Les actuacions que inclou (i les que no) el Pla de Rodalies 2026-2030

La crisi que arrossega el sistema ferroviari català des del mes de gener ha tornat a situar al centre del debat les mancances estructurals de la xarxa de Rodalies. Les incidències recurrents, els retards i la pèrdua de confiança dels usuaris evidencien la precarietat de la infraestructura i la manca d'inversió dels darrers anys. En aquest context, la revisió del Pla de Rodalies 2026-2030 havia de marcar un punt d'inflexió. Però, tal com denuncia l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), el document -tot i incloure actuacions clau- té mancances importants. 

Preguntat per quines actuacions s'han de dur a terme aquest any, Arnau Comajoan, vocal de la junta de la PTP, critica que precisament un dels punts més febles del pla és que no té un calendari d'actuació. "La manca de concreció impedeix fer un seguiment real de les actuacions i dificulta que puguem auditar el compliment dels compromisos; es limita a diferenciar entre inversions abans i després del 2030, sense detallar quan s'executarà cada projecte", lamenta. Intentem desglossar les actuacions urgents que inclou (i les que no) el Pla de Rodalies 2026-2030.

Entre les actuacions més ben valorades per la PTP hi ha la construcció de 12 noves vies d'estacionament en estacions i 6 nous tallers de manteniment. "Els trens han de poder apartar a les estacions capçalera", explica Comajoan, que destaca que aquesta mesura és clau per evitar interferències en la circulació. El pla també contempla la instal·lació del sistema de senyalització ERMTS nivell 2.

El desdoblament parcial de la línia R3

El pla manté el desdoblament parcial de la línia R3, una reivindicació històrica del territori. En aquest cas, ja s'han iniciat obres en alguns trams, però el projecte complet continua fragmentat. En concret, el document preveu inversions per al tram Montcada–Parets, amb uns 76 milions després del 2030. "Tenim molts dubtes que n'hi hagi prou", alerta Comajoan, recordant que només el tram Mollet–Parets ja podria costar més.

El pla també contempla la quadruplicació de vies entre El Prat de Llobregat i Castelldefels, una infraestructura clau per separar trànsits de Rodalies i regionals. No obstant això, aquesta actuació queda relegada a després del 2030. "És una de les que més trobem a faltar en aquest període", apunta Comajoan, ja que és essencial per millorar el servei al corredor sud.

El soterrament de Montcada i Reixac

En paral·lel, el pla continua destinant una part molt important dels recursos a actuacions d'integració urbana, com soterraments, com el de Sant Feliu de Llobregat i el de Montcada i Reixac. Tot i que aquestes intervencions poden tenir beneficis urbanístics, la PTP qüestiona que es comptabilitzin com a inversió ferroviària. "Són diners que en principi haurien d'anar destinats a millorar el tren, i que en aquests casos no ho millora", critica Comajoan. Alguns projectes, fins i tot, podrien empitjorar el servei. És el cas de la variant ferroviària de Figueres, que el pla preveu allunyar l'estació del centre urbà a Vilafant. "Allunya el tren d'allà on la gent es mou", assenyala.

Nou punt de creuament a Tordera (R1)

Entre les actuacions de baix cost i alt impacte incloses en el pla hi ha la creació d’un nou punt de creuament a Tordera (R1), amb una inversió d'uns 2,3 milions. "Aquest tipus d'intervenció permet que els trens es creuin en línies de via única i redueix els retards en cadena", apunta Comajoan, que lamenta que el pla només en contempli un i que no s'hagin inclòs més punts similars, com Toses i Campdevànol (R3); Bellpuig, Sant Guim de Freixenet i Aguilar de Segarra (RL4); Santa Susanna (R1); Vilabella (R13); o la Selva del Camp (R14).

Sense concrecions

El pla també menciona el túnel del Turó de Montcada (R4), però no concreta cap inversió ni calendari. Aquesta infraestructura permetria una entrada més directa cap a Barcelona des del Vallès. "No hi ha una inversió concreta", critica Comajoan. Altres actuacions estratègiques que queden diluïdes dins d'un apartat genèric amb un finançament mínim són l'augment de capacitat de la R1 entre Arenys de Mar i Maçanet-Massanes; o la triplicació de vies de la R2 Nord entre Montcada i Mollet. La PTP també lamenta que el document no abordi l'ampliació de capacitat al tram del corredor mediterrani entre Vila-seca i Martorell, "clau per les mercaderies i per Rodalies".  

Segons la PTP, darrere de totes aquestes mancances hi ha un problema estructural: "la inexistència d'un pla d'explotació que defineixi com ha de funcionar la xarxa i quines necessitats té". "Sense aquesta base, el Pla de Rodalies esdevé una suma d'actuacions poc connectades entre si i sense una prioritat clara", conclou Comajoan.