Sánchez anuncia que ha acordat amb l'OTAN no aportar més del 2,1% del PIB a despesa militar

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest diumenge a la tarda que ha arribat a un acord amb els socis de l'OTAN per no gastar més del 2,1% del PIB en seguretat i defensa. Així, la cimera de la Haia que aquesta setmana preveu augmentar la despesa dels socis al 5% del seu PIB fins al 2035, inclourà almenys l'excepció d'Espanya.

Segons Sánchez, l'acord està consensuat amb tots els socis, permet a Espanya mantenir el compromís en defensa de les fronteres orientals i meridionals d'Europa i permet mantenir l'estat del benestar i l'aposta per la diplomàcia i la cooperació internacional. "Respectem el desig legítim d'altres països d'augmentar la seva inversió en defensa, si així ho volguessin, però nosaltres no ho farem", ha manifestat el president estatal.

Un pacte que ha qualificat com "molt positiu" perquè permet "complir amb l'aliança transatlàntica" i "preservar la seva unitat" sense incrementar la despesa en defensa. L'acord l'ha comunicat en una declaració institucional a la Moncloa, després de culminar una negociació amb el secretari general de l'OTAN, el neerlandès Mark Rutte.

Sánchez també ha posat en valor que Espanya ha passat d'un 0,9% del PIB en despesa en defensa el 2018 al 2% d'aquest 2025, i això li permet ser un actor clau de l'arquitectura de seguretat de la UE, de la OTA i de l'ONU.

El pacte inclou tres punts clau. En la declaració final, s'ha modificat el text per evitar compromisos col·lectius absoluts: en comptes de "tots els aliats", figura "els aliats". Aquest canvi clau reflecteix la posició espanyola: no tots els aliats estan obligats al 5%.

En segon lloc, s'ha desvinculat l'objectiu del 5% del PIB del compromís amb les capacitats militars. Es reconeix que són compromisos diferents: un polític, un altre tècnico-operatiu. I Espanya manté íntegre el compromís amb les capacitats. Per últim, s'ha acordat un intercanvi de cartes oficials entre el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte i Sánchez, per les quals Rutte reconeix que "Espanya tindrà flexibilitat per assolir els seus objectius sobirans" i Espanya agraeix aquesta comprensió i confirma que acceptarà aquest esborrany de declaració final.

Sánchez ha assegurat que les forces armades espanyoles lliuraran les capacitats acordades, i ho faran amb el finançament necessari segons aquests criteris tècnics. Cada país té realitats econòmiques diferents, ha dit, i per tant poden lliurar capacitats semblants amb una despesa diferent en percentatge de PIB. Així, per exemple, ha dit que en alguns països els soldats cobren el triple que en altres, o les capacitats de defensa costen la meitat segons el país.

A més, considera que augmentar la despesa militar no afavoreix la sobirania europea, sinó que dona diners a indústries armamentístiques de tercers països i afebleix l’estat del benestar o la cooperació internacional. A més, creu que Europa no ha de gastar més en defensa, sinó "millor" i "conjuntament", augmentant la interoperabilitat de les forces armades, comprant armament de forma conjunta i creant un exèrcit comú europeu. També creu que una despesa major en defensa incrementaria el deute públic i la inflació, i reduiria la inversió en sectors clau per al desenvolupament econòmic i social com la lluita contra el canvi climàtic o el sector biomèdic.