Roger Torrent: "ERC té una estratègia per portar aquest país a la independència"

Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979) ha estat un dels principals protagonistes d’una complexa legislatura com a president del Parlament recuperat al 155. Escollit president de la cambra catalana fa tot just dos anys, ha viscut des de dins el dia a dia d'una cambra que ha viscut moments d’enfrontament entre unionistes i independentistes, però també entre els socis de la pròpia majoria independentista. Torrent defensa l’estratègia del seu partit per assolir la independència i insta la resta a presentar alternatives a les eleccions, mentre considera que se l’ha utilitzat com a diana per desgastar a Esquerra Republicana. Analitza polèmiques com la retirada de l’acta de diputat del President Torra i critica que l’actuació de Cs al Parlament centrada en la bronca constant ha suposat una degradació per al sistema polític del país. Torrent és una de les figures més rellevants dels republicans però hores d’ara descarta participar en la pugna per encapçalar la llista d’ERC.

Què n’espera d’aquesta taula de diàleg que s’ha posat en marxa aquest dimecres?

Som escèptics, no enganyem ningú. Sabem que la millor manera de resoldre el conflicte polític és a través del diàleg. Ho hem defensat sempre. És el ‘sit and talk’. La voluntat de l’independentisme i dels republicanisme de Catalunya d’asseure’ns i lligar-nos a la taula per negociar. Però qui fins ara no ha comparegut és el Govern espanyol. Ara s’ha obert una oportunitat política. Els precedents dels anteriors governs espanyols ens fan ser extremadament prudents amb la taula de negociació. Però cal aprofitar l’oportunitat per saber si estan disposats a resoldre el conflicte de forma dialogada i negociada, i també per conèixer si el Govern espanyol té alguna proposta per Catalunya.

Això vol dir que no se’n fien de Pedro Sánchez?

Això vol dir que vist els antecedents cal anar-hi amb cautela.

Per què finalment la delegació catalana ha incorporat membres de partit i no només del Govern?

No ho sé. Això és una qüestió del Govern. Nosaltres el que sempre hem defensat és que són els governs qui determinen qui hi va. Perquè aquest és un diàleg entre institucions i bilateral entre dos executius.

Les polèmiques que ha generat JxCat sobre el calendari o el mediador resten força negociadora a la delegació catalana?

"No s’han de posar sobre la taula qüestions que puguin servir d’excusa al PSOE per no afrontar la taula de negociació"

Crec que feliçment s’han superat. Ha estat soroll més que res. Nosaltres sempre hem defensat que no s’han de posar sobre la taula qüestions que puguin servir d’excusa al PSOE per no afrontar la taula de negociació. Si ens la creiem, i nosaltres ens la creiem, hem de tenir clar que és una oportunitat política que no ens podem permetre que fracassi. Al final el que és important és el que va passar dimecres, l’inici dels treballs, que és el que hem demanat i esperat durant anys. A partir d’aquí, veure’m com evoluciona. Òbviament que haurem d’anar fent el seguiment i fiscalitzant els acords que es puguin establir des de les delegacions, però també per part de la ciutadania. Però per poder arribar a aquest punt primer cal començar a treballar.

Les pròximes eleccions estaran marcades per la taula de diàleg? Es triarà entre partidaris i detractors?

La taula de diàleg no és patrimoni de ningú. Tampoc d’Esquerra Republicana. És un instrument al servei del país i del conjunt de la ciutadania de Catalunya a través del seu Govern. Cap partit polític el pot posar en el seu haver. Després de les eleccions continuarà sent-hi i serà una plataforma per la negociació política.

Però Esquerra és qui l’ha negociada. No és regalar una mica aquesta bandera?

ERC té una estratègia política per la independència: fer del referèndum que sembla impossible un referèndum inevitable"

Esquerra Republicana té una estratègia política per portar aquest país a la independència. Que beu dels 90 anys d’història com a objectiu històric i irrenunciable però que s’actualitza, evidentment, segons la realitat de cada moment. I la posa sobre la taula. Al servei de fer del referèndum que avui sembla impossible un referèndum inevitable. Agradarà més o menys, s’hi podrà estar d’acord o no, però és una estratègia rigorosa, que a nosaltres ens embla que és la que ens ha de permetre guanyar. Les pròximes eleccions, més enllà de les conjuntures polítiques, han de servir per posar les diferents estratègies sobre la taula. La nostra és clara. La resta d’actors polítics de l’independentisme han de posar la seva sobre la taula, si és que en tenen. Per poder confrontar. Perquè jo, més enllà de diferències retòriques, no veig altres estratègies clares. És legítim com a moviment i com a país preguntar-se quina altra via es proposa? El procés de reflexió d’ERC no ha estat fàcil perquè ha requerit unes dosis de pedagogia política molt importants. I en aquests moments això no és senzill perquè els discursos més simplistes i superficials tenen més recorregut que aquells que tenen major complexitat. Aquest és un cost que ha hagut d’assumir ERC quasi contraculturalment.

