11 projectes "clau" per millorar Rodalies, endarrerits pels incompliments de calendari del Ministeri

La manca d'inversió per part de l'Estat és un dels principals factors que han provocat la crisi que viu avui la xarxa de Rodalies a Catalunya. Però hi ha altres qüestions més "tècniques" que sovint fan que no es pugui materialitzar aquesta inversió o endarrerir-la. En aquest context, l'associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) ha posat el focus en els incompliments de calendari del Ministeri de Transports pel que fa als estudis informatius o de viabilitat previs, imprescindibles per dur a terme les obres.   

En aquest sentit, l'associació d'usuaris denuncia "un coll d'ampolla" en les fases prèvies de planificació, especialment en la redacció i aprovació dels estudis informatius. En declaracions a Públic, el vocal de la junta de la PTP Arnau Comajoan menciona el desdoblament de la via Centelles – Vic (R3); l'estació intermodal del Camp de Tarragona; l'Estació Tècnica del Prat de Llobregat, "que tenia l'aprovació definitiva prevista el novembre de 2023"; i la millora de la capacitat i intermodalitat a Martorell, "que acumula un endarreriment d'11 mesos".

Relacionat amb aquest tema

Les actuacions que inclou (i les que no) el Pla de Rodalies 2026-2030

Judit Castaño

Segons estableix la Llei del Sector Ferroviari, les actuacions més rellevants sobre la xarxa requereixen una sèrie de passos previs, com estudis informatius o de viabilitat, i, en molts casos, la corresponent Declaració d'Impacte Ambiental (DIA). Sense aquest conjunt de documents, no es poden redactar els projectes ni, en conseqüència, executar les obres. En el cas de la xarxa d'interès general -Rodalies-, aquesta responsabilitat recau directament en el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. Segons detalla Comajoan, que és enginyer d'Obres Públiques, Adif només entra en joc un cop aquests estudis han estat aprovats definitivament.

Tal com denuncia la PTP, la pràctica totalitat dels estudis que el Ministeri té actualment en tràmit acumulen retards, molts dels quals superen els 18 mesos. Només quatre dels 15 analitzats estan dins dels terminis previstos. La resta es troben encallats en diferents fases, sigui pendents d'aprovació provisional o definitiva, o bé sense haver-se finalitzat.

Aquests endarreriments estan bloquejant l'execució d'obres "clau" per millorar la xarxa. Tal com explica Comajoan, sense aquests estudis aprovats no es poden iniciar les obres, "encara que hi hagi pressupost disponible". Això genera una situació en què les inversions anunciades no es materialitzen. De fet, el mateix Pla de Rodalies 2026-2030 admet que el Programa d'Avaluació i Planificació d'Actuacions Estructurants -que inclou aquests estudis- només ha assolit un 30% d’execució en el període 2020-2025. És a dir, el retard no és puntual, sinó crònic.

Un dels aspectes més crítics que emergeixen d'aquesta situació és la manca d'interlocució amb el territori. Comajoan subratlla que, mentre que amb actors com la Generalitat, Adif o Renfe existeix una certa capacitat de diàleg, el Ministeri és una institució "distant i poc accessible". "Aquesta desconnexió provoca que molts estudis es redactin sense tenir en compte les realitats locals, generant conflictes amb ajuntaments i veïns quan els projectes es fan públics", lamenta Comajoan. El resultat, relata, és "un endarreriment dels terminis, ja que cal revisar propostes, resoldre al·legacions i, sovint, replantejar solucions que haurien pogut ser consensuades des del principi".

Relacionat amb aquest tema

Les plataformes d'usuaris alerten que el tall del túnel del Garraf serà "una prova de foc" per la xarxa de Rodalies

Judit Castaño

Comajoan posa com a exemple el desdoblament de la línia R3 entre Centelles i Vic, que la seva aprovació definitiva acumula gairebé dos anys de retard. L'estació intermodal del Camp de Tarragona porta més de dos anys pendent del mateix tràmit. L'estació tècnica del Prat de Llobregat, clau per millorar l'R2, suma més de dos anys i quatre mesos de retard. Altres projectes, com la millora de la capacitat a Martorell o diversos nous ramals ferroviaris, també avancen molt per sota del calendari previst.

Canvi de criteri del Ministeri

A aquesta situació s'hi afegeix un element que ha agreujat encara més els retards: el canvi de criteri del Ministeri en la interpretació de la Llei del Sector Ferroviari. En els darrers mesos, denuncia l'associació, "s'ha adoptat una visió més restrictiva que obliga a elaborar estudis informatius en actuacions on anteriorment no es consideraven necessaris". 

Aquest gir ha provocat retards en projectes que ja estaven en marxa. És el cas del desdoblament de l'R3 entre Mollet i Parets, "on Adif ja havia iniciat la redacció del projecte el setembre de 2024". Amb el nou criteri, s'ha hagut d’aturar el procés i retrocedir a la fase d’estudi informatiu, cosa que allargarà el projecte uns tres anys addicionals. Una situació similar a la quadruplicació del tram entre el Prat i Castelldefels, on també s'ha cancel·lat la licitació del projecte per iniciar de nou la tramitació prèvia.

Mentrestant, altres estudis ni tan sols s'han iniciat, tot i estar previstos al Pla de Rodalies. És el cas de l'augment de capacitat al tram Arenys de Mar–Maçanet, la millora de la velocitat entre Barcelona i Manresa o la nova estació de Can Llong a Sabadell. 

Davant d'aquesta situació, la PTP reclama mesures urgents. Per una banda, exigeix que el Ministeri compleixi els terminis i reforci els mecanismes de planificació. Per altra banda, planteja la possibilitat de traspassar aquestes competències a la Generalitat, amb l'objectiu de desbloquejar els projectes i acostar la presa de decisions al territori. "Si el Ministeri no és capaç de complir amb les seves funcions, podria transferir més capacitat i competències a la Generalitat perquè pugui assumir aquestes tasques", conclou Comajoan.