De les Terres de l'Ebre a l'Empordà: com les plataformes d'usuaris han pres la paraula davant el caos ferroviari

Els principals afectats de les múltiples avaries i incidències als trens de Rodalies i regionals no són ni els partits ni el govern de torn. Són els més de 400.000 usuaris que cada dia agafen un tren de la xarxa estatal a Catalunya per anar a treballar, a estudiar, la metge, a comprar o a veure un familiar. Arribar tard al seu destí -o directament no arribar- s'ha convertit en el seu pa de cada dia. Retards constants, avaries, trams sense manteniment, talls mal gestionats i una sensació generalitzada d'abandonament han estat el caldo de cultiu perquè, arreu del país, hagin anat sorgint plataformes d'usuaris que reclamen un servei digne. 

De les Terres de l'Ebre a l'Empordà, passant pel Camp de Tarragona i l'àmbit metropolità, aquestes organitzacions comparteixen un mateix diagnòstic: la xarxa ferroviària estatal fa aigües després de dècades de desinversió i manca de coordinació institucional i falta de planificació i manteniment de la infraestructura. Assenyalen a Adif com el principal responsable. 

En tot el territori, hi ha una desena de plataformes d'usuaris del tren. Arran de la crisi ferroviària dels darrers dies, han convocat una manifestació conjunta el dissabte 7 de febrer a les 17:00 hores a l'Estació de França. Són l'Associació Promoció del Transport Públic, Defensem el tren de l’Empordà, Dignitat a les vies, Perquè no ens fotin el tren, Salvem l’R2 Nord, Trens i transports dignes Ebre i Priorat, Usuaris Avant Catalunya, Propera parada: Valls, Plataforma d’usuaris i usuàries del Transport Públic del Baix Llobregat. Quan van sorgir? Per què? Parlem amb tres d'elles. 

13 anys de lluita pels trens a les Terres de l'Ebre

Una de les plataformes d'usuaris pioneres a Catalunya és la de les Terres de l'Ebre, nascuda ara fa 13 anys, molt abans que la crisi de Rodalies ocupés titulars de manera habitual. Tal com explica Cinta Galiana, portaveu de Trens i transports dignes Ebre i Priorat, el sud del país ha estat històricament "la Catalunya que no existeix" i un dels territoris més abandonats pel que fa al transport públic. 

La línia R15, que connecta l'interior i les Terres de l'Ebre amb Tarragona i Barcelona, "acumula el rècord d'incidències i retards de tota la xarxa catalana". Lluny de millorar, el servei ha anat empitjorant amb el pas dels anys. "Trens més lents que fa trenta anys, desaparició de connexions semidirectes, absència total de trens directes entre Tortosa i Tarragona capital, i una dependència gairebé exclusiva de serveis regionals lents i poc fiables", denuncia Galiana.

La responsabilitat s'ha anat diluint entre Renfe, Adif i la Generalitat, en un tamboret de tres potes que ha acabat col·lapsant

Els episodis recents han estat especialment durs. Evacuacions de passatgers caminant per la via després de la caiguda de la catenària entre Ascó i Flix, trens incendiats... "Estem esgotats", resumeix Galiana. La plataforma denuncia no només el deteriorament del servei, sinó també el menyspreu simbòlic. "Errors en la denominació de les estacions, desconeixement del territori i una sensació constant de no existir dins els mapes de decisió", lamenta. 

Per a aquest col·lectiu, la crisi actual no és cap sorpresa, "sinó la conseqüència lògica de vint anys sense inversions reals en manteniment". Segons la seva lectura, la responsabilitat s'ha anat diluint entre Renfe, Adif i la Generalitat, en un "tamboret de tres potes" que ha acabat col·lapsant. Les plataformes, assegura, no han sorgit de sobte, sinó que han anat apareixent a mesura que els problemes que al sud eren crònics s'han estès cap a la resta del país.

La PTP: tres dècades d'activisme  

En un altre registre hi trobem l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), una entitat amb més de trenta anys d'història. Fundada el 1993, arran de les grans inversions vinculades als Jocs Olímpics de Barcelona, "la PTP va néixer per defensar un model de mobilitat centrat en el transport públic i no en el vehicle privat, en un moment en què aquest discurs era clarament minoritari", explica Gina Montesinos, secretaria de la PTP i enginyera de camins.

