Regulació, intervenció i construcció, la crisi de l'habitatge no té "una solució màgica"

L'habitatge s'ha consolidat com el principal factor d'empobriment dels catalans després d'encarir-se més d'un 30% en una dècada. Així ho va reflectir l'Informe Social de Catalunya del Govern, presentat fa tot just dues setmanes. Davant aquesta realitat, quines propostes i canvis legislatius estratègics a curt i a llarg termini es poden dur a terme per revertir la situació? D'això se n'ha parlat aquest dimarts a la Biblioteca Singuerlin de Santa Coloma de Gramenet, en un acte organitzat per Espacio Público en col·laboració amb l'entitat Diàlegs a la Riba del Besòs, que es pot recuperar en aquest vídeo. La conclusió, a grans trets, és que "no hi ha solució màgica": és una combinació de mesures que inclou regulació, intervenció i construcció.

Sota el títol L'habitatge, un dret de ciutadania, la conferència ha comptat amb la participació de l'arquitecta i directora de l'Incasòl entre 2022 i 2024, Maria Sisternas; l'advocada, especialista en dret urbanístic, del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Luisa Pinto; l'economista i portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, i l'arquitecta i membre de la Comissió d'Urbanisme de la FAVB, Lisa Marrani. La periodista Odei Etxearte ha moderat la conversa.

En una primera part, Sisternas ha fet una intervenció més llarga per analitzar l'actual crisi de l'habitatge i com s'ha arribat fins aquí. No es tracta d'un diagnòstic senzill, al contrari, depèn de molts factors, com la manca de polítiques públiques fermes i la manca de visió territorial. "Sòl n'hi ha, també a la ciutat, en espais on hi havia una nau o una activitat que ha cessat, i que pot ser rehabilitat". El problema, ha explicat, és que molt d'aquest patrimoni es va quedar congelat després de la crisi financera del 2008, quan les promotores van ser víctimes de la bombolla immobiliària i va entrar en joc la Sareb. "Un país sense sòl públic és molt vulnerable a la iniciativa privada i té poca capacitat de decisió", ha sentenciat.

Sisternas ha insistit que, més enllà de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, hi ha "abundància de sòl", però que els promotors "no volen anar lluny" de la capital catalana. "Ha d'haver-hi polítiques territorials per crear llocs de feina estable, a banda de millorar el servei de trens", ha afegit.

Què es pot fer per revertir la crisi?

Amb aquest context sobre la taula, Pinto ha assegurat que "no s'està construint la mena d'habitatge que necessita el país", que és el públic i assequible. "Actualment, el sector privat controla el 95% del mercat de l'habitatge. Només l'administració pot posar les regles i calen mesures immediates, no només accions a llarg termini", assenyala.

En aquest sentit, Arcarazo ha criticat els grans anuncis al Parlament ―com els 50.000 pisos del Govern d'Illa― sense concretar un compromís d'un tant per cent en polítiques d'habitatge, independentment de quina sigui la situació financera del moment. Des del seu punt de vista, hi ha tot un llistat de propostes que cal aplicar. En primer lloc, cal assegurar que el parc construït té la màxima eficiència. "Hem de recuperar pisos de temporada, buits, turístics, oficines o pisos que es fan servir molt poc".

En segon lloc, és necessari "construir i adquirir habitatge públic". Arcarazo ha admès que ha augmentat la pressió demogràfica en certes zones, però que, per exemple, a Tortosa, que perd població, també s'han encarit els preus.

En tercer lloc, ha afegit que cal continuar abaixant els preus i que cal que el lloguer tingui més estabilitat, és a dir, que els contractes siguin més llargs. Per últim, Arcarazo ha reclamat, també, més rehabilitació d'habitatges i, sobretot, més inspecció i control del compliment de les lleis.

Per la seva banda, Marroni ha coincidit amb la resta de ponents i ha assegurat que "s'ha construït molt més que creixement poblacional", però que aquests pisos no s'han fet servir per viure, com la gran fuga de pisos cap al lloguer de temporada. Durant la conferència, també s'ha valorat l'efectivitat de la regulació dels lloguers, la reserva del 30% de pisos nous de Barcelona per a habitatge assequible o la prohibició de compres especulatives.

Relacionat amb aquest tema

Entre la regulació i la rehabilitació: Santa Coloma analitza la crisi de l'habitatge amb experts en urbanisme i polítiques públiques

Judit Castaño

Sobre aquest tema, Pinto ha dit que "no existeix el dret a l'especulació, sigui amb dos o tres pisos". L'advocada especialista en dret urbanístic ha recriminat que a casa nostra sigui l'únic lloc on es diferenciï entre petits i grans propietaris.

Santa Coloma i la seva històrica mobilització veïnal

L'elecció de l'espai per a dur a terme la trobada no va ser casual. Santa Coloma de Gramenet ha estat històricament un municipi amb una forta mobilització veïnal per l'habitatge, atesa la seva alta densitat de població i vulnerabilitat social en alguns barris. En l'època franquista, va tenir un paper important en la denúncia dels dèficits urbanístics i en la defensa dels serveis bàsics per a la classe treballadora.

Algunes personalitats colomenques destacades per la seva lluita en aquest àmbit, entre altres, són l'exdiputada de la CUP al Parlament Gabriela Serra o l'activista de la PAH Juan Pastor, que va ser detingut el 2019 per intentar aturar un desnonament al barri de Singuerlin, on s'ha organitzat la xerrada d'aquest dimarts.