El cooperativisme d'habitatge guanya terreny a Catalunya: experiències que quallen enmig de la crisi residencial

Enmig d'una crisi d'accés a l'habitatge que -tot i alguns esforços i iniciatives polítiques- no deixa de tensionar preus i expulsar veïns dels seus barris, el cooperativisme d'habitatge s'obre camí a Catalunya. Ho fa especialment en model de cessió d'ús, que es reivindica com una alternativa real al país. Tot i que encara és minoritari —amb almenys 1.200 habitatges en aquest règim arreu del país—, cada cop suma més experiències que posen en qüestió el model tradicional de propietat i lloguer.

Aquest sistema es basa en la propietat col·lectiva i la gestió democràtica: habitualment, els residents no són propietaris individuals del seu pis, però sí de l'edifici en conjunt, i hi accedeixen a través d'una quota assequible i estable. Darrerament, han proliferat diversos casos a Catalunya que han donat tranquil·litat a molts veïns que feien anys que patien pel seu futur: en destaquem diversos casos.

La Titaranya: combatre la degradació enmig de Valls

Treure habitatge del mercat especulatiu i rehabilitar un immoble del centre històric de Valls (Alt Camp) per dinamitzar el centre històric. Aquests són els objectius que van impulsar cooperativa d'habitatges i locals de cessió d'ús La Titaranya l'any 2016. A finals de 2023 es va inaugurar la primera promoció de Ca Robusté i, des de llavors, hi han entrat a viure-hi set unitats de convivència en els pisos de protecció oficial construïts, i s'han habilitat tres locals per entitats culturals o veïnals. Es tracta d'una iniciativa singular, puix neix en el si d'un moviment polític com és el Casal Popular la Turba.

"S'ajunten la necessitat habitacional de socis del casal i també la necessitat d'espais per fer diverses activitats d'un casal en moviment, s'ajunten aquestes dues necessitats", explica al diari Públic Tais Bastida, soci de La Titaranya. Alhora, es volia ajudar a rehabilitar "un dels barris més degradats de Catalunya, amb un infrahabitatge i pobresa molt alta". Reivindica que el projecte també ha tingut "impacte molt fort" al centre històric, puix alhora aposta per projectes socials i economia comunitària. Enguany La Titaranya comença les obres de la segona promoció, que es preveu que acabi a finals de 2029 i que compti amb 16 habitatges i nous locals. Es tracta de Ca l'Alemany, on ara mateix se situa La Turba.

El soci de la cooperativa destaca que històricament el model es basava en cooperatives que feien de promotores, i després dividien la propietat entre els socis, amb l'objectiu de "rebaixar costos". Però arran de diverses iniciatives pioneres ara fa uns 12 anys -com La Borda o Cal Cases al Bages, el cooperativisme d'habitatge és "molt majoritàriament" de cessió d'ús, on la propietat és col·lectiva i els socis són usuaris, amb dret d'ús aquell habitatge de per vida i "guanya  seguretat de preu i al llarg de la seva vida habitacional".

A més, van afegir la "innovació" del model anglosaxó del Community Land Trust (CLT) de la mà de la fundació La Dinamo i Coop57, amb una compra tripartida. Es basa en fundacions adquireixen béns immobles i els cedeixen a una gestió comunitària a través de les entitats, i l'administració pública hi aporta diners. "Hi ha milers de CLT a tot el món, amb la Titaranya és dels primers casos que s'intenta traslladar aquest model a l'Estat espanyol", diu el soci. "La propietat garanteix que aquests béns immobles no es retornaran al mercat, el seu ús és que hi visqui gent, i es fa cessió a entitat gestora", diu, detallant que en el seu cas la cessió és per 75 anys. Reivindica que el sistema "blinda" els immobles per evitar que acabin al mercat especulatiu.

Bastida explica que el seu projecte forma part d'una "primera onada", des de la qual hi ha hagut canvis legislatius i jurídics que han aplanat el camí a iniciatives més recents: "Això fa que ara sigui més fàcil tirar endavant projectes cooperatius, per bé que hi ha hagut bastants entrebancs", puix fa relativament que s'ha equiparat la cessió d'ús amb el lloguer, per exemple. "L'administració ha tardat una mica a adequar-se i encara té camí per recórrer, sobretot a nivell local", diu. En aquest sentit, demana ajudes, també fiscals, des dels ajuntaments,  com la cessió de sol públic per habitatge cooperatiu.

De bloc ocupat a cooperativa: Cal Bloke a Manresa

Un dels exemples més singulars és el de Cal Bloke, al barri de Vic-Remei de Manresa, on un bloc ocupat durant més d'una dècada ha acabat convertint-se en una cooperativa d'habitatge en cessió d'ús. Els mateixos veïns van impulsar la compra col·lectiva de l'edifici quan la propietat —un fons d'inversió— el va posar a la venda. L'operació es va formalitzar a finals de 2025 amb el suport de la fundació La Dinamo i finançament de l'Institut Català de Finances (ICF), a través del mecanisme de tanteig i retracte.

