Entrevista a Anna Olesti"Defensem l'expropiació del Bloc Papallona i l'objectiu final és que el fons NAD marxi de Barcelona"

Entre els molts blocs de pisos a la ciutat de Barcelona que estan en lluita per evitar que fons d'inversió expulsin els veïns hi ha el popularment conegut com a Bloc Papallona, ubicat al carrer Llançà, a tocar de la plaça Espanya, al barri de l'Esquerre de l'Eixample. Es tracta de la Casa Fajol, amb una característica façana coronada per una papallona mosaic. El Bloc és un exemple d'organització veïnal i per conèixer la seva realitat ens trobem amb Anna Olesti, veïna i portaveu del Bloc Papallona, a més d'advocada especialista en habitatge i militant del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya.

 Quina és la situació actual del Bloc Papallona?

Estem des de l'1 d'agost de 2024 en lluita contra NAD (New Amsterdam Developers), un fons d'inversió holandès, i organitzades amb el Sindicat d'Habitatge Socialista, amb la secció local de l'Eixample. Ara estem guanyant el pols al fons que volia fer colivings de casa nostra com havia fet amb altres milers de blocs, però en aquest cas es va trobar amb un bloc organitzat. 

Com esteu guanyant el pols?

Estar organitzades ens ha permès, per exemple, aturar les obres i que ara mateix no hi hagi res en construcció. També que no hi hagi ni un coliving actiu al bloc, és a dir, que la propietat està perdent diners perquè té pisos buits.

Estar organitzades ens ha permès aturar les obres i que ara mateix no hi hagi res en construcció al Bloc Papallona

Per què vau decidir organitzar-vos?

Vam rebre totes el mateix burofax l'estiu de fa dos anys, aquest ens deia que l'immoble seria venut a un fons que es deia NAD i que comencéssim a pagar-li el lloguer a ell i, en casos concrets, segons el tipus de contracte, que tenies 30 dies per marxar. Gent que portava tota la vida vivint al bloc, menors, un veí que és una persona gran que té una situació de dependència i, de sobte, tenien 30 dies per marxar. Jo ja estava al sindicat des de feia anys i una veïna que ho sabia em va venir a picar a la porta i em va preguntar "què fem?". Vam decidir afiliar-nos totes les veïnes al sindicat i vam començar a fer reunions de bloc i a organitzar-nos per fer rodes de premsa, fer públic el cas i mobilitzar-nos.

És important organitzar-se i per què cal fer-ho amb un sindicat?

Cal entendre que sense un sindicat darrere no fas res, des del primer moment ho vam tenir clar, el que fa estar organitzada amb un sindicat és, primer de tot, entendre que allò que t'està passant no és per culpa teva, ni tens mala sort, ni perquè hagis fet res malament. Organitzar-se i vincular-se també passa per entendre que això és quelcom sistèmic i estructural i no perquè tu has tingut mala sort. El primer pas és, per tant, emocional, passar de tenir un monstre a qui enfrontar-se tu sola, a formar part d'un sindicat important.

Estar organitzada amb un sindicat és entendre que allò que t'està passant no és per culpa teva

En segon lloc, estar afiliada a un sindicat et permet tenir assessorament jurídic d'un equip d'advocades que tenim aquesta especialització i dominem la llei. Això ajuda a fer entendre que et pot passar i que no, i també ajuda a traduir un burofax i explicar en quin punt et trobes, i això pels veïns dona una seguretat immensa. En tercer lloc, la vessant sindical, la més important i fonamental, perquè amb les lleis no faríem suficient, és sistematitzar un full de ruta que expliqui que hem de fer quan arriba un burofax.

I aquest full de ruta què diu? Quins són els passos a seguir?

Dirigir-se a un sindicat i afiliar-se és el primer pas. I després cal fer una primera investigació de qui és l'enemic perquè segons si és l'Ajuntament, un rendista o un fons d'inversió les accions aniran en una direcció o en una altra.

Ens pots explicar de quines maneres es pot combatre? Quines accions poden prendre els veïns?

Convocar rodes de premsa, fer visible el bloc, també accions generals com ara ocupar la seu del PSC perquè entenem que beneficia el rendista i el rèdit econòmic i el fem directament responsable de la situació. 

Quan es diu que la propietat exerceix pressió sobre les veïnes, a què ens referim?

Hem vist de tot. Podria fer una llarga llista de totes les maneres que tenen per exercir assetjament immobiliari i pressió. Fins i tot, hi ha dictàmens judicials que són contra drets fonamentals. El que hem viscut al Bloc Papallona és un assetjament immobiliari des d'una vessant primer activa és a dir, amb una voluntat de fer molt soroll, amb obres, que entri i surti molta gent, que et piquin a la porta i et molestin, etc. Això és assetjament actiu. Després ens hem trobat amb un assetjament passiu que es basa en el silenci. Ara no responen i no es fan càrrec del manteniment de l'edifici. No contesten quan se'ns espatllen coses, són superopacs, deixen que el bloc es deteriori. De fet, en aquest cas concret amb les obres van arribar a tocar elements protegits, perquè el bloc és modernista i està protegit. Tenim constància que de les vibracions de les obres van causar alteracions en elements de l'edifici.

Al Bloc Papallona hem viscut primer assetjament immobiliari actiu i després assetjament passiu

Com se sustenta una lluita de tant de temps?

És una lluita emocional de veure qui aguanta més. Qui abans es cansi perdrà i qui més aguanti guanyarà. Nosaltres ja estem guanyant i això ajuda, tenim el convenciment que guanyarem.

A escala legal, teniu alguna cosa a fer?

La complexitat legal és que en la discussió jurídica, quan entra en contraposició l'extinció de contracte i la propietat privada, aquesta sempre preval davant del dret a l'habitatge.

Però tenim precedents de victòries veïnals.

En la discussió jurídica, la propietat privat preval davant del dret a l'habitatge

Sí, més que legals. Un exemple és el Bloc Tarragona que vam aconseguir aturar les llicències turístiques i renovar per tres anys els contractes.

Quan hi ha una lluita sindical, quin és l'objectiu? Com es guanya un cas?

L'objectiu sindical, en última instància, és aconseguir que el fons marxi de la ciutat. Com a bloc fem unes demandes que passen per l'expropiació del bloc. És una mesura legal que contempla la llei i que passa per no donar ni finançar el fons d'inversió a l'hora d'adquirir el bloc i que passi a ser gestionat per les veïnes i que això permeti que el fons marxi i, sobretot que no li financem la sortida.

Com en el cas de la Casa Orsola?

La Casa Orsola és un exemple de lluita i resistència que està súper bé, però cal fer una crítica a l'Ajuntament que sí, va adquirir el bloc, però per un preu elevadíssim. L'empresari va sortir beneficiat i no volem reproduir aquest model. No pot ser que marxi a costa de beneficiar-se de diners públics.

Com es pot avançar per garantir el dret a l'habitatge?

En termes generals, no es podrà garantir un dret a l'habitatge gratuït i universal per tothom fins que no acabi el negoci i l'habitatge no deixi de ser un actiu, un bé de mercat. En el cas concret del Bloc Papallona l'expropiació és una sortida en la qual estaríem d'acord, i que deixés de ser gestionat per un fons.