L'estat de Rodalies dos mesos després de l'accident a Gelida: més restriccions de velocitat i talls per obres

Més de dos mesos després de l'accident de Gelida del passat 20 de gener, que va acabar amb la vida d'un jove maquinista de 27 anys en pràctiques, Rodalies és lluny de recuperar la normalitat. Tot i que aquest dimarts s'ha recuperat el servei de tren entre Sant Sadurní d'Anoia i Martorell, el tram de l'R4 tallat per l'accident, i el tram entre Sant Vicenç de Calders i Terrassa Estació del Nord, hi ha nombrosos talls i restriccions de velocitat a causa dels centenars de deficiències que es van detectar a la infraestructura després del succés.

Concretament, segons el Document Setmanal de Limitacions Temporals de Velocitat que elabora Adif avançat per l'ACN, els trens de passatgers de Catalunya es veuen afectats per 180 limitacions temporals de velocitat (LTV) des de la setmana passada. A més, en les darreres setmanes s'ha començat a treballar en algunes afectacions programades, com les obres als túnels del Garraf o les obres de l'R2sud, que afecten de ple les línies de Regionals que comuniquen Barcelona amb el Camp de Tarragona.  

Els trens de passatgers de Catalunya es veuen afectats per 180 limitacions temporals de velocitat des de la setmana passada

El Govern preveu que la xarxa funcioni amb "tota normalitat" al maig, excepte a l'R3, una de les línies de Rodalies més perjudicades d'aquesta crisi. El tram fins a L'Hospitalet està tancat per les obres de desdoblament que van començar a l'octubre i haurien d'acabar al maig. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha assenyalat aquest dimarts en una roda de premsa que es podrien aprofitar els treballs en marxa per intervenir en dos túnels, fet que podria allargar les restriccions. 

També continua tancat al trànsit el tram entre Riba-roja d'Ebre i Reus de l'R15, el tram entre Martorell i Rubí de l'R8 –pel tall del túnel de Rubí que ha posat en escac el trànsit de trens de mercaderies– i l'R7 per les obres programades a l'estació de Montcada Bifurcació. A l'R4, el tram entre Manresa i Terrassa, funciona mitjançant trens llançadora que surten cada hora i autobusos de substitució. 

Pel que fa a l'R1, s'han recuperat les freqüències en aquesta línia per arribar fins als vuit trens per sentit entre Barcelona i Mataró en hora punta. Malgrat això, es manté transport alternatiu per carretera entre Blanes i Maçanet-Massanes a les darreres i primeres circulacions -entre les 22.00 i les 8.00 hores-. 

Limitacions temporals de velocitat

Allà on s'ha pogut restablir el servei de Rodalies, hi ha força limitacions temporals de velocitat (LTV). En total n'hi ha 180 des de la setmana passada, a les quals cal sumar-n'hi 25 més que afecten únicament trens de mercaderies. Per demarcacions, Barcelona és la que més LTV en les línies de Renfe acumula, amb 81. La segueix Tarragona, amb 61, de les quals 18 són al tram de l'R15 entre Reus i Riba-roja d'Ebre. Finalment, Girona acumula 29 restriccions de velocitat i Lleida, 9.

En el cas de l'R13 i R14 les limitacions són en tres trams. El primer és a Juneda, on a partir de dilluns s'ampliarà una restricció que ja existeix, tant pel que fa a la longitud del tram com en la velocitat, ja que fins ara els trens hi podien passar a 50 km/h, ara ho hauran de fer a un màxim de 30 km/h. La situació es repeteix de forma idèntica entre Vilaverd i la Plana-Picamoixons. Finalment, s'ha establert una limitació a l'Espluga de Francolí pel mal estat d'una trinxera.

Les plataformes d'usuaris sovint critiquen que moltes limitacions s'han cronificat amb el temps. Sgons una anàlisi de l'ACN a partir dels horaris oficials de maig del 2000 i de novembre del 2025, els combois necessitaven en alguns casos fins a mitja hora menys per fer la ruta que ara. En molts trajectes, els trens feien menys parades que actualment. L'R4 és la línia que acumula més diferències en el temps de trajecte en comparació amb fa un quart de segle, en especial el tram que passa pel Penedès i el Baix Llobregat.

Incidències i retards 

Més enllà de les obres i els talls, les incidències i els retards no ha parat durant aquests dos mesos. El cap de setmana passat, els trens de l'R1 i l'R4 de Rodalies van acumular retards per una incidència a la infraestructura entre les estacions de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona Sants. La setmana passada va caure un arbre a la via entorn de l'estació de Celrà, que va obligar a circular per via única a les línies R11 i RG1 de Rodalies de Renfe entre Girona i Flaçà.

Per tot plegat, Renfe, el Ministeri de Transports i el Govern han acordat que Rodalies continuï sent gratis almenys fins al pròxim 31 d'abril. La mesura es va implantar el 26 de gener. En els propers dies, els dos executius faran un balanç de la situació en una reunió amb el ministre Óscar Puente, on també s'abordarà el pagament d'uns 13 milions en sobrecostos assumits per la Generalitat. La consellera ha indicat que el Ministeri ja ha traslladat la seva voluntat d'assumir-los, en considerar que deriven del mal funcionament del sistema de Rodalies.

Arran de l'accident de Gelida, Adif va desplegar un pla de contingència per fer una auditoria a gran escala de la xarxa de Rodalies. Fins ara, s'han fet prop de 700 inspeccions en punts de tota la xarxa amb un desplegament de prop de 400 agents. També cal recordar que per aquest any està previst posar en funcionament 110 nous trens a la xarxa de Rodalies. Una xifra molt menor a la del servei de Regionals, que només augmentarà en sis trens extra. Segons consta al pla de Rodalies, s'incorporaran gradualment fins al 2030.

Segons l'associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), el Ministeri de Transports té 11 estudis encallats que van més tard del que la mateixa administració havia promès, i que només quan s'acabin es poden fer projectes i, posteriorment, obres. És el cas del desdoblament de la via Centelles – Vic (R3); l'estació intermodal del Camp de Tarragona; l'Estació Tècnica del Prat de Llobregat, "que tenia l'aprovació definitiva prevista el novembre de 2023"; i la millora de la capacitat i intermodalitat a Martorell, "que acumula un endarreriment d'11 mesos", tal com va explicar a Públic el vocal de la junta de la PTP Arnau Comajoan