Ara, els pisos són de protecció oficial, la cooperativa n'és propietària durant 75 anys i els residents hi viuen pagant un lloguer assequible, d'uns 410 euros mensuals de mitjana. El cas és especialment rellevant perquè tots els habitatges es trobaven immersos en processos de desnonament i amb una expulsió imminent, però la decisió del fons de posar el bloc a la venda els va motivar a engegar el procés. "És un dels primers blocs en conflicte de la història recent de Catalunya que acaba en un procés de cooperativització", segons ha explicat a l'ACN un dels tècnics de La Dinamo, Lucas Vidal.

Per als veïns, el canvi va més enllà de l'habitatge: suposa deixar enrere anys d'incertesa. Asseguren que, després d'anys de "molta angoixa", finalment poden "respirar tranquils". El fenomen de l'habitatge cooperatiu ha arribat amb força a Manresa i, amb la suma de Cal Bloke, la ciutat ja compta amb més d'un centenar d'habitatges amb aquesta modalitat.

Comprar pisos per evitar desnonaments: Les Juntes

Al barri de la Florida de l'Hospitalet de Llobregat, la cooperativa Les Juntes ha optat per un model diferent: en lloc de construir o adquirir un edifici sencer, compra pisos dispersos —sovint en mans de bancs o fons d'inversió— per garantir-hi l'accés a famílies vulnerables. És una iniciativa que es materialitza l'any 2024 per diferents entitats i la xarxa veïnal que buscava una resposta a la crisi de l'habitatge després de molts anys d'aturar desnonaments a peu de carrer.

Com que una cooperativa dedicada a construir habitatges era inviable per la inversió inicial elevada, van decidir fer una cooperativa d'habitatge dispers, comprant pisos existents i cooperativitzant el seu ús i la propietat del sòl. Així, moltes de les persones que hi accedeixen provenen de situacions d'extrema precarietat, incloent-hi processos de desnonament o fins i tot sensellarisme, i que han patit la violència immobiliària.

Ja són 50 socis i 30 ja viuen en els 8 pisos que tenen actualment, dels quals 10 són menors. Al llarg d'aquest any esperen comprar-ne 6 més, segons han detallat a 3Cat. Si bé compren pisos a preu de mercat lliure, també ho fan a través de tempteig i retracte amb préstecs d'una entitat financera com Coop57. També reben alguna subvenció pública, a més de les quotes dels cooperativistes i de les donacions i aportacions de capital, tant de persones com d'entitats.

Mobilitzar habitatges en desús com s'ha fet al Ripollès

Una cooperativa d'inclusió social d'habitatge, Kloosiv, ha mobilitzat darrerament una trentena de pisos en desús del Ripollès -Ripoll i Campdevànol, sobretot- i els ha posat a disposició de col·lectius amb dificultats per trobar lloguer social. El punt de partida ha estat un projecte pilot contra la soledat no volguda que els ha permès fer un mapatge on han aflorat persones grans que vivien soles amb habitacions disponibles, habitatges que necessiten reformes i persones en situació de vulnerabilitat que viuen en infrahabitatges. La previsió és passar a gestionar-ne una seixantena d'aquí a un any.

El projecte combina tecnologia i eines d'intervenció social. Utilitzen una plataforma que els permet processar dades i combinar-les amb indicadors de salut, benestar físic i emocional per veure com els ha millorat la vida. En paral·lel, Kloosiv posarà en marxa una plataforma sociosanitària d'inclusió de col·lectius vulnerables amb l'ús de la IA, amb un finançament de 480.000 euros per part del govern espanyol. Veient la bona acollida que ha tingut la iniciativa al Ripollès, ja tenen previst exportar la metodologia al Berguedà.

Recuperar un edifici abandonat, el projecte a Berga

Precisament a Berga s'està recuperant l'edifici de Cal Blanxart, un gran edifici al barri vell de la capital. Hi havien arribat a viure diverses famílies, però el pas del temps l'havia degradat fins que un projecte cooperatiu iniciat el 2022 l'està fent reviure. S'hi estan fent 14 habitatges d'entre 40 i 80 m², que suposen el 40% de l'edifici, mentre el 60% restant seran espais comuns. Acompanyats per La Dinamo, van començar les obres al febrer de l'any passat: "Estan avançades, el ritme és molt bo", explica al diari Públic la Judit Muñoz, una de les sòcies, que confia a poder-hi entrar a viure a finals d'any o principis del 2027.

Recuperar la vida en comunitat és un dels objectius del projecte, que uneix diverses persones  amb edats molt diverses, que també volen garantir l'accés a un habitatge digne, estable, sostenible i autogestionat. A banda de la cooperativa d'habitatge, aposten per una cooperativa de consum que permeti dur a terme un projecte sociocultural per als socis, veïns i entitats del barri. "Mantenim l'activitat al carrer, perquè l'edifici està en obres, i treballem perquè, quan l'edifici estigui disponible, pugui començar tota l'activitat", detalla Muñoz.

