La bicicleta com a alternativa real al cotxe: aquesta és la proposta de llei que podria trobar consens al Parlament de Catalunya

Catalunya podria iniciar un gir real en les seves polítiques de mobilitat i acostar-se als models europeus on la bicicleta forma part habitual dels desplaçaments quotidians. Una proposta de Llei de la Mobilitat en Bicicleta impulsada per la plataforma Federació d'Entitats per la Mobilitat amb Bicicleta de Catalunya (FEM Bici), en fase de treball parlamentari amb diversos grups polítics, vol situar-la com un element central de la mobilitat del país i convertir-la en una alternativa real al cotxe privat. La iniciativa planteja canvis profunds en la planificació de les infraestructures, el finançament públic o l'educació, amb l'objectiu de transformar la manera com la ciutadania es mou al territori.

"El principal repte per a la transformació dels hàbits de mobilitat és la dependència actual del vehicle privat i una distribució de l'espai públic que no sempre respon a criteris d'equitat i sostenibilitat", assenyalen des de l'organització impulsora de la iniciativa legislativa, en declaracions a Públic. La proposta de llei també assenyala la necessitat de superar la fragmentació normativa actual a través d'un nou marc legal únic i integral, "que faciliti les condicions per a l'impuls de polítiques públiques que fomentin l'ús de la bicicleta".

La iniciativa té un clar objectiu d'ús: s'estableix la fita d'arribar al 10% dels desplaçaments interns l'any 2035, per davant de la quota modal del 8% que s'havia fixat amb l'estratègia actual. Més enllà de fites quantitatives, el canvi de model hauria de suposar "un impacte que es podria aconseguir amb una aposta decidida per l'ús de la bicicleta". Pel que fa a l'impacte econòmic, es preveu un impuls industrial estratègic (disseny, fabricació, ciclologística) i del cicloturisme com a eina de desenvolupament territorial. I també defensen que s'assoliria impacte ambiental: "la contribució directa a la descarbonització del transport i a la lluita contra el canvi climàtic, objectius del Govern i de la societat en el seu conjunt".

Els impulsors reclamen que l'administració faci "una aposta més valenta per al desplegament de la infraestructura que es necessita per promoure d'una manera real i efectiva l'ús de la bicicleta". "A molts nivells, és la responsable del desenvolupament d'aquest element tan fonamental per a la promoció de la bicicleta al nostre país", diuen els impulsors, que, tanmateix, fan autocrítica: "Cal que les entitats també aconseguim fer més atractiu l'ús de la bicicleta, per tal de sumar noves persones que s'atreveixin a pedalar per un futur millor".

El debat sobre com convertir la bicicleta en una alternativa quotidiana al cotxe fa anys que s'arrossega a Catalunya. Tal com recollia aquest reportatge a Públic, entitats i experts en mobilitat fa temps que alerten de la manca d'infraestructures segures, de la discontinuïtat dels carrils bici i de les dificultats per connectar municipis i àrees metropolitanes amb itineraris pedalables segurs. Al seu torn, el Govern ha impulsat el Programa d'Actuació de la Bicicleta 2026-2030, que preveu 240 milions d'euros, 260 quilòmetres de vies ciclistes i 400 quilòmetres de rutes cicloturístiques. Amb tot, la futura llei vol precisament donar resposta a moltes d'aquestes mancances.

Què recull la proposta de llei?

Des de FEM Bici defensen que la llei hauria de servir per consolidar les polítiques impulsades fins ara i dotar-les d'un marc estable que garanteixi continuïtat institucional i pressupostària. En aquest sentit, la iniciativa contempla un reconeixement jurídic: "Reconeix la bicicleta com un mitjà de transport d'interès general i també el dret a la mobilitat activa, segura i sostenible", diuen les fonts consultades, detallant que en alguns aspectes s'assimila a les normes forals del País Basc. "Tenen treballat aquest reconeixement des de fa temps, i ha esdevingut un element clau per a la promoció de l'ús de la bicicleta al territori", reivindiquen.

