Vanesa Freixa: "La identitat de les persones que vivim en l'entorn rural està molt trepitjada"
L'escriptora, autora de 'Ruralisme. La lluita per una vida millor', defensa la necessitat d'una transformació política i social que situï el medi rural com una alternativa real
Madrid-
Mentre les ciutats continuen creixent, el ritme desenfrenat de la vida embolcalla cada vegada més tot allò que fem. Hi tenen lloc els discursos, les oportunitats, la cultura, els serveis; en general, sembla que és allà on passa la vida. Però, què passa si algú ens recorda que als pobles també hi passen coses? L'Espanya buidada -i també la Catalunya buidada- hi són cada vegada més present: en les mobilitzacions dels agricultors, en cada poble que va quedant buit o en l'explotació del terreny agrari.
Qui va marcar la frontera entre la ciutat i el medi rural? Per què travessar-la ens fa sentir aïllats? Quan deixarem de viure al voltant de la posició dominant dels nuclis urbans i entendrem que la identitat ens acompanya arreu on anem, perquè la duem amb nosaltres?
Vanesa Freixa (Lleida, 1977) planteja aquests dilemes i una reflexió profunda en el seu llibre Ruralisme. La lluita per una vida millor, que ara surt en castellà a Errata Naturae després de sortir el 2023 a Ara Llibres en català. Ella mateixa explica, en una conversa amb Público, que aquí rau la seva intenció principal a l'hora d'escriure'l: aconseguir donar un enfocament nou a les coses per poder mirar-les des d'un altre lloc.
"Aquesta mirada crítica que sempre ens han volgut ensenyar a tenir, posar-la en pràctica. No deixar-nos manipular. Tenir un autocontrol a l'hora d'aquells mecanismes que ens fan, en aquest cas, estar totalment anestesiats. Tenim molt a dir i a fer. I hem de tenir clar que tots som inspiradors de tothom", afirma l'escriptora.
Freixa va estudiar Belles Arts i més endavant va fer un postgrau en Gestió Cultural. Ha treballat en projectes com l'Obrador Xisqueta, que busca revitalitzar el pasturatge tradicional i l'artesania de la llana d'ovella al Pallars. També ha codirigit el documental El No a l'Ós, una obra que tracta dels problemes que ha comportat la reintroducció de l'ós bru als Pirineus.
Actualment viu en una borda, una construcció rural de muntanya, a 1.400 metres d'altitud a la seva terra natal: el Pallars. Va decidir tornar a aquest petit territori situat entre els Pirineus i la serra del Montsec amb la seva família per dedicar-se a tenir cura de l'entorn rural i d'un petit ramat d'ovelles. Una vida basada en un model d'autosuficiència, desacceleració del ritme frenètic de les ciutats i reconnexió amb el ruralisme.
Al llibre, la també il·lustradora mostra aquesta transformació de la mentalitat urbana a la rural a través de la seva història. Va dirigir l'Escola de Pastors i Pastores de Catalunya entre el 2009 i el 2016, perquè entenia que el projecte responia a una necessitat real: l'ofici de pastor era en perill de desaparèixer davant la manca de relleu generacional i l'abandonament institucional.
"Hi ha un canvi fort, jo l'he viscut molts anys estant al davant de l'escola de pastors, molta gent jove que té un anhel, una vocació molt clara, encara que no hagi nascut en un entorn familiar pagès, i que en aquest cas valora aquest ofici, i gràcies a ells i a elles s'ha revalorat d'una manera molt forta", explica l'autora.
La política com a eina de cohesió social
Si una cosa té clara Vanesa Freixa és que la política és fonamental en tot aquest procés. Al cap i a la fi, si allò personal és polític, la dificultat d'accedir a la terra per part de les persones que volen instal·lar-se en entorns rurals també s'ha de resoldre en aquest nivell. "És molt difícil l'accés a la terra per a tothom qui vol començar, però la política no està ajudant a afavorir això", denuncia l'escriptora.
Relacionat amb aquest tema
L'autora posa de manifest com el moviment de persones de les ciutats cap als medis rurals ha d'anar acompanyat d'uns serveis públics garantits. La sanitat o l'educació no són negociables ni formen part d'una llista de pros i contres: són necessitats bàsiques. Fomentar els pobles com una alternativa real per viure implica dotar-los de les eines necessàries perquè aquesta imatge sigui possible, defensa Freixa.
"Si em vull instal·lar, he de comptar amb serveis garantits de salut, educació i drets culturals. Aquest és un debat urgent que hem de posar damunt la taula, perquè actualment no està en absolut garantit, cosa que situa els entorns rurals en una clara situació de desigualtat", reivindica.
