 67 anys, la interromp: "Cuidado amb Ciutadans!" diu. Ella veu el pacte amb l'extrema dreta "amb molta preocupació (...) El problema és que aquests tipus de tendències s'estan donant a tot el món. El retrocés és a escala mundial".

"És una vergonya que a hores d'ara estem així. Potser ens van colar un gol molt gros i ens van voler fer creure que el país havia canviat. Ara mateix, amb tota la censura que hi ha, estem vivint una dictocràcia", diu l'Àngels Tant ella com la Montse estan convençudes que si es tornessin a repetir les eleccions andaluses, els resultats no serien tan favorables per a les dretes, però són pessimistes perquè "el mal ja està fet". "El problema és que la gent no està al carrer, la gent jove no s'està mobilitzant i no ho entenem, perquè estan pitjor que nosaltres fa trenta anys".

La Sara Farré té 19 anys i admet no estar massa al dia de l'actualitat política. Amb tot, creu que la seva generació és conscient del retrocés en els drets que proposen des de Vox, però que la informació que els arriba és incompleta. "Entre nosaltres en parlem, però estem desinformats i confusos". Això no obstant, avui ha sortit a manifestar-se en favor dels drets de les dones i per donar suport a les companyes feministes d'Andalusia.

Una generació d'homes feministes?

A la manifestació no només hi havia dones, sinó que s'han vist homes de totes les edats cridant les consignes al costat de les dones. Un d'ells era en Miquel Iceta, primer secretari del PSC, que ha fet acte de presència durant la primera part de la concentració. "Hi ha una part d'homes amb els quals sí que s'hi pot comptar, perquè són aliats. I amb això tinc esperança, perquè quan jo vaig començar a lluitar de joveneta, aquests homes no hi eren", diu l'Àngels.

En Xavi Riba i en Jordi Puig, de 57 i 56 anys, respectivament, han vingut amb les dones i les filles. "No tinc clar que ens hàgim només de manifestar contra Vox: els estem donant massa bombo a una gent que ara com ara són una minoria i no em queda clar que se'ls hagi de donar publicitat de cap mena", diu en Xavi. "Si la meva mare fos viva, estaria a la primera fila aquí cridant, ho tinc claríssim", assegura en Jordi.

"Tancar el pas al feixisme de Vox"

Ja el passat 9 de gener, més de 100 organitzacions i plataformes van signar un manifest de repulsa al pacte entre el PP, Ciutadans i Vox i es van comprometre a "tancar el pas al feixisme de Vox", que vol derogar la Llei de Violència de Gènere, prohibir l'avortament gratuït o el canvi de sexe a la sanitat pública (Vox ho considera intervencions alienes a la salut) i acabar amb les llistes paritàries, entre altres mesures que retallen els drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ.

Aquestes propostes no només suposen un pas enrere en la lluita per una societat més democràtica i igualitària, sinó que sepultarien de manera definitiva dècades de lluita dels moviments feministes en favor dels drets fonamentals de les dones, que han dedicat els esforços durant les últimes dècades a deixar enrere una cultura masclista, xenòfoba i homòfoba.

Els moviments feministes volen recalcar, amb aquestes mobilitzacions, que els drets de les dones i les nenes no poden ni han d'estar subjectes a negociacions polítiques i demanen la mobilització permanent fins que s'asseguri la dignitat de totes les dones i nenes, perquè "els drets de les dones no haurien de ser moneda de canvi per negociar res", tal com es podia llegir en una de les pancartes de la manifestació.