El reconeixement jurídic s'assimila a les normes forals: "Ha esdevingut un element clau per a la promoció de l'ús de la bicicleta"

D'altra banda, destaquen la importància que es contempla un sistema integral, puix configura un model que articula la governança, el finançament estable, la planificació d'infraestructures, la formació i el desenvolupament econòmic del sector. I també és una llei que estableix una "priorització" de la mobilitat activa com a "opció preferent en els desplaçaments quotidians i en la planificació de l'espai públic". Això implica fer èmfasi en la bicicleta, però també millorant les condicions per al desplaçament a peu o per l'ús equitatiu de l'espai públic, anant més enllà de la bici.

La llei contempla nombroses actuacions concretes en múltiples sectors d'activitat, com una Xarxa Pedalable de Catalunya, un teixit d'infraestructures connectat i funcional que inclou des de vies urbanes fins a connexions interurbanes. També una Xarxa Bàsica Urbana, on els municipis de més de 20.000 habitants hauran de garantir que qualsevol ciutadà tingui un itinerari pedalable a un màxim de 300 metres de distància. Aquesta és una de les principals reivindicacions del sector ciclista, que des de fa anys denuncia que molts carrils bici no estan connectats entre si o obliguen els usuaris a circular per vies amb trànsit intens, especialment fora de les grans ciutats.

Preveu, tanmateix, la priorització de connexions segures entre nuclis urbans situats a menys de 10 km o la formació pràctica en bicicleta com a competència bàsica en el currículum escolar. Si s'aprova, els edificis de nova construcció hauran de disposar de dos espais d'aparcament segur per cada habitatge i s'impulsaran deduccions en el tram autonòmic de l'IRPF per a la compra de bicicletes i cicles elèctrics.

Perquè tot plegat no quedi en paper mullat, s'estableix un compromís d'inversió. Proposa que la Generalitat promogui que la inversió en mobilitat en bicicleta assoleixi el 10% del total de la despesa pública en mobilitat i transport, "seguint l'estela d'altres països i territoris europeus". Alhora, es crea el Fons Català de la Bicicleta, finalista i pluriennal, per garantir el finançament estable del sistema. I és que cal recordar que països com els Països Baixos o Dinamarca fa dècades que destinen grans inversions a infraestructura ciclista i han convertit la bicicleta en un dels principals mitjans de transport quotidià. A Catalunya, en canvi, les entitats denuncien que les inversions han estat històricament insuficients i irregulars.

D'altra banda, es detallen una sèrie d'objectius temporals: la reducció del 50% de les víctimes mortals en sinistres amb ciclistes implicats de cara al 2030; assolir una quota modal mínima del 10% dels desplaçaments a tot Catalunya el 2035, amb fites intermèdies per al 2030; una connexió funcional entre les principals àrees urbanes i els nodes de transport públic, a través del Pla Territorial Sectorial, amb connexions interurbanes de proximitat en un radi màxim de 10 km entre nuclis, l'any 2035; o que els municipis despleguin la seva Xarxa Bàsica Urbana abans que passin 5 anys de l'aprovació de la llei.

Treball parlamentari

La proposta de l'entitat encara es troba en fase de treball al Parlament de Catalunya, però els impulsors destaquen que ja existeix un "ampli consens" polític al voltant de la necessitat d'impulsar aquesta legislació. Actualment, estan treballant en la "segona versió" d'un document compartit amb "els grups polítics que hi ha mostrat interès" i amb diversos "agents de referència" en l'àmbit de la mobilitat en bicicleta. FEM Bici vam fer una compareixença a la Comissió de Territori i Habitatge el passat mes de novembre, d'on va sorgir un grup de treball per articular la llei i el seu desplegament, amb calendari i reunions periòdiques.

