Sessió de constitució del ParlamentTots pendents de la Mesa

El Parlament de Catalunya inicia formalment la seva dotzena legislatura des de la recuperació de la democràcia aquest dimecres, amb la presa de possessió dels escons pels diputats electes i l'elecció del president i la Mesa de la Cambra. Una jornada que seria rutinària en qualsevol legislatura de qualsevol parlament del món. Però no és aquest el cas.

La sessió arrencarà a les 11 del matí, segons el decret de convocatòria que va fer la setmana passada el president del Govern central, Mariano Rajoy -de forma excepcional i amb motiu de la intervenció de l'autogovern per l'article 155, ja que aquesta és una competència exclusiva al president de la Generalitat en funcions-. Tot seguit, es constituirà la Mesa d'Edat, presidida pel diputat més vell -l'exsocialista Ernest Maragall, elegit en les llistes d'ERC- i completada pels dos més joves -els també republicans Rut Ribas i Gerard Gómez del Moral-. Una mesa que, ordinàriament, es limita al tràmit de presidir la sessió constituent i l'elecció de la mesa definitiva. Però en aquest cas tampoc no serà un tràmit.

La Mesa haurà de prendre una primera decisió transcendental: si els diputats independentistes empresonats -Oriol Junqueras (ERC), Jordi Sànchez i Joaquim Forn (JxCat) poden delegar el seu vot en un company de partit. El reglament del Parlament (art. 93) només contempla la delegació del vot amb motiu d'una baixa per maternitat o paternitat, o "en els supòsits d'hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades". Aquesta "incapacitat perllongada" sempre s'havia llegit com a causada per motius de salut, però la resolució de divendres del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que denegava el permís als diputats presos per acudir a la sessió, també decretava la seva "incapacitat legal perllongada", i instava la Mesa a arbitrar el procediment necessari perquè puguin delegar el seu vot "en la forma que entengui procedent, i si no hi ha raó administrativa que s'hi oposi".

En aquest sentit, un informe dels lletrats del Parlament precisa que el supòsit d'"incapacitat perllongada" que recull el reglament de la Cambra "no pot ser extrapolada ni interpretada" més enllà de motius de salut. Però també recull la resolució del Suprem i la seva referència a la "incapacitat legal".

Si el jutge Llarena obria la porta que els diputats presos puguin votar per delegació, més difícil sembla que ho puguin fer els que són a Bèlgica. La seva interlocutòria ja deixava clar que el supòsit "d'incapacitat legal" s'aplica als "investigats en situació de presó preventiva" i no pas "a d'altres". A més, el Govern central ja ha deixat clar que recorreria immediatament al Tribunal Constitucional aquesta possible delegació del vot de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig (JxCat), Meritxell Serret i Toni Comín (ERC).

Els Comuns tenen la clau

En el més que probable cas que els diputats a Bèlgica no puguin votar, i independentment del que ocorri amb els presos, el bloc independentista es trobarà aquest dimecres sense la majoria absoluta que va guanyar a les urnes. En el cas més favorable per als seus interessos -si voten Junqueras, Sànchez i Forn- disposarien de 65 escons: tres per sota de la majoria. Si no voten els presos, en tindrien 62. Els partits sobiranistes, no obstant, confien que això no els farà perdre la majoria en la Mesa, atès que veuen impossible una aliança del bloc del 155 (C's, PSC i PP, que sumen 57 escons), amb Catalunya en Comú-Podem, que en té vuit.

En aquest sentit, els Comuns tenen teòricament la clau de la composició de la Mesa. Però ja han repetit per activa i per passiva que no en donaran la presidència a ningú de C's -la formació taronja aposta per José Maria Espejo-Saavedra, que ja va integrar la  Mesa en l'anterior legislatura- ni del bloc del 155. "No contribuirem a jocs de majories adulterades perquè hi ha gent empresonada", ha reiterat aquest dimarts la seva portaveu, Elisenda Alamany, responent a les pressions de la líder de C's, Inés Arrimadas, que ha tornat a acusar "Podemos" -com es refereix sistemàticament a Catalunya en Comú- de decantar-se cap al costat independentista.

Tot i que teòricament possible, també queda molt lluny la possibilitat -apuntada des dels partits constitucionalistes just després de les eleccions, però arraconada posteriorment- d'un pacte que donés la presidència de la Mesa a un representant dels Comuns, que votaran pels seus propis candidats. 

La CUP, per la seva banda, ha deixat clar que votarà "la constitució d'una Mesa del Parlament de majoria independentista, sense reclamar a canvi contraprestacions materials" en forma de subgrup parlamentari. Amb aquest equilibri de forces, i si no hi ha sorpreses de darrera hora, la Mesa hauria de comptar amb quatre representants del bloc independentista (dos per a ERC i dos per a JxCat) i tres del bloc constitucionalista (dos de C's i un del PSC).

En primer lloc es vota el president, que previsiblement serà el republicà Roger Torrent, que es convertirà en la persona més jove en accedir al càrrec. Posteriorment es votaran a la vegada les dues vicepresidències, per als dos candidats més votats, de manera correlativa. Una d'aquestes vicepresidències també hauria de ser per al bloc independentista (per a JxCAT), mentre que la segona recauria en C's, que en tindria prou amb els seus 36 escons fins i tot sense l'ajut del PP i el PSC. Per últim, es voten els quatre secretaris, que haurien de correspondre a JxCAT, ERC, C's i el PSC.

La Mesa que s'elegeixi aquest dimecres pot tenir una altra decisió compromesa com a molt tard 10 dies després, quan s'ha de celebrar el primer ple d'investidura. Aleshores, haurà de decidir si Carles Puigdemont pot ser investit a distància, com reclama JxCat, un procediment que el Govern central i els partits constitucionalistes ja han avisat que recorrerien davant el Tribunal Constitucional. Llevat que Puigdemont faci finalment un pas al costat i l'independentisme opti per un candidat sense processos judicials en marxa.

Mobilitzacions al carrer

Com les darreres de l'anterior legislatura, la primera sessió del Parlament després de les eleccions es promet moguda no només de portes endins. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha convocat -ho va fer diumenge passat- una concentració a les portes de la Cambra "per donar suport als diputats electes i seguir en una pantalla gegant el debat per escollir president i mesa del Parlament".

La manifestació, però, s'haurà de desplaçar fins al veí Passeig de Lluís Companys, perquè els Mossos d'Esquadra tanquen aquesta matinada el recinte del Parc de la Ciutadella -on hi ha el Parlament-. Exactament com ja van fer en els dos anteriors plens històrics, els dels dies 10 d'octubre -declaració d'independència suspesa- i 27 del mateix mes -declaració no implementada, que va donar lloc al 155-.