La Sareb amenaça amb forçar el desallotjament de l'Àgora Juan Andrés Benítez, la icona social del Raval

Al cor del barri del Raval de Barcelona hi trobem l’Àgora Juan Andrés Benítez un espai comunitari carregat de simbologia i que ara la Sareb amenaça amb desallotjar. És un més dels espais autogestionats de Barcelona en risc de desaparèixer.

L'Àgora es va ocupar l'any 2014 com a acte de memòria i denúncia per l'assassinat del veí del barri Juan Andrés Benítez a mans dels Mossos d'Esquadra.  Sis agents van ser condemnats en l'única sentència que hi ha hagut en els últims quinze anys per la mort d'una persona sota custòdia policial. L'assassinat va commoure el barri que, per commemorar el primer aniversari de la mort de Benítez, es va organitzar per ocupar i donar vida al solar de davant d'on van tenir lloc els fets.

Quan es va ocupar, l'espai estava "en mans d'una propietat embargada per nombroses deutes", tal com apunta en una nota de premsa el moviment 'L'Àgora es queda al Raval' que vol aturar el desallotjament programat pel pròxim 14 de maig. El veïnat assegura que durant més d'onze anys, l'Àgora ha sigut "un bot salvavides enmig de l'especulació del barri del Raval".

No és la primera vegada que l'espai és amenaçat de ser desallotjat amb falses promeses de construir-hi pisos o un hotel. L'any 2018, les veïnes i veïns van ser demandats per l'empresa propietària del solar que l'havia mantingut abandonat durant anys. En aquella ocasió, l'organització ciutadana va aturar el desallotjament i va aconseguir que es desestimés la demanda. Ara, volen tornar-ho a fer.

Què s'hi fa a l’Àgora?

Iñaki García de l'equip de premsa de l'Àgora Juan Andrés Benítez explica a Públic que "l'Àgora porta 12 anys en funcionament i, en ella, hi han passat moltes coses. Obre cada dia com a espai per estar-hi una estona, espai verd, espai lliure i autogestionat. S'han fet dinars, presentacions de llibres, actes de suport, solidaritat internacionals, tenim una memòria a la web dels més de 300 actes que hem fet. Ara, cada dilluns donem dinar per la gent que viu al carrer, i cada dia arriba gent a carregar els mòbils. En fi, és un servei per tothom del barri. També hi ha un parc infantil on venen les famílies a jugar amb els nens".

La nota de premsa ho resumeix explicant que l'espai proporciona "serveis com ara menjar calent, alleujament de la violència policial, refugi dels impactes climàtics i un espai d'organització vital per a més de 400 grups autogestionats". Funciona a través d'una assemblea setmanal que debat i decideix sobre tots els assumptes que afecten el funcionament del solar.

Quin paper té la Sareb en els desallotjaments?

El col·lectiu assenyala la Sareb com a responsable de l'amenaça de desallotjament. García exposa que "la propietat actual és de la Sareb" i que "no ens hem pogut personar en aquest cas, però entenem que és la Sareb qui ha presentat la denúncia contra 'ignorados ocupantes'" la fórmula que ja es va fer servir el 2018 per a referir-se a la ciutadania que dona vida a l'Àgora.

La Sareb és la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, coneguda popularment amb el nom de "banc dolent", és una entitat privada amb fons públics creada l'any 2012 i amb existència fins el 2027 que té per objectiu gestionar i vendre els actius immobiliaris i financers "tòxics" dels bancs espanyols que van rebre ajudes públiques després de la crisi financera de 2008.

En la nota de premsa emesa pel col·lectiu en defensa de l'Àgora exposa que "la Sareb té el mandat de dissoldre's el 2027. En previsió d'aquest termini imminent, està venent ràpidament els seus actius per convertir-se en solvent, incloent-hi propietats que havien quedat vacants, recuperades i readaptades per servir a les comunitats més afectades per les mesures d'austeritat". Exposen que, a més, amb el procés de desallotjament, la Sareb "contribueix als processos d'especulació dels quals es beneficien molts actius privats".

Com intervé l'Ajuntament de Barcelona?

Un altre actor important en l'equació és l'Ajuntament de Barcelona i la seva política de lluita contra l'okupació d'espais municipals. Des del col·lectiu denuncien que "l'atac contra l'Àgora forma part d'un projecte de gentrificació del Raval que el Govern local intenta imposar des de fa dècades, reorientant el districte de Ciutat Vella i el barri del Raval cap als interessos del turisme, i deixant-lo sense els serveis vitals que la seva comunitat ha construït per si mateixa".

En el comunicat, el col·lectiu denuncia "la persecució sistemàtica dels espais comunitaris" per part de l'Ajuntament de Barcelona, i menciona la Cinètika, Can Fabra i L'Antiga Massana, com a "espais autogestionats que proporcionen serveis essencials" i que han estat o estan amenaçats de desallotjament "com a part dels processos d'especulació dels quals es beneficien molts actius privats".

Per al veïnat l'Àgora és, "al cor de Barcelona, un dels últims espais verds que queden en un dels barris més populars i densament poblats d'Europa". Defensen el paper que tenen espais comunitaris com l'Àgora en un barri en què "hi ha molta pobresa estructural i majoritàriament migrant". García conclou que "l'Àgora té un paper simbòlic com a denúncia" i que "demostra la responsabilitat de la gent del barri", per això assegura que "l'Àgora és un espai que necessitem i que s'ha de preservar".

Des del moviment 'l'Àgora es queda al Raval' ho tenen clar: "L'Àgora serveix com un dolorós recordatori de la brutalitat policial inexplicable a Catalunya. El 14 de maig, els antiavalots dels Mossos d'Esquadra es tornaran a posar en marxa per posar fi a la vida d'aquest espai comunitari, d'aquest homenatge, d'aquesta memòria col·lectiva" i, per això, fan una crida a evitar aquest desallotjament.