L'organització ciclista detalla que hi participen el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP. "L'impuls a la mobilitat en bicicleta és una qüestió transversal que interpel·la a tots els grups, i així es va posar de manifest en les intervencions posteriors a la compareixença", reivindiquen. Alhora, treballen amb diversos departaments per a la concreció de l'articulat, "en la seva visió sectorial i també en qüestions transversals". "La voluntat de col·laboració existeix i creiem que el Govern valora molt favorablement la tasca de proposta legislativa que s'ha fet des de FEM Bici. La llei es presenta com la culminació d'aquest procés institucional per dotar el país d'una norma amb rang de llei que garanteixi la continuïtat de les polítiques iniciades amb l'Estratègia Catalana de la Bicicleta", reblen.

"La voluntat de col·laboració existeix i creiem que el Govern valora molt favorablement la tasca de proposta legislativa que s'ha fet des de FEM Bici"

Pel que fa a l'acceptació o rebuig que pugui tenir la ciutadania sobre la llei, reivindiquen que posa l'accent en els beneficis directes per a la població: "millora de la salut pública, reducció de la contaminació i del soroll, i recuperació de l'espai públic com a lloc de convivència". "El canvi d'hàbits en la nostra mobilitat quotidiana és una qüestió que hem d'afrontar com a societat, i hem d'aconseguir que la bicicleta sigui un mitjà atractiu, còmode i segur per facilitar aquesta transformació", afegeixen.

Insisteixen que, si les "condicions d'infraestructura" són bones, l'ús de la bicicleta creix, en totes les franges d'edat, "com hem vist en exemples d'altres països on l'aposta per la bicicleta fa anys i dècades que es du a terme". Per facilitar l'acceptació i la convivència, es preveuen campanyes institucionals de sensibilització i una planificació que garanteixi la participació de la ciutadania i entitats socials.

"Si les condicions d’infraestructura són bones, l’ús de la bicicleta creix, en totes les franges d’edat"

Molt lluny d'altres territoris europeus

Des de l'entitat lamenta que Catalunya es troba "molt lluny" d'altres territoris europeus pel que fa a la promoció i l'ús de la bicicleta com un element de la nostra mobilitat quotidiana. En aquest sentit, insisteixen que pel redactat de la llei s'han "inspirat" en les normes forals del País Basc, "pioneres en qüestions de regulació i governança". "Són elements fonamentals per assolir un sistema integral de mobilitat en bicicleta, articulat mitjançant instruments estratègics, mecanismes de governança transversal i eines específiques per al desenvolupament de la infraestructura, la promoció, la formació, la intermodalitat i el desenvolupament econòmic vinculat al sector", segons apunten.

Alhora, remarquen que la llei s'alinea amb la Declaració Europea sobre l'Ús de la Bicicleta del 2024 i els estàndards d'inversió de la UE en mobilitat activa i també s'inspira en la jerarquia de modes de transport que prioritza la mobilitat activa, seguint els objectius de neutralitat climàtica de l'Agenda 2030 i la Llei Europea del Clima. Cal recordar que una de les conclusions recurrents entre experts i entitats és que el principal fre per a l'ús quotidià de la bicicleta no és la manca d'interès ciutadà, sinó la percepció d'inseguretat i la falta d'una xarxa contínua i cohesionada. En molts territoris europeus on la bicicleta té un pes important en la mobilitat diària, les inversions en infraestructura segregada i connexions interurbanes fa dècades que formen part de la planificació pública.

"Ens trobaríem davant d'un nou paradigma de la mobilitat, molt més adaptat a la situació d'emergència climàtica que vivim"

"Si aconseguim tot allò que ens proposem a la llei, tindríem un impacte majúscul, atès que es passaria d'un model dependent del cotxe a un sistema multimodal on la bicicleta és un pilar fonamental, integrada físicament i tarifària amb el transport públic", asseguren des de FEM Bici. Així, creuen que la mobilitat seria més segura (especialment per als col·lectius vulnerables), més saludable i estaria professionalitzada amb nous itineraris de formació i qualificació professional en el sector. "Ens trobaríem, doncs, davant d'un nou paradigma de la mobilitat, molt més adaptat a la situació d'emergència climàtica que vivim", reivindiquen.