Entrevista a Gisela Torrents i Arnau Montserrat, activistes de l'acTe"El Pacte català per la Sobirania Alimentària no és perfecte, però és l'inici d'una aliança forta"

Més de 70 organitzacions i més de 200 persones han participat el darrer any en un procés per quallar un Pacte català per la Sobirania Alimentària. Impulsat per l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (acTe), ha involucrat des d'Unió de Pagesos fins a Revolta Pagesa, passant pel Sindicat de Llogateres, el sector agroecològic i entitats ecologistes com Greenpeace. Per quallar el text, s'han celebrat quatre assemblees territorials repartides entre Lleida, Camp de Tarragona, Baix Llobregat i Vic.

El text presentat recull 10 propostes clau per transformar el sistema agroalimentari català i "avançar cap a un model alimentari més just, sostenible i arrelat al territori". Es tracta d'un pla integral que aposta per garantir la continuïtat de l'agricultura i la pagesia, enfortir els sistemes alimentaris de proximitat i avançar cap al dret a una alimentació sostenible. N'hem parlat amb Gisela Torrents i Arnau Montserrat, activistes de l'acTe.

Assenyaleu una crisi del model alimentari català. Què està fallant exactament avui?

Arnau Montserrat: Hi ha una degradació associada al model de menjar barat, una de les bases del capitalisme, que és inseparable de la manca de democràcia a la cadena alimentària. Productors i consumidores estem sotmesos a colls d'ampolla controlats per la gran distribució i per les corporacions agroindustrials. Això es tradueix en una pèrdua de poder adquisitiu de la pagesia, desaparició de petits i mitjans productors i integració gairebé obligatòria de bona part del sector ramader en el model vertical de les grans corporacions. I també es tradueix en una degradació del mosaic agroforestal i de la vida rural. Perquè la relació entre precarietat socioeconòmica i degradació ecològica és un peix que es mossega la cua. Com més sotmesa a aquests marges tan estrets es veu l'agricultura moderna, més depèn de productes de síntesi d'origen fòssil que degraden la base biofísica. I al mateix temps, aquesta degradació obliga a utilitzar aquests mateixos productes per sostenir una productivitat declinant.

Alhora, l'estabilitat climàtica que ha permès l'agricultura des de fa 12.000 anys també està en entredit. Un altre peix que es mossega la cua, perquè el sector agroindustrial és responsable probablement del voltant d'un terç de les emissions. Una agricultura que es basa a maximitzar el preu més barat possible peti qui peti, no pot evitar la tendència a estrangular els que la fan possible.

Arnau Montserrat: "La relació entre precarietat socioeconòmica i degradació ecològica és un peix que es mossega la cua"

El pacte neix amb més de 70 organitzacions i 200 persones participants, després de quatre grans debats. Com s'ha gestat tot plegat?

Gisela Torrents: El més interessant del Pacte és el teixit de noves aliances entre els actors implicats en l'alimentació catalana. És evident que la relació entre diversos actors pot haver estat històricament complicada i és necessari recordar que tenim objectius comuns, com a classe treballadora, per sobre de les nostres diferències. Ha requerit feina per part de l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial buscar espais de discussió que fossin segurs, i formes de negociació que busquessin construir i no trencar vincles. Hi ha punts de fricció on és difícil assolir consensos, però s'ha consolidat un camí per trobar punts d'entesa entre ecologisme i pagesia.

I com s'ha vehiculat aquesta tasca que heu fet?

G.T.: Primer vam fer molta feina d'escriptori, de recerca, estudiant en profunditat quins eren els principals conflictes en la transició ecològica en termes de sobirania alimentària, on ens estem posant d'acord els actors que representem la classe treballadora i on no. Vam repassar tots els informes publicats a Catalunya sobre transició ecològica en el sector de l'alimentació, perquè seria absurd partir de zero.

A.M.: Les iniciatives d'articulació anteriors han sembrat llavors. Venim d'una evolució històrica des de les iniciatives pioneres en agricultura ecològica cap a un plantejament més integral i polític del conjunt de la cadena alimentària, que podríem resumir en l'agroecologia. 

G.T.: Veient les necessitats de què partien les propostes de solució publicades en desenes d'informes i demandes a l'administració pública, i tenint en compte també els conflictes que es podien preveure entre grups d'interès de cara a arribar a acords, vam desenvolupar un seguit de propostes de consens de mesures que responguessin a les mateixes necessitats i conflictes estudiats. De cada assemblea celebrada sortien unes quantes propostes amb les quals vam construir un document final, que després es va anar negociant amb grups d'interès.

Què té de diferent respecte d'altres iniciatives que no han prosperat?

G.T.: De les coses més rellevants que hem fet ha estat no només discutir, sinó recollir la feina que s'havia fet ja abans en aquesta temàtica. Això és el que marca un abans i un després. Involucra des de l'inici els actors implicats.