L'any 2020 va entrar en vigor un reial decret llei amb mesures considerades urgents per respondre a una situació d'emergència en el sector agrari i alimentari. Aquest mateix any, va ser derogat i substituït per una nova llei que va actualitzar moltes de les seves normes i, entre altres coses, va eliminar el caràcter urgent d'aquestes.
D'altra banda, l'activisme també té un paper decisiu en la transformació del pensament col·lectiu. Avui dia, és evident que temes com la sostenibilitat o l'emergència climàtica ocupen un lloc central en l'acció ciutadana. Per això Freixa defensa anar més enllà i implementar discursos que visibilitzin la realitat dels espais rurals, del camperolat o dels reptes que implica dedicar-se a la terra i a la cura dels animals.
"Acorralen el terreny agrari amb macrogranges i macroprojectes eòlics i solars, carregant-se hectàrees de qualsevol conreu amb l'excusa d'una transició energètica que ens salvarà de tot, però que en realitat no ens salvarà absolutament de res", assenyala.
Relacionat amb aquest tema
Els mites al voltant del ruralisme
En la societat actual, on els mites i els prejudicis planen pràcticament sobre qualsevol tema, el ruralisme no n'és una excepció. Vanesa Freixa aborda al seu llibre diversos d'aquests mites, molts dels quals havia adquirit ella mateixa com a persona que s'havia allunyat del món rural abans de decidir dedicar-hi la seva vida.
Un dels grans mites que posa de manifest és la creença que el món rural és buit, que "no hi passa res". Moltes vegades l'elitis-me és involuntari, però no per això inexistent. Allunyar-se tant de la vida rural fa oblidar que, per a la generació dels nostres avis, els pobles eren espais identitaris, plens de vida i de significat. Aquesta distància cultural apropa la societat al pensament que als pobles no hi ha dinàmiques creatives ni espais artístics.
"Que no hi ha activitats culturals… això sempre em fa molta gràcia. Al contrari, les poques activitats culturals o comunitàries que s'organitzen solen tenir molta participació, perquè la gent realment s'hi implica. En canvi, a les ciutats, amb tanta oferta, passa el contrari: estem tan saturats de feina i d'estrès que gairebé no queda temps ni energia per dedicar-nos a altres coses", reivindica.
Trencar amb la imatge de la natura com un lloc de desconnexió i començar a entendre-la com una alternativa vital real és un dels reptes més grans que planteja Freixa. Al cap i a la fi, si creiem que allunyar-nos de les grans ciutats suposa renunciar a les nostres aspiracions, oblidem que —com ella assenyala— "allà pensem que és on passa tot, però passa tot allà on tu ets, i depèn de l'actitud amb què arribes a un lloc".
L'autora també planteja acabar amb la percepció d'aquests llocs com a mer espai de contemplació: "El mite de l'entorn rural com un lloc d'una bellesa prístina, entorns que no poden ser tocats, entorns per a la contemplació, genera unes tensions als llocs importants, perquè sovint no es té en compte què volen, què passa a les poblacions locals", afirma.
Tot i que no oblida que el context social i capitalista és un impediment per a aquest qüestionament: "Si ho mirem des d'aquest punt de vista, també és complicat dur-ho a terme, perquè la gent està molt atrapada amb els seus deutes interminables i és difícil poder aturar-te i pensar què vols fer realment i prendre una decisió, perquè hi ha molts condicionants que avui dia no depenen de tu, i això també és un problema".
Relacionat amb aquest tema
El ressorgiment de la identitat del medi rural
Durant molt de temps, el medi rural ha viscut sota una identitat imposada. L'exercici de qüestionar-la, de capgirar-la i començar de zero és feixuc, i Freixa hi posa èmfasi: "Jo últimament dic que la identitat de les persones que vivim en l'entorn rural ha estat molt trepitjada contínuament. Manipulada des de l'interès, en aquest cas, d'una mirada urbana, una cultura urbana, un capital que ens ha utilitzat per al seu benefici".
Adonar-se que la llibertat ha tingut un cost també ha generat una resposta. Paradoxalment, l'intent de modernitzar el camp i transformar la pagesia en "empresaris rurals" va acabar retornant-los l'autoestima. Com assenyala l'autora catalana, "és una mica com morir-se: deixo, mato la identitat que he tingut fins ara i el que he de fer és renéixer de nou amb una nova posició".
Per primera vegada, el discurs rural s'adreça cap a altres perspectives: tenir cura de la terra com una manera de tenir cura d'un mateix. Aquesta presa de consciència trenca amb la lògica productivista i reconnecta amb la natura com a espai d'equilibri, sentit i llibertat.
"Si maltracto la terra i la degrado, em maltracto i em degrado. Per això tenim aquest buit tan bèstia la humanitat, perquè estem apartats del tot del que és la nostra naturalesa. No hem estat lliures, aquesta és la mentida que pago", conclou Vanesa Freixa.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.