Els carrers bullen per Sant Jordi en defensa del català: "Sense consciència no hi ha acció"

"Sense llengua, no hi ha país". Per segon any consecutiu, centenars de persones han omplert el centre de Barcelona en el marc de Sant Jordi per reivindicar el català i denunciar l'augment de les discriminacions lingüístiques a Catalunya. En contraposició a qui pretén despolititzar aquesta diada o reduir-la a una jornada de consum, la plataforma Sant Jordi per la Llengua, impulsada per l'esquerra independentista i amb el suport de desenes d'entitats cíviques i culturals, ha tornat a convocar mobilitzacions arreu del territori català. Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, el CIEMEN, l'ANC, la Intersindical o el Sindicat de Llogateres, entre altres, hi han donat suport.

Si l'any passat unes 15.000 persones —segons l'organització; 2.000, segons la Guàrdia Urbana— es van manifestar als carrers i places de Girona i Barcelona, enguany s'ha apostat per una descentralització més gran de la protesta: també s'han organitzat convocatòries a Reus, Tortosa, Igualada i Manresa.

La manifestació arriba només dos dies després del pas per la capital catalana de la flama del Correllengua Agermanat, la iniciativa que s'inspira en la Korrika basca i que pretén unir tots els territoris de parla catalana. Està previst que la cursa de caràcter no competitiu acabi a l'Alguer el proper 5 de maig, després de recórrer el sud de Catalunya, el País Valencià i les quatre Illes Balears.

Mantenir el català "amb tothom i a tot arreu"

Sota el lema És l'hora d'actuar, pel futur del català, la marxa de Barcelona ha arrencat a les 19h a la plaça Universitat i ha acabat davant l'estació de França, a diferència de l'any passat, que va finalitzar a l'antic Mercat del Born. Enguany no hi ha hagut concerts, però sí que s'ha dut a terme un acte final amb la participació del premi Sant Jordi de novel·la, Carles Rebassa; l'influenciador Daniel Herrera (@SucceDani); el cantautor i president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, i la portaveu del Sindicat de Llogateres, Isidora Sáez. L'acte s'ha clos amb una mostra de glosa, és a dir, una mena de cant improvisat, a càrrec de les Glosadores de Gràcia.

En unes declaracions prèvies a l'arrencada de la manifestació, els portaveus de Sant Jordi per la Llengua, Adrià Font i Núria Alcaraz, han defensat el català com una "eina de cohesió social" i han expressat la seva voluntat de seguir organitzant-se més enllà d'aquest dijous, perquè no quedi com una "reivindicació puntual". "Hem de mantenir el català a tot arreu i amb tothom, i hem d'exigir polítiques lingüístiques a les institucions", ha afegit Alcaraz. La principal demanda és "poder viure amb normalitat en català arreu de Catalunya i dels Països Catalans". 

En aquest sentit, David Garcia, participant en la mobilització i un dels coordinadors de Mantinc el català ―una plataforma que promou l'hàbit de mantenir la llengua per incrementar-ne l'ús social―, ha recordat que "sortir al carrer és molt important, però que, la base és la consciència, perquè sense aquesta, no hi ha acció". Des del seu punt de vista, no canviar automàticament al castellà i mantenir el català és la cosa més "senzilla" i "de franc" que poden fer els catalanoparlants per protegir-lo.

Per la seva part, el secretari general de la Intersindical, Sergi Perelló, ha apuntat en una atenció als mitjans de comunicació que el català, sovint, "es queda en un racó de la feina", i que, per això, cal recordar que és "un element de cohesió i progrés social". "La llengua ha d'entrar de manera clara i normalitzada a les empreses", ha sentenciat.

En el seu discurs a l'acte final, el president de l'ANC, Lluís Llach, ha reivindicat la necessitat d'assolir la independència per assegurar el futur de la llengua: "Quan aquest país es mou, és imparable. Però quan dubta, retrocedeix. Avui no només defensem el català; defensem la llibertat".

L'esperit reivindicatiu de Sant Jordi

A banda de ser una diada marcada pel romanticisme, la literatura i la tradició catalana, Sant Jordi ha estat, històricament, una jornada reivindicativa pel català. El 23 d'abril de 1985, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) va organitzar una manifestació en defensa de la llengua que va ser fortament reprimida per la Policia Nacional.

Durant molts anys es va deixar de fer, però, l'abril passat, la plataforma Sant Jordi per la Llengua va decidir recuperar l'esperit combatiu en un context de davallada en l'ús social del català. L'objectiu era revertir les xifres, i és que, segons la darrera Enquesta d'Usos Lingüístics, amb dades del 2023, només un terç de la població de Catalunya té el català com a llengua d'ús habitual.