A.M.: La iniciativa fa convergir agendes i busca els punts en comú. I pel camí constata que n'hi ha molts i que, de fet, en la majoria de coses s'està d'acord. Aquesta mirada de relocalització dels circuits alimentaris, de seguretat i sobirania alimentària, de transició cap a una sostenibilitat real, és molt compartida.

Pagesia, ecologisme i moviments socials s'han posat d'acord: com ha estat possible?

G.T.: Ha sigut possible el consens a base de moltes hores de discussió i negociació amb moltíssims actors. Que l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial sigui un espai de confluència real entre tota mena d'actors és una cosa que hem buscat des de la seva creació. Les entitats i sindicats que s'han assegut a negociar han vingut sempre de les millors formes, amb ganes de treballar i de trobar punts d'unió i lluites comunes. Diuen que una bona negociació és aquella de la qual tothom surt igual d'enfadat, no és un procés perfecte. Aquest Pacte tampoc és perfecte, però és l'inici d'una aliança forta. Algunes persones diran que es demana massa, altres diran que demana massa poc. I així ha de ser. El Pacte no inventa solucions, acords o consensos, reflecteix allò que estem d'acord totes. Tothom el pot firmar perquè tothom ha aportat. I no cal que anem juntes en tot, sinó caminar plegats amb tot el que compartim.

A.M.: Tot plegat, en un moment en què s'ha instrumentalitzat el món rural amb una agenda d'extrema dreta per expressar una espècie d'essència nacional encarnada en els valors de la gent autèntica del camp, tota una cosa una miqueta discursiva, amb poca base real. La base real és que la pagesia és un sector explotat i, com a tal, els seus interessos estan més alineats amb una transformació del model que amb el model de les grans corporacions.

Gisela Torrents: "Una bona negociació és aquella de la qual tothom surt igual d'enfadat, no és un procés perfecte"

De les 10 propostes, quines considereu imprescindibles i urgents per canviar el model?

G.T.: Les 10 ja són prioritzacions d'un llistat de propostes molt més ampli. Cap és prescindible perquè cadascuna respon a una necessitat diferent. Quan pensem la transició ecològica en termes de sobirania alimentària estem parlant de moltíssims factors a tenir en compte. Tot està interrelacionat, el que fa molt difícil prioritzar una solució per davant de l'altre.

A.M.: Destacaria tres idees transversals. Una és que cal protegir la pagesia sigui ecològica o convencional, perquè és la que permet el múscul logístic i les condicions materials sense les quals parlar de sobirania alimentària és inviable. Dos: cal protegir, però amb fórmules que incentivin la transició cap a models agroecològics i de proximitat. I tres, que els instruments orientats al bé comú, les fórmules público-comunitàries-cooperatives, començant per la compra pública i seguint per totes les propostes del document -des de la xarxa d'oficina de relleu agrari, les xarxes de distribució, les xarxes de comercialització-, han de vertebrar aquest sector de proximitat. Són els que permetran fer el salt d'escala.

Proposeu crear una distribuïdora público-cooperativa i supermercats públics. Això és realista a curt termini o és una aposta més a llarg recorregut?

A.M.: Cal operar en totes les dimensions: curt, mitjà i llarg termini. I no inventem res. Per exemple, s'acaba de presentar la iniciativa Projectes Singulars, que en part dona forma a la proposta de xarxa de distribució que es planteja al Pacte. I amb relació a la xarxa de comercialització, ja hi ha moltíssimes experiències al territori.

Tenim indicis per pensar que cada cop hi haurà menys diferència de cost entre el producte convencional i el producte agroecològic regeneratiu. El CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) acaba de presentar resultats que mostren que no només milloren tots els indicadors ecosistèmics en la producció regenerativa en diverses experiències a Catalunya, sinó que el volum produït és de mitjana similar, al que hem de sumar la reducció de les despeses. En canvi, la producció més convencional, de base més química, afronta un increment de despeses notable, i acaba repercutint en el preu.

Arnau Montserrat: "Cada cop hi haurà menys diferència de cost entre el producte convencional i el producte agroecològic regeneratiu"

Com es poden garantir preus justos per a la pagesia sense que això es tradueixi en una cistella de la compra més cara?

A.M.: La proposta de l'entitat de compra pública pot regular el preu pel mateix mecanisme de comprar grans volums que ja s'utilitza a altres països. En tot cas, com s'explica que ara mateix la pagesia rebi molts cops un preu irrisori, inclús per sota de cost, però que els productes s'encareixen igualment al supermercat? Tenim un problema d'asimetria de poder entre els diferents actors de la cadena alimentària. Per això també parlem al Pacte de coses tan bàsiques com de garantir el compliment i la millora de la Llei de la cadena alimentària.

