Trump assalta les universitats i evidència l'afany de l'extrema dreta per una "batalla cultural" mundial
Experts denuncien que la ultradreta europea impulsa una agenda comuna que també impacta a Espanya, especialment en la universitat pública madrilenya de la mà del Govern d'Isabel Díaz Ayuso

Madrid-
Donald Trump va tornar a deixar clar aquest dilluns que les universitats són un dels principals blancs de la seva ofensiva ideològica. Després d'amenaçar amb retallar 400 milions de dòlars en subvencions i contractes a la Universitat de Columbia −que finalment va accedir a les seves exigències per a conservar el finançament−, ara càrrega contra la Universitat d'Harvard. La institució, després de plantar cara a les polítiques repressives del mandatari estatunidenc, veurà congelats 2.200 milions de dòlars en subvencions i 60 milions de dòlars en contractes.
L'Administració de Trump imposa a les institucions acadèmiques una sèrie d'exigències que van des de la reforma dels sistemes d'admissió i contractació del professorat, fins al control dels continguts d'assignatures −com les relacionades amb Orient Pròxim i la qüestió palestina−. També exigeix regular les protestes estudiantils als campus, eliminar els programes de diversitat, supervisar l'orientació ideològica dels estudiants estrangers i combatre l'antisemitisme. En cas de no acatar aquestes directrius, la resposta del president republicà és clara: retallades pressupostàries sistemàtiques.
En aquest sentit, Enrique Javier Díez, catedràtic de la Universitat de Lleó, afirma en declaracions a Público que l'extrema dreta ha convertit l'educació en general, i la universitat en particular, en objectius prioritaris de la seva "batalla cultural". Segons Díez, aquest enfocament busca construir una hegemonia ideològica que els permeti continuar creixent políticament i, al seu torn, "normalitzar el que abans era impensable: el ressorgiment de governs neofeixistes en ple segle XXI, com el Govern trumpista als EUA, o els de Giorgia Meloni i Viktor Orbán a Europa".
Díez opina que l'extrema dreta està intentant forçar una possible "finestra de Overton" per a canviar l'actitud social cap a idees que fins fa poc eren considerades completament inacceptables, "com l'actual genocidi en Palestina o la neteja ètnica a Gaza, que intenten presentar com un resort". Segons l'expert, l'objectiu és aconseguir que aquestes idees arribin a ser la norma imposada per llei.
Enrique Díez: "L'extrema dreta intenta forçar una finestra de Overton per canviar l'actitud social davant el genocidi de Palestina"
De fet, Díez adverteix que els partits ultradretans amb representació en les eleccions europees de 2024 estan impulsant una agenda política comuna en l'àmbit educatiu, articulada a través del que denomina una Internacional d'Ultradreta en Educació. Aquesta tendència ha estat documentada en la seva investigació sobre les polítiques educatives promogudes per l'extrema dreta a Europa. "El conclave de Patriots celebrat al febrer de 2025 a Madrid, que va reunir els principals líders de la ultradreta europea, confirma aquesta agenda compartida. I un dels punts principals és l'assalt a l'educació i a les universitats", assegura.
L'expert lamenta que els ultradretans estan transformant la finalitat i el sentit de l'educació superior. El més preocupant, adverteix, és que "s'està normalitzant l'apropiació del coneixement i del saber al servei del capital i del propi sistema capitalista, que tendeix a mercantilitzar tot allò que toca".
Harvard acusa Trump d'ingerència il·legal
No obstant això, aquesta vegada, malgrat la seva dependència del finançament federal, Harvard es va enfrontar a les pressions de Trump, en considerar que les seves exigències "són il·legals". El president interí de la universitat, Alan Garber, va manifestar en un comunicat dirigit a la comunitat acadèmica: "Cap Govern hauria de tenir l'autoritat per decidir què pot ensenyar una universitat privada, a qui ha d'admetre o contractar, ni quines àrees d'estudi o recerca pot desenvolupar".
Garber també va assegurar que Harvard no cedirà a les exigències del Govern a canvi d'evitar retallades pressupostàries, en considerar que aquestes "envaeixen llibertats universitàries reconegudes des de fa temps per la Cort Suprema". En la seva declaració, va advertir que tals mesures "amenacen els nostres valors com a institució privada dedicada a la cerca, producció i difusió del coneixement".
Així mateix, va subratllar que la majoria de les propostes de l'Executiu "constitueixen una ingerència directa del Govern en les condicions intel·lectuals d'Harvard". Segons Garber, els programes i polítiques inclusius qüestionats per l'Administració són coherents amb "els valors i institucions estatunidenques consagrats en la Constitució i la Declaració d'Independència".
Una ofensiva que també esquitxa a Espanya
L'atac polític i cultural a les universitats que es viu als Estats Units no és aliè al context espanyol. Així ho assenyala Joan Subirats, exministre d'Universitats d'Espanya entre 2021 i 2023, en declaracions a Público. Subirats sosté que Trump justifica la seva ofensiva contra aquestes institucions, "acusant-les de ser bastions del wokisme, del pensament progressista i dels valors que la seva aliança amb sectors autoritaris i amb la tecno-oligarquia busca combatre i afeblir".
"A Espanya, l'atac no es dirigeix tant a les universitats privades, com succeeix als Estats Units, sinó a les públiques, que són precisament les que concentren una major capacitat per generar pensament crític, coneixement científic i recerca", recorda Díez. En aquest sentit, assenyala que aquesta ofensiva s'està duent a terme sobretot a la Comunitat de Madrid, però també en altres regions del país, de la mà del Partit Popular. "No es tracta tant d'una prohibició o un atac frontal, sinó d'una estratègia d'asfíxia econòmica", diu. "Tant als Estats Units com a Espanya, el que realment està en joc és la capacitat crítica, la generació de pensament i la llibertat d'idees que la universitat representa", lamenta Subirats.
Per part seva, Isabel Galvín, experta en polítiques educatives i professora de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), adverteix en declaracions a Público que s'està intentant vulnerar l'autonomia universitària reconeguda per la Constitució per a imposar una agenda ultraconservadora als campus. "Es pretén retallar el pensament crític i frenar la recerca científica, mèdica o social amb l'objectiu de silenciar l'oposició a polítiques que amenacen la salut pública, el progrés, el benestar social, la igualtat i la justícia social", afirma.
Isabel Galvín: "Estem davant un atac civilizatori sense precedents que posa en risc la nostra democràcia"
Segons Galvín, la via més directa per exercir aquesta repressió a Espanya és l'"escanyament" econòmic, mitjançant un infrafinançament. L'altra estratègia, assenyala, és impulsar la privatització com a manera d'afeblir als campus universitaris públics. "L'objectiu és promoure la creació d'un pseudoconeixement alineat amb l'agenda d'aquests governs ultraliberals i ultraconservadors, que serveixi per legitimar les seves polítiques antisocials", sosté. I conclou: "Estem davant un atac civilizatori sense precedents que posa en risc la nostra democràcia".


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.