En què es basa aquesta estratègia?

La principal lliçó de l’octubre del 2017, crec que compartida per tot l’espectre independentista, és que necessitem ser més i tenir més força. A partir d’aquí, ERC és conscient que estem en una fase acumulativa i considera que cal generar les condicions objectives per aconseguir-ho.

Però com es concreta l’estratègia d’ERC?

Bàsicament en tres eixos o pilars fonamentals. Primer, aprofitar tots els mecanismes de pressió política al nostra abast per forçar l’Estat a asseure’s a negociar. És el que hem fet amb la taula de negociació i haurem de seguir-ho fent. Això vol dir aprofitar la nostra influència en la governabilitat de l’Estat com hem fet amb la investidura de Pedro Sánchez. Tot plegat per determinar com ha d’anar una legislatura que no és normal perquè ha d’afrontar d’arrel el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. Però també vol dir retornar a la mobilització social com a element de pressió.

Quin és el segon eix de l’estratègia?

"Tinc la sensació que molts cops hem parlat de República folcloritzant el concepte"

El segon pilar és demostrar la utilitat republicana. Cal ser capaços de reprendre el lideratge i la iniciativa política. No ser reactius i anar a remolc de qui marca l’agenda, en molts casos l’Estat, sinó tenir-ne una de pròpia. Una agenda política republicana que passa per governar bé, amb polítiques socials que vagin al nucli de les necessitats de la gent, demostrant que som útils a la ciutadania d’aquest país en el seu dia a dia. I d’altra banda, explicar molt més i molt millor quina és la República que volem construir. Perquè tinc la sensació que molts cops hem parlat de República folcloritzant el concepte i no hem explicat prou que té a veure amb els hospitals, les escoles, les infraestructures i moltes altres coses. Des d’un discurs no nacionalista.

No són nacionalistes vostès a ERC?

No. Som independentistes. Volem una República per tenir eines per ajudar a la gent.

I el tercer pilar quin és?

L’internacional. Que té a veure amb seguir lluitant i batallant judicialment per la situació d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i la resta d’eurodiputats, entre altres coses.

Això vol dir que pensen que Oriol Junqueras encara pot recuperar la immunitat d’europarlamentari?

Això vol dir que tenim esperança en la justícia europea. Estem en la fase de la demanda presentada davant el Tribunal General de la Unió Europea i seguirem batallant. És un qüestió que lliga amb els principis fundacionals de la Unió Europea, no només amb el fet personal d’Oriol Junqueras.

La legislatura està en la recta final. Com la definiria?

Com la legislatura de la recuperació de les institucions del país després del 155 i de la cara més dura de la repressió institucional de l’Estat. Primer del Parlament i després del Govern de la Generalitat. Ha estat una legislatura curta i molt dura, però malgrat això hem pogut treballar. S’han aprovat 27 decrets legislatius i 15 lleis, i encara n’hi ha algunes més en cartera que es podrien aprovar abans de tancar la legislatura. Per exemple la de pressupostos, que és primordial que els puguem aprovar i tenir una eina fonamental per fer polítiques socials.

Els pressupostos seran la gran fita de la legislatura parlamentària?

Hem aprovat moltes qüestions importants sobre fiscalitat verda, temes d’emergència climàtica, ara aprovarem un decret per facilitar l’accés a l’habitatge a la ciutadania, etc. I efectivament és important aprovar els pressupostos perquè portem en pròrroga pressupostària des del 2017. Els nous comptes ens permetran incrementar en 3.000 milions les dotacions per fer polítiques socials. Estem satisfets de la gran feina feta pel Vicepresident Aragonès confeccionant els pressupostos i teixint les aliances parlamentàries necessàries per aprovar-los. També del fet que el President Torra hagi assumit que primer cal aprovar-los abans d’anar a eleccions.

L’aliança parlamentària pels pressupostos d’ERC i JxCat amb els Comuns té recorregut de futur?

