De regular el preu dels aliments a supermercats públics: les propostes del Pacte per la Sobirania Alimentària que ha arribat al Parlament 

Les organitzacions impulsores del Pacte per la Sobirania Alimentària han presentat aquest dimecres al Parlament de Catalunya un pla de 10 mesures de política pública per garantir simultàniament preus assequibles per a la població, ingressos justos per a la pagesia, salaris dignes per a les treballadores del camp i ecosistemes en bon estat.

"Avui presentem el primer dels nostres exits, el Pacte per a la Sobirania Alimentària, un consens que ens deien que era impossible. Moviments urbans i rurals, pagesia i ecologisme ens hem posat d'acord en unes propostes que són un punt de partida", destacava Gisela Torrents, portaveu de l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (acTe).

Entre les mesures hi ha la petició de regular els preus dels aliments i crear una targeta de 150 euros mensuals per garantir una alimentació assequible, una distribuïdora público-cooperativa i supermercats públics.

La coalició reclama que les propostes s'incorporin a la nova llei de l'alimentació. "Demanem als grups parlamentaris que tradueixin aquestes deu propostes en compromisos, pressupostos i calendaris concrets", ha exigit Torrents.

Les deu mesures

La primera proposta passa per regular els preus per garantir una cistella bàsica saludable, assequible i realment sostenible, amb una Taula Nacional de l’Alimentació que fixi preus de referència que cobreixin els costos de producció, i una Entitat Pública de Compres que intervingui davant de preus injustament baixos.

La plataforma també reclama avançar cap a una Seguretat Social de l’Alimentació amb una targeta de 150 euros, per tal "que tothom pugui accedir a l'alimentació saludable de la mateixa manera que passa amb la Salut Pública", ha destacat Elena Alter, portaveu d’Ecologistes en Acció de Catalunya

La coalició també reclama una simplificació administrativa, una fiscalitat adaptada i un fons estable davant de crisis climàtiques, econòmiques i geopolítiques. També, desplegar la Llei d’Espais Agraris i crear una xarxa de relleu agrari que faciliti l’accés a la terra i a les infraestructures. "En el proper cicle electoral hem de posar sobre al centre la responsabilitat dels consistoris sobre els sistemes alimentaris", ha destacat Ariadna Rigau, portaveu de l’Observatori DESCA

Es reclama, a més, una distribuïdora publico-cooperativa, una xarxa de comercialització supermercats públics i punts de venda de proximitat, amb preus justos per a la pagesia i assequibles per als consumidors. "El problema és la concentració de les distribuidores. Per trencar amb això és important connectar la petita pagesia amb centres urbans per al consum", destaca Javier Guzmán, portaveu de Justícia Alimentària.

El Pacte també considera que cal que un 75% de la compra pública alimentària sigui de producció local, amb un 30% del total de producte ecològic el 2030 i el 50% el 2035. Les organitzacions volen acord sobre l’aigua que protegeixi els cabals ecològics i prioritzi el dret humà a l’aigua.

També, un acord per al futur del sector ramader que adapti la producció als límits del territori, amb suport a les explotacions i les persones treballadores, i un pla per a una dieta saludable i sostenible.

Cistella de la compra més cara 

El context és una doble pressió. Per una banda, la cistella de la compra ha pujat un 35% en els últims cinc anys, mentre les explotacions agràries continuen desapareixent. En trenta anys, Catalunya ha perdut la meitat de la pagesia i 100.000 hectàrees de terra agrícola. Per altra banda, la crisi climàtica, la degradació dels sòls i la dependència dels combustibles fòssils i dels fertilitzants fan més vulnerable el sistema alimentari davant de crisis geopolítiques.

 "Ens volen fer creure que hem de triar entre menjar assequible i preus dignes per a la pagesia. Però podem garantir totes dues coses si intervenim sobre els abusos de la gran distribució. La rebaixa de la cistella ha de sortir de limitar els marges abusius, no d’estrènyer encara més qui treballa la terra", afirma Eva Vilaseca, portaveu de l’acTe.

170 entitats involucrades

El Pacte és fruit de quatre assemblees obertes celebrades en diversos territoris del país. Han presentat les 10 mesures l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (acTe), l’Observatori DESCA, Greenpeace, Revolta Pagesa, Justícia Alimentària, Ecologistes en Acció de Catalunya i el Sindicat de Llogateres com a entitats representants de les 170 organitzacions que donen suporta al Pacte per la Sobirania Alimentària.

La roda de premsa ha comptat amb el suport de Junts per Catalunya, ERC, Comuns i la CUP, tot i que els partits no han fet declaracions.

Vaga de l'11-N

La presentació es fa una setmana abans de la vaga general de l’11 de novembre, convocada en defensa de l’habitatge i de les condicions laborals. Les organitzacions amplien el debat a l’alimentació i se sumen a la vaga de compres als supermercats, convocada cada dimecres fins a l’11-N, que crida a comprar als mercats municipals, comerç de barri, cooperatives o directament a la pagesia. El Pacte acompanya aquesta mobilització amb mesures estructurals per reduir la dependència de les grans cadenes.