A diferència de les plataformes d'usuaris estrictament reactives, la PTP ha desenvolupat una estructura estable, amb una oficina tècnica formada per enginyers i professionals del sector, i una junta amb un alt coneixement del sistema ferroviari i de mobilitat. Aquesta base els permet elaborar propostes viables, "fugint de demandes impossibles i aportant criteris tècnics a l'administració", explica Montesinos.

Des de la PTP es relativitza la idea que tot el transport públic funcioni pitjor que abans. En alguns àmbits, com el transport urbà de Barcelona, s'han produït millores importants gràcies a canvis estructurals com la xarxa ortogonal d'autobusos o el tramvia. Tanmateix, el gran taló d'Aquil·les, asseguren, continua sent Rodalies, "on la combinació d'augment de la demanda i manca d'inversions ha fet emergir totes les costures del sistema", afirma Montesinos.

Segons l'entitat, la crisi actual no és només conseqüència d'incidències puntuals o de la meteorologia adversa, "sinó del pas d'un model de manteniment preventiu a un de purament reactiu". "A això s'hi suma una manca de coordinació persistent entre operadora, gestor d'infraestructures i administracions", explica. La PTP alerta que continuar prioritzant "grans projectes faraònics mentre la xarxa convencional no funciona és un error estratègic". Montesinos confia que l'actual situació pugui esdevenir, finalment, un punt d'inflexió.

Dignitat a les vies, nascuda de la indignació quotidiana

La plataforma d'usuaris del Camp de Tarragona és una de les més recents, però també una de les més actives. Constituïda oficialment el març de 2024, va sorgir d'un grup de WhatsApp d'usuaris habituals dels trens regionals, cansats d'un servei erràtic i de talls prolongats "mal explicats i pitjor gestionats", explica Òscar Rovira, membre de Dignitat a les Vies.

Dignitat a les vies va sorgir d'un grup de WhatsApp d'usuaris habituals dels trens regionals

El detonant va ser un tall de tres setmanes l'estiu de 2023, seguit de mesos de servei deficient i la perspectiva d'un tall sense precedents a causa de les obres al túnel de Roda de Berà. Davant la indignació creixent i propostes espontànies de protestes desorganitzades, el col·lectiu va optar per estructurar-se, definir reivindicacions clares i buscar interlocució directa amb institucions i partits.

En pocs mesos, la plataforma va desplegar una activitat intensa: mobilitzacions a Tarragona i Barcelona, presència constant als mitjans, reunions amb administracions locals i nacionals, compareixences al Parlament i fins i tot al Senat. Un dels seus trets distintius de la plataforma ha estat la combinació de pressió social i treball tècnic, amb comissions especialitzades que han participat activament en la gestió dels transports alternatius durant els talls.

El col·lectiu també ha impulsat iniciatives innovadores, com aplicacions digitals per consultar l'estat del servei o analitzar la puntualitat real de les línies, i estudis sobre l'impacte psicològic del caos ferroviari en els usuaris. Tot plegat, amb la voluntat de coordinar-se amb altres plataformes del país i amb la PTP. Tot i mostrar comprensió per algunes reivindicacions dels maquinistes, la plataforma ha mantingut una posició crítica amb determinades formes de protesta que, segons denuncia Rovira, "acaben castigant encara més els usuaris".

Perquè no ens fotin el tren

Entre les plataformes d'usuaris més combatives també trobem Perquè no ens fotin el tren, que va néixer fa més d'uns dècada amb l'objectiu de revertir "l'abandonament" de l'R3 de Rodalies, que va des de l'Hospitalet de Llobregat fins a Puigcerdà/La Tor de Querol. Una de les grans fites de la plataforma ha estat el desdoblament de la via entre Parets i la Garriga, actualment en obres. 

Un mateix diagnòstic, veus diverses

Malgrat les diferències d'origen, estructura i àmbit territorial, totes les plataformes coincideixen en l'arrel del problema: dècades de desinversió, manca de planificació i manteniment, responsabilitats difuminades i una administració que ha deixat de tenir un contacte real amb la quotidianitat dels usuaris.  

Les plataformes denuncien que no reclamen privilegis, sinó el que consideren un dret bàsic: que el tren sigui un servei públic fiable, segur i digne. El repte, ara, és saber si aquesta onada de mobilitzacions que prepara la societat civil aconseguirà pressionar per transformar un sistema ferroviari estatal que fa massa temps que circula amb els frens posats.