El projecte ja aplega més de 60 sòcies, entre habitants i col·laboradores, de les quals una vintena treballen en el dia a dia de les comissions i de l'assemblea del grup motor. Encara tenen algun habitatge disponible, i un d'aquests estarà destinat a alguna persona de la Fundació Horitzó - que treballa per la inclusió de persones amb problemes de salut mental i/o en risc d'exclusió social, gràcies a la subvenció Singulars de la Generalitat. "L'objectiu és donar a conèixer l'habitatge cooperatiu, i també aprendre nosaltres sobre salut mental perquè la unitat de convivència que vingui estigui el millor possible", afegeix la sòcia.

Convivència i envelliment: de Prats a Barcelona

A Prats de Lluçanès ha obert recentment La Rosada, un espai "actiu de convivència i envelliment" impulsat per una cooperativa de treball sense ànim de lucre. És un edifici històric del centre, Cal Janet, on hi havia hagut la primera cotxera d'autobusos del Lluçanès i una carnisseria. Està distribuït amb apartaments i habitacions amb espais compartits, on actualment viuen sis persones, i també una part on es fan activitats obertes a la gent del poble. Des de la cooperativa demanen que els interessats hagin fet una feina prèvia de decidir "com volen envellir, com volen ser acompanyades i tenir ganes de compartir i envellir en comunitat".

El projecte està liderat per un equip multidisciplinari de l'àmbit de les cures i l'atenció social. "Les persones que han començat a viure aquí tenen moltes ganes de compartir la seva vida i els seus aprenentatges", assegura Ariadna Tremoleda, membre de l'equip de gerència i una de les impulsores. La cooperativa de treball és propietària de l'edifici -situat al centre de Prats- i l'ha rehabilitat. A banda dels socis treballadors, els veïns que hi viuen han de fer una aportació social per poder-ne formar part. 

D'altra banda, el setembre de 2025 es va començar a construir el projecte Can 70, el primer habitatge cooperatiu per a persones grans de Barcelona, amb previsió que les obres acabin a mitjan 2027. És el primer de Catalunya, a més, construït en sòl públic: està situat als números 375 a 381 de la Via Agusta, al barri de Sarrià. L'Ajuntament va cedir els solars en dret de superfície a la cooperativa Sostre Cívic l'any 2021 per un període de 99 anys.

El projecte comptarà amb 39 pisos en dos edificis amb espais comunitaris, 10 dels quals seran convencionals i 29 configurats com a unitats agregades, que combinaran espais privats i cuines compartides. Els edificis estan dissenyats en planta baixa més quatre plantes, més un semisoterrani. En aquest últim, que connectarà els dos blocs, s'ubicaran els espais d'ús comunitari, amb la voluntat d'obrir-les al barri, i a la planta baixa i les superiors es trobaran els habitatges.

L'Ajuntament indica que Sostre Cívic és la cooperativa d'habitatge en cessió d'ús "més gran de Catalunya". Gestiona actualment 25 projectes arreu de Catalunya, 14 dels quals ja són en convivència. Representen més de 500 habitatges repartits en municipis com Barcelona, Manresa, Lleida, Terrassa, Granollers, Sant Cugat del Vallès, Vilafranca i Palamós, entre d'altres.

El bloc d'habitatges cooperatiu més gran de Catalunya

Acabem parlant del cas del Prat de Llobregat, que ha inaugurat enguany el bloc d'habitatges cooperatiu més gran de Catalunya amb 101 pisos. La construcció l'ha impulsat la històrica Cooperativa Obrera de Viviendas (COV) i una de les particularitats que el diferencien d'altres projectes és que els veïns no han hagut de fer cap inversió inicial. La promoció s'ha fet en un terreny de 3.300 metres quadrats al barri de l'Eixample Sud que ha cedit l'Ajuntament del Prat.

El projecte ha costat 18 milions i compta amb el suport financer de l'Institut Català de Finances, a través de la seva línia ICF Habitatge Social Promoció, i gaudeix d'una bonificació del cost financer per part de l'Agència de l’Habitatge de Catalunya. El preu del lloguer va dels 300 als 600 euros -en funció de la mida.

Un model en creixement, però encara minoritari

Tot i l'auge d'aquestes iniciatives, el cooperativisme d'habitatge encara representa una part molt petita del parc residencial català. Les experiències existents, però, comparteixen alguns elements clau: la voluntat de desmercantilitzar l'habitatge i que sigui assequible, garantir estabilitat a llarg termini i reforçar els vincles comunitaris. En un context de preus disparats, aquests projectes podrien apuntar a una possible via alternativa per garantir l'accés a l'habitatge.

Bastida de la Titaranya considera que l'habitatge cooperatiu de cessió d'ús "és una alternativa minoritària, però real, com demostren altres països on s’ha desenvolupat". Cita exemples com el de Dinamarca o altres indrets on habitatge cooperatiu comporta un tant per cent "altíssim" del mercat i "condiciona els preus a la baixa". "És una alternativa real, la problemàtica és la propietat privada. No és un sistema que garanteixi l'accés a l'habitatge per part de la població, i és un sistema que s'ha de qüestionar i que no ens serveix a la població en general", rebla.