Parleu d'una Seguretat Social de l'Alimentació. Què canviaria per a una família mitjana?

A.M.: Seria una integració de tots aquests elements: xarxa de comercialització i distribució, xarxa de relleu agrari, compra pública... un model integral. Amb un caràcter universal ajudaria a moltes famílies que ara mateix estan en situació de vulnerabilitat i viuen en deserts alimentaris. La Seguretat Social és, d'alguna manera, una renda bàsica en espècies.

Arnau Montserrat: "La Seguretat Social de l'Alimentació és, d'alguna manera, una renda bàsica en espècies"

Denuncieu que el model actual expulsa la petita pagesia. Som a prop d'un punt de no retorn?

A.M.: Sobre la mitjana pagesia tinc els meus dubtes. Però la petita serà un producte de nínxol, més agroecològic, sense la capacitat transformadora del model global. I molt sovint també elitista, no necessàriament elitista en l'econòmic, però sí elitista en l'àmbit territorial o cultural. Les tendències són clares.

Alerteu que en cinc anys els preus del menjar a Catalunya han augmentat un 34%. Qui n'és el principal responsable?

A.M.: Poder calcular la proporció és un repte acadèmic. I en cada producte és diferent, el que ho complica encara més. Un factor central és la posició oligopòlica de la distribució, que permet traslladar increment de cost real (o la incertesa que es pugui produir en el futur) al consumidor amb una dinàmica que es coneix com "el coet i la ploma": quan hi ha tensions o alguna petita crisi, els preus pugen com un coet, però després baixen com una ploma. També hi ha un procés d'encariment per raons ecològiques i geopolítiques. I també s'ha de tenir en compte que el capitalisme pateix una crisi d'acumulació de capital que el força a buscar rendibilitats artificials i especulatives. Amb l'habitatge és molt evident i conegut.

La sobirania alimentària entra en conflicte amb el mercat global: Hi pot haver compatibilitat o s'ha d'escollir?

G.T.: Augmentar la sobirania alimentària ens pot protegir justament de qualsevol canvi de context geopolític i tensió comercial que pugui fer que augmenti, per exemple, el cost dels aliments. Produir el que mengem en una quantitat més gran ens fa responsables i molt menys vulnerables a la resta del sistema. Millorar en termes de sobirania alimentària, per se, no ha d'eliminar la participació de Catalunya en un mercat global d'alimentació. El més important és no planificar l'alimentació en tant a la seva participació en el mercat, sinó en tant a dret humà.

Gisela Torrents: "Millorar en termes de sobirania alimentària, per se, no ha d'eliminar la participació de Catalunya en un mercat global d'alimentació"

A.M.: Hem d'apostar pel model de proximitat, no amb la pretensió d'assolir la sobirania en sis mesos ni un 100% d'autoabastiment, sinó amb la pretensió de fer créixer el model que defensem fins fer-lo central.

Amb la presentació del Pacte, el procés entrarà en una nova etapa on s'obrirà un procés d'adhesions a organitzacions i col·lectius. A qui voleu interpel·lar?

G.T.: Estem iniciant un procés on demanarem l'adhesió del màxim nombre d'entitats, organitzacions, moviments socials, societat civil organitzada en general, que vulgui adherir-se, estigui més o menys familiaritzat amb sobirania alimentària. Evidentment, els sectors més familiaritzats amb un interès molt alt, però no li tanquem la porta a ningú.

Què demaneu concretament al Govern perquè tot plegat no quedi en paper mullat?

A.M.: El que hi haurà al redactat final, mesures molt concretes que moltes d'elles estan dissenyades directament per la Generalitat. No hem posat tant l'accent en coses que escapen de l'àmbit català perquè volíem tenir aquesta capacitat d'incidència. Totes elles tenen un vincle amb normatives, polítiques públiques, sense les quals, o bé costa fer-se a l'escala i en el ritme que els temps demanen, o bé directament se'ns posen pals a les rodes. Aquí s'ha promocionat el porcí agroexportador, i ara ens fotrem una hòstia important, la pesta porcina és un indicador clar. 

G.T.: El que farem és treballar perquè aquests 10 punts en comú s'implementin. Passarà per un procés d'incidència política, on nosaltres demanem i demanarem al Govern de Catalunya i al Parlament que tingui en compte la veu i les necessitats de la societat civil organitzada, dels sindicats i de la ciència, en la planificació del sistema alimentari. Ho farem també a través de mobilitzacions. Volem unir-nos a les mobilitzacions del sector pagès dels darrers anys perquè tenim punts, objectius i tasques en comú. Hi ha moltes coses que es poden fer ja des dels sindicats i des del carrer, sense el Govern. No estem demanant un canvi sense implicar-nos-hi nosaltres, treballarem per començar a implementar aquesta forma conjunta de veure les coses.