"A Catalunya hi ha tres grans majories: la independentista, la sobiranista i la del 80% per una solució democràtica"

L’hauria de tenir, tant pel que fa a temes de polítiques socials, com per la resolució democràtica del conflicte polític. A Catalunya hi ha tres grans majories: la independentista, aproximadament del 50%. La majoria sobiranista que integra els Comuns i una encara més gran -al voltant del 80%- que rebutja la repressió i demanda una solució democràtica pel conflicte. Hem de saber treballar amb aquestes tres majories.

En quin sentit?

Quan nosaltres diem que estem en fase acumulativa i que hem de generar unes condicions objectives millors que les que tenim ara per ser més forts, ens estem referint a saber recosir aquestes majories imbatibles. Això té una translació social, però també a nivell polític i parlamentari. I en la propera legislatura aquesta majoria sobiranista l’hem de saber construir de forma més forta que ara.

El final de la legislatura arriba de forma abrupta i amb un anunci inesperat i ple de crítiques cap a vostè i ERC del President Torra. Com ho va rebre?

Aquell anunci va ser la continuació o culminació de la dinàmica establerta durant tota la legislatura.

Quina dinàmica?

La de fixar-nos més en qui comparteix trinxera que mirar cap a l’adversari. Intentar desgastar al company més que combatre la via repressiva de l’Estat espanyol. Crec que ha estat un error estratègic per part de l’independentisme. Massa vegades ens ha portat a un esquema basat en o imposició o desgast. I aquesta no és la forma de construir les confiances i les afinitats polítiques necessàries per tirar endavant.

S’està referint als seus socis de majoria parlamentària de Govern de JxCat, no?

Efectivament. Socis de Govern i companys independentistes. El que cal fer és mirar endavant i avançar i no mirar de trepitjar qui està al teu costat.

A nivell parlamentari com ha afectat aquesta estratègia de confrontació?

On s’ha manifestat més aquesta qüestió i de forma més concreta és a la Mesa del Parlament. Amb diferents episodis durant tota la legislatura. I això ha visualitzat la incapacitat de l’independentisme de treballar els acords i les complicitats necessàries.

Els problemes a la Mesa han tensat la relació entre vostè com a President del Parlament i el Vicepresident Josep Costa?

Reduir-ho a una qüestió personal seria banalitzar el problema de fons. És evident que hi ha unes diferències polítiques que s’han de resoldre més enllà de les persones que ocupin els càrrecs. El nostre mandat és representar la ciutadania, ens caiguem millor o pitjor.

La majoria independentista també s’ha trencat pel distanciament de la CUP? Ha estat irreal la majoria independentista al Parlament aquesta legislatura?

"La majoria parlamentària independentista hi és però no ha tingut una base prou sòlida"

No. La majoria parlamentària independentista hi és. Altra cosa és si l’hem sabuda preservar tal com la ciutadania ens reclamava. La majoria independentista és fruit d’unes eleccions on els ciutadans van triar que l’independentisme fos majoritari al Parlament. Ara, és cert que aquesta majoria no ha tingut una base prou sòlida, fet que s’ha manifestat en diferents votacions, des de la investidura de Jordi Turull a la tramitació dels pressupostos de la Generalitat. Però ara, en comptes de posar el retrovisor, tenim l’oportunitat d’anar a unes eleccions per confrontar estratègies, debatre, plantejar programes i triar a través del vot de la ciutadania quin és el millor projecte per encarar el futur i construir amb noves bases un nou acord polític.

Parla d’un altre acord entre els partits independentistes? Ho creu possible?

Serà fruit de l’aritmètica que surti de les eleccions però estic convençut que el futur passarà per un nou acord de l’independentisme. Ens haurem d’entendre sí o sí i hem d’aprofitar per fer-ho sobre unes bases noves i millors.

Vostè va arribar a la presidència del Parlament de forma inesperada a causa de la situació convulsa del 2017. Es penedeix d’haver acceptat la petició que li va fer Marta Rovira en nom d’ERC perquè assumí els càrrec?

No m’ho esperava. Vaig tenir un dia i mig per pensar-m’ho i decidir. Ja sabia que seria dur i que seria una situació molt complexa des de tots els punts de vista. Així ha estat però en cap cas em penedeixo d’haver acceptat.

Tenia present que el podien empresonar o inhabilitar?

