Entrevista a Francisco Aldecoa, expert en relacions internacionals"Trump vol negociar amb el chavisme"
El catedràtic creu que si els països europeus s'imposen al Consell de Seguretat de l'ONU, Donald Trump no podrà avançar en els seus plans sobre Groenlàndia
Màlaga-
El passat 3 de gener de 2026 el món es va llevar amb la notícia que els EUA havien atacat il·legalment Veneçuela i que havien detingut el seu president, Nicolás Maduro Moro, i l'esposa d'aquest, l'expresidenta de l'Assemblea Nacional i antiga mà dreta d'Hugo Chávez, Cilia Flores. El dirigent llatinoamericà havia estat imputat el 2020 per un jutjat de Nova York per la seva presumpta vinculació amb una xarxa de narcotràfic. En canvi, la imputació de Flores es va conèixer hores després d'haver estat detinguda per les forces armades dels EUA. Tots dos han rebutjat aquests càrrecs i s'han declarat innocents.
En l'argot militar nord-americà l'atac ha estat qualificat com una "extracció neta". Tanmateix, cada vegada són més les veus expertes i els governs estrangers que assenyalen l'anacronisme d'aquesta intervenció que desafia el dret internacional i que descriuen com un segrest en què, a més, s'han produït "execucions extrajudicials". Francisco Aldecoa, catedràtic de Relacions Internacionals i doctor en Ciències Polítiques per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), és una d'aquestes persones. Público l'entrevista dies després de l'atac amb l'objectiu de comprendre algunes de les conseqüències geopolítiques que pot tenir la darrera intervenció estatunidenca a l'Amèrica Llatina.
Creu que hi ha algun argument vàlid per a la intervenció militar que han dut a terme els EUA a Veneçuela?
És una violació de l'article 2 de la Carta de les Nacions Unides. No té volta de full, no hi ha possibilitat de buscar-hi fonamentació.
Creu que realment el chavisme cedirà a les pressions de Trump o que s'hi oposarà? Si això passa, podria la polarització interna portar a l'inici d'una pseudoguerra civil a Veneçuela?
No ho crec. Trump no vol forçar la situació interna; vol negociar amb el chavisme. Sobretot acords de caràcter econòmic. És realista, vol influència real i, si no ho aconsegueix, continuarà pressionant Delcy Rodríguez [vicepresidenta de Veneçuela i ara presidenta en funcions] per aconseguir-ho. Per això no ha donat el poder a l'oposició.
Després de la intervenció a Veneçuela, Trump amenaça Colòmbia i Groenlàndia. A més, la situació entre l'Iran, Israel i els EUA continua tensant-se. Creu que això és una mena de doctrina del xoc en la seva fase retòrica o que és una amenaça real per a aquestes nacions?
Des que Trump va guanyar les eleccions ha dut a terme una política internacional erràtica. Ha transgredit el dret internacional en diverses ocasions posant en perill les relacions transatlàntiques entre Europa i els EUA. Tanmateix, cal recordar que quan es troba amb una oposició forta, la cosa canvia.
Sembla difícil pensar en un Trump que s'arronsa per la pressió pública. A què es refereix?
Li poso un exemple: a l'Assemblea General de l'ONU a finals de setembre, Trump va fer un al·legat contrari al dret internacional. Va demanar la dissolució de l'Assemblea i va mantenir la seva posició de suport incondicional a Israel. Uns dies després, Benjamín Netanyahu [primer ministre d'Israel] va mantenir la mateixa ferocitat de sempre dient que acabaria amb Gaza i que l'invadiria de manera rotunda i total.
Dos dies després, Trump va canviar radicalment de posició i va proposar un projecte de pau, exigint l'aprovació del Consell de Seguretat. Va fer un gir de 180 graus perquè tenia el 82% de l'Assemblea General en contra. 155 estats acabaven de reconèixer Palestina. Trump no podia anar contra això.
Una cosa és el que diu Trump, una altra cosa és el que fa i una altra cosa és el que necessita
Això vol dir que una cosa és el que diu, una altra cosa és el que fa i una altra cosa és el que necessita. Jo no crec que pugui anar al marge de les Nacions Unides. És cert que les Nacions Unides han estat danyades, però continuen tenint virtualitat. Si té una pressió internacional molt forta en contra, Trump no farà res.
Però realment l'acord d'alto el foc de la Franja de Gaza va ser molt complaent amb Israel.
Sí, però parla de retirar completament les tropes de la Franja de Gaza. Era una cosa que abans ni es plantejava.
Relacionat amb aquest tema
Aleshores creu que Donald Trump està amenaçant Colòmbia i Groenlàndia per tantejar quins són els fronts que realment pot obrir?
No, jo no diria això. Jo diria que vol tenir l'hegemonia completa i que no hi hagi competidors a l'Amèrica Llatina, especialment xinesos o fins i tot europeus. Vol deixar clar que ell és l'hegemònic. Però, encara que tenen bones forces armades i serveis d'intel·ligència, els EUA després tenen molt mala capacitat per gestionar la pau, com es va veure a Líbia, l'Iraq o l'Afganistan. A Veneçuela s'ha aconseguit segrestar un president, però el règim polític continua sent el mateix.
No crec que Europa sigui un vassall dels EUA. Hi ha diferències en la política comercial i respecte al dret internacional
Quin paper hi està jugant en tot això la UE?
