RAMADERIALa venda directa de llet crua, una demanda encallada

La Generalitat de Catalunya ja fa més de cinc anys que prepara un decret conjuntament amb els sindicats agraris UP i JARC/COAG per autoritzar al ramader la venda directa de llet sense pasteuritzar, 26 anys després d’haver-ho prohibit per raons sanitàries. I aquest decret, que podria ser pioner a Espanya, es troba encallat a Madrid a causa de l’article 155. “Més que encallat podríem dir que se l’estan carregant”, afirma Joan Guitart, coordinador territorial de comarques de muntanya d’Unió de Pagesos.

Aquest sindicat fa gairebé una dècada que ho reclama i durant aquest temps ha anat demostrant que es pot vendre llet de manera directa respectant totes les normes higièniques i sanitàries que fixa la Unió Europea. Segons Guitart “la venda directa, que es practica en altres països com Itàlia i França, pot permetre a petits ramaders continuar subsistint i això ja és un gran triomf per nosaltres”. Per part de JARC-COAG consideren que “el nou decret seria una oportunitat tant per al ramader, com per al consumidor, que podrà comptar amb un producte natural i de màxima qualitat. A més comptaran amb un plus de garantia per la venda directa”.

Conflicte entre administracions que ve de lluny

La regulació comunitària en matèria de seguretat alimentària es va establir entre el 2002 i el 2004, i, encara que no incloïa el subministrament directe per part del productor de petites quantitats de productes primaris al consumidor final, o establiments locals de venda al detall, instava els estats membres de la UE a regular-segons el dret de cada país.

L'Estat espanyol va publicar el 2006 el Reial Decret 640/2006, que ara vol modificar, però Unió de Pagesos (UP) considera que tant aquella regulació com els canvis que té previst incloure el nou projecte de Reial decret resulten insuficients.

“El projecte valora positivament en el seu preàmbul les condicions higièniques i de control de la producció primària existents, però aquesta valoració no es tradueix prou en una flexibilització de les normes per a la venda directa” assegura Guitart.

El portaveu d’UP a la Comissió de Seguiment de seguretat de la llet de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, Pep Alsina, diu que pot ser un bon complement però que això no els estalviarà haver de seguir venent el gruix de la producció a la indústria. Serà la manera, diuen des d’UP, d'acostar el client al productor de manera que el primer hi guanya un producte de major qualitat i de proximitat i el venedor en pot treure un major rendiment.

Una visió compartida per Roser Serret, cap d’una explotació ramadera de Vallfogona de Balaguer i que considera que “la venda directa de llet només pot aportar beneficis al consumidor però que la societat ha d’apostar pel consum d’aquest producte”. Serret recorda que abans al seu poble, com a molts municipis catalans, es podia comprar llet fresca directa de la granja però es va deixar de fer “per un tema de millora de mesures sanitàries i perquè la gent va canviar d’estil de vida i anava a comprar la llet al supermercat per tota la setmana”. Ara aquest tipus de consumidor va a la baixa i hi torna a haver demanda de productes de proximitat. Per Serret “la societat ha fet un pas endavant perquè vol producte fresc encara que li porti més feina a l’hora d’adquirir-lo”. A més a més, aquesta ramadera de Vallfogona no entén perquè hi ha aliments com la llet que no es poden vendre de manera crua però si es pot fer amb el formatge de cabra o d’ovella.

En aquest context, els sindicats reclamen un cop més que s’autoritzi la venda directa de llet crua a les explotacions de producció, de la mateixa manera que fa anys es va legalitzar a molts estats com França i Itàlia. A més també sol·licita que s’autoritzi la venda i el sacrifici d’aus de corral i de conills en petits escorxadors situats en les mateixes explotacions per a la venda directa. Pel que fa als petits escorxadors d’explotacions d’ovins o d’altres espècies en sistema extensiu o semiintensiu, Unió de Pagesos sol·licita que també s’hi puguin sacrificar els animals de les explotacions properes, dins d’un determinat radi.