Evidentment que la repressió la tenim molt present sempre. Però les conseqüències personals de la repressió mai han estat una variable que ha determinat cap de les meves decisions. La meva dona em va dir que després de la caiguda de la primera línia política per la repressió i la deriva autoritària de l’Estat ara ens tocava fer un pas al davant als que anàvem darrere. No tenia alternativa i em sento orgullós de formar part d’un partit polític que té gent preparada com per fer el relleu cada cop que sigui necessari.

Quin ha estat el moment més difícil de la legislatura per al president del Parlament?

A nivell emocional el pitjor moment va ser el ple d’investidura de Jordi Turull. Va ser molt dur des d’un punt de vista personal perquè hi tinc amistat personal.

I des del punt de vista polític?

No ho concretaria en una qüestió concreta. Més aviat en el fet d’haver de prendre decisions per responsabilitat que sabia que una part de l’independentisme em retrauria. Però eren decisions per avançar i assolir millors escenaris i calia prendre-les encara que a Twitter no agradés. No estem aquí perquè ens aplaudeixin sinó per avançar i guanyar. I soc conscient que les decisions que a mig termini ho permeten molts cops no s’ajusten a allò que s’aplaudeix a Twitter.

Quants diputats té en aquest moment el Parlament?

El Parlament de Catalunya té 135 escons.

Però li han retirat l’escó al President Torra i no ha estat substituït...

Nosaltres sempre hem dit que treballem perquè la situació del President Torra sigui reversible. Ara mateix té l’acta de diputat segrestada per la Junta Electoral Central, amb una situació absolutament injusta i injustificable des d’un punt de vista democràtic ja que la JEC és un òrgan administratiu. Hem denunciat aquesta situació i hem aprovat presentar un recurs per revertir-la. I per altra banda hem preservat les atribucions presidencials del President Torra que participa com a tal al Parlament en les activitats pròpies del càrrec.

Però se l’acusa des de JxCat d’haver retallat la sobirania del Parlament.

Al contrari. Sempre l’hem defensada. Fins al punt que estic amenaçat de querelles de la Fiscalia per haver permès debats al Parlament, és a dir, per defensar l’essència del parlamentarisme, que és que a la cambra s’hi pugui parlar de tot.

Li dol doncs l’acusació?

Estic molt convençut del que hem fet.

Vostè ha estat la diana per atacar a ERC? Ha tingut aquesta sensació?

Sí. He tingut la sensació que s’intentava desgastar ERC a través meu. No ho dic des del ressentiment sinó com a constatació que tot plegat no ho hem fet prou bé.

Ha estat difícil dirigir un hemicicle amb un grup com Cs que es dedica a promoure la bronca parlamentària?

Han introduït una certa dinàmica de degradació institucional que no ens podem permetre ningú. Pensem com pensem, cal preservar les institucions per sobre de les persones i posar-les al servei de la ciutadania i no al servei dels interessos partidistes i encara menys d’una lògica de degradació del sistema polític del país per un benefici partidista. Ja vaig viure quina era aquesta actitud durant la legislatura passada amb la presidenta Forcadell. I cal fer una reflexió sobre que determinats argots i maneres de fer de determinats platós televisius no haurien d’haver entrat mai al Parlament. També és una reflexió que va més enllà de casa nostra i del conflicte amb l’Estat espanyol. Té a veure amb el parlamentarisme del segle XXI i podem veure aquest processos de simplificació de les idees i dels afers complexos en molts parlaments del món, i això és perillós. Ja hem vist que aquestes dinàmiques obren la porta en molts llocs a l’extrema dreta.

S’ho esperava, doncs, després de la legislatura de la presidenta Forcadell?

Crec que en cas de la presidenta Forcadell hi va haver l’afegit d’un component masclista. Algunes de les actituds i increpacions que va patir la presidenta Forcadell van passar pel fet de ser dona i no s’hi haurien atrevit amb un home a la presidència.

Li va demanar consell al respecte?

Jo n’he aprés molt de la presidenta Forcadell. Més que dels consells dels seus fets. Ha estat un referent i parlem cada cop que la puc visitar a la presó.

Dissabte hi serà a Perpinyà a l’acte del Consell per la República?

M’hi sentiré representat per la delegació d’Esquerra Republicana.

Pugnarà per ser el candidat d’ERC a les pròximes eleccions?

Reitero que treballem perquè Oriol Junqueras obtingui la immunitat que li pertocaria i que permetria que pogués ser el candidat d’Esquerra, que seria el millor pel partit i ple país.

Però si no és el cas...

Si no és el cas, jo no concorreré a les primàries del meu partit. Seré on em demani ERC i particularment Oriol Junqueras, però no serà de cap de llista.