Reacció popular a què l'Aragó deixi de considerar llengües pròpies el català i l'aragonès

Reacció popular a la notícia que el Govern del PP i Vox a l'Aragó deixar àde considerar el català i l'aragonès com a "llengües pròpies", amb el fi d'evitar que s'ensenyin a les escoles, es promoguin i es difonguin. Diverses entitats de defensa de les llengües que es parlen la comunitat han iniciat una recollida de signatures per tal de mantenir-ne la protecció legal que podria eliminar aquesta modificació anunciada.

En concret, la iniciativa s'ha engegat a través de la plataforma Change.org: des del passat 28 de gener ja s'han recollit prop de 3.000 signatures. La recollida de signatures en línia l'ha engegat l'Associació Cultural Rolde d'Estudis Aragonesos, amb seu a Saragossa i dedicada a l'estudi i difusió de la cultura de la comunitat.

Per la seva part, Plataforma per la Llengua també ha denunciat la situació que es viu a l'Aragó amb l'anunci del seu govern. A través d'una piulada a la xarxa social X, avisen que aquest fet, retalla la dignitat dels parlants i va en contra de les recomanacions del Consell d'Europa, a més de "fragmentar la llengua".

40 anys de la Declaració de Mequinensa

Des de l'Ajuntament de Mequinensa, governat pel PSOE, s'alerta que la llengua torna a estar amenaçada pel govern d'Aragó. Justament aquest febrer es commemoraran 40 anys de la Declaració de Mequinensa, que va servir per promoure l'ensenyament, la protecció i dignificació del català a l'Aragó. Per aquest motiu, l'acte de celebració previst pel 24 de febrer serà "més reivindicatiu" del que s'havia previst inicialment.

El consistori creu que la situació actual recorda la que va tenir lloc al juny de 2013, amb l'aprovació de la Llei de llengües de l'aleshores govern del popular: establia les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó serien la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirinaica y Prepirinaica (LAPAYP). La modificació va motivar la segona Declaració de Mequinensa, un document que van firmar 28 ajuntaments que consideraven que la denominació no tenia cap fonament científic ni acadèmic.