És un paper de moderador o d'"integració silenciosa". Crec que és fals que Europa sigui un vassall, com s'està dient. Europa està tenint una posició molt clara en contra de la política americana. Un exemple nítid és la política comercial, on els EUA i la UE són antagònics. Mentre els EUA busquen el proteccionisme, la UE comercia amb mig món. L'acord de Mercosur, que és de liberalització comercial completa, és radicalment contrari a la posició nord-americana. Qui diu que som un estat vassall desconeix les relacions internacionals.
Però, vostè no creu que realment la UE dona algunes mostres de feblesa?
Jo crec que no. Hi ha una posició diferenciada en el respecte al dret internacional i als drets humans. En comerç, a Europa li va relativament bé i als nord-americans la seva nova política els va força malament. La borsa espanyola ha tingut rècords històrics mentre l'americana és feble; s'han fet mal ells mateixos.
Però en termes de fer valer els drets humans, no veiem una resposta unànime ni contundent de condemna al genocidi a Gaza.
Els EUA van canviar la seva posició a Gaza precisament per la pressió del 82% de l'Assemblea General, dins la qual els països europeus hi tenien molt pes. Pel que fa a Veneçuela, hi ha un comunicat de 26 països (amb l'excepció d'Orbán) en què condemnen la invasió i la qualifiquen de contrària al dret internacional.
Quins passos ha de fer la UE per parar-li els peus als Estats Units?
La qüestió no és parar-li els peus, sinó que la UE es reforci. Primer, amb l'acord de Mercosur i, segon, amb la reforma dels tractats cap a un projecte federal europeu, una cosa que rep el suport del 80% de l'opinió pública. També és clau avançar en una política de defensa amb una força de dissuasió ràpida.
Relacionat amb aquest tema
No crec que Trump tiri endavant amb els seus plans a Groenlàndia si hi ha una reacció potent; si els EUA es queden sols al Consell de Seguretat
I més enllà de la UE, és tota la societat internacional la que ha d'actuar. La meva opinió personal és que no crec que Trump tiri endavant amb els seus plans a Groenlàndia si hi ha una reacció potent; si els EUA es queden sols al Consell de Seguretat. Seria un avís que tenen limitacions. No és veritat que les àrees d'influència siguin completes i que els Estats Units o Rússia facin el que vulguin en elles. Això de moment no és així.
Aquesta és precisament una de les hipòtesis que hi ha damunt la taula.
Jo no crec que els EUA, Rússia i la Xina s'estiguin repartint el món. Rússia ha estat contundent en la seva crítica contra l'ús de la força a Veneçuela per part dels EUA. El que passa és que, si els EUA se salten el dret internacional, tindran poca força per pressionar Rússia per la pau a Ucraïna. És a dir, la situació a Veneçuela complica la situació a Ucraïna i la pau global.
Quina importància tenen el cru i els recursos energètics en aquesta intervenció?
Més que un repartiment, és que els EUA no volen altres actors com la Xina tenint relacions privilegiades amb Veneçuela. Es tracta simplement de garantir la capacitat i la seguretat energètica d'Amèrica en el seu conjunt. És una actualització de la doctrina Monroe per evitar que altres entrin a l'Amèrica Llatina.
Els EUA no volen altres actors com la Xina tenint relacions privilegiades amb Veneçuela
Quins elements nous afegeix aquesta actualització?
Bé, la doctrina Monroe va néixer en un altre context, de defensa del nacionalisme dels EUA. Ara és més aviat ampliar aquest nacionalisme al conjunt de l'Amèrica Llatina amb l'objectiu que no hi entrin altres actors. Volen limitar la presència econòmica i hegemònica d'altres. Però és més de tipus hegemònic que econòmic, cosa que no vol dir que no tingui un impacte econòmic. I possiblement ara arribaran a acords amb el règim chavista sense canviar-lo. Aquesta és la meva hipòtesi.
Però vostè no comparteix la hipòtesi del repartiment de les àrees d'influència… Quina diferència hi ha entre això que em diu i el repartiment d'àrees d'influència?
El repartiment d'àrees d'influència vol dir que hi ha un acord més o menys tàcit de no tocar-nos. I això no hi és, almenys ara mateix. Una de les coses que s'estan dient amb el repartiment d'àrees d'influència és que la Xina ara pot envair Taiwan. Jo no ho crec. Home, aquesta situació posa en perill la qüestió de Taiwan. Però d'aquí a dir que això ja passarà… Això no està resolt, com tampoc no està resolt que Rússia pugui fer el que vulgui a l'Europa de l'Est. No. Es complica, això sí. Però hi ha un tema que encara no m'ha preguntat i que tampoc no veig a la premsa.
Si us plau, digui'm quin és.
El problema de les víctimes.
Relacionat amb aquest tema
Té raó…
Han mort 80 o 100 persones i els mitjans de comunicació amb prou feines ho expliquen. Tampoc no se sap quants soldats americans han mort. És a dir, un bombardeig sistemàtic a cinc aeroports militars, que són al costat de cases… això provoca moltes víctimes. És a dir, són autèntics assassinats.
Em crida l'atenció que els mitjans no parlin de les víctimes civils mentre els EUA qualifica la intervenció de "neta"
Em crida l'atenció que els mitjans no en diguin res, o que es limitin a reproduir el que diuen els EUA tot qualificant la intervenció de "neta". No té res de neta; és un incompliment del dret internacional amb conseqüències tremendes per a la societat civil. És una atrocitat. No només això. Són execucions extrajudicials de civils desarmats que no hi tenen res a veure.
Hi ha dubtes que la intervenció fos tan fàcil com diuen que va ser. Això és un aprenenatge per a Groenlàndia: cal buscar una forma de defensa armada concreta (article 42.7) per dificultar aquestes bogeries i que deixin de passar.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.