Què són les clàusules mirall i per què els pagesos les reclamen davant l'acord UE–Mercosur

Divendres passat es va donar llum verda a l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur -el mercat que integren el Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai-, tot i les protestes d'agricultors i ramaders arreu d'Europa, també a Catalunya. Un cop aprovat, ara el debat polític i social ha entrat en una nova fase. Si fins ara la discussió se centrava en la conveniència o no del pacte, ara l'eix del conflicte es desplaça cap a com s'ha de fer complir l'acord per evitar que tingui un impacte devastador sobre el sector agrari europeu. En aquest nou escenari, les clàusules mirall s'han convertit en un element clau. 

L'acord permetrà a la Unió Europea guanyar en autonomia i reduir les dependències amb altres potències, sobretot amb els Estats Units i la Xina. Però també té desavantatges, sobretot pel sector agrícola europeu -i català-, ja que el que més importa la UE del Mercosur són productes agrícoles. Els pagesos i ramaders es queixen que els productes del Mercosur no estaran sotmesos als estàndards mediambientals i laborals que imposa la UE al sector primari i temen la competència deslleial.  

El moviment Revolta Pagesa denuncia que l'acord UE–Mercosur permet "l'entrada massiva de productes agrícoles i ramaders produïts amb productes i normes que aquí estan prohibits": "Pesticides perillosos, hormones de creixement, costos laborals mínims, desforestació massiva i una falta evident de controls reals", va denunciar el president del Gremi de la Pagesia Catalana, Joan Regolf. 

Tot i que el Govern català s'ha mostrat favorable a l'acord, el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha reconegut que li "preocupa" l'afectació que pugui tenir el pacte per a sectors com el de la mel, l'arròs "i una part de la carn" produïts a Catalunya, ja que, amb el tractat, ara tindran més competència per la possible entrada d'aquests productes procedents dels estats membres del Mercosur. 

En aquest sentit, el titular d'Agricultura ha justificat que la Generalitat no té competències en el pacte impulsat per la Unió Europea, però ha dit que demanaran que els acords comercials es facin "amb unes garanties, clàusules de salvaguarda, clàusules mirall i controls de fronteres", ja que ha considerat que "el que està prohibit aquí no s'ha de poder importar". Quines són aquestes "garanties"?

Les clàusules mirall, en el punt de mira

Govern i organitzacions agràries coincideixen que, amb poc marge per revertir l'acord, l'objectiu passa ara per blindar-ne l'aplicació. L'Executiu català vol consensuar amb les organitzacions agràries quines demandes s'han de defensar tant davant del Govern espanyol com de la Comissió Europea.  

Entre aquestes demandes, hi ha l'aplicació de les clàusules mirall, és a dir, més control per garantir que els productes que entrin de fora de la Comunitat Europea compleixin els mateixos requisits i condicions que s'exigeixen als productes que es produeixen dins la comunitat. Unes clàusules que pretenen equiparar normes laborals, sanitàries i fitosanitàries. I uns requisits i condicions que tenen a veure, per exemple, amb els pesticides, hormones de creixement i additius que a la Unió Europea estan prohibits, i a l'Amèrica Llatina no. 

L'altra demanda del Govern i els pagesos és donar prioritat als productes locals i de proximitat, a través de les IGP, les DOP, l’etiquetatge intel·ligent i les polítiques de foment del consum de producte local; un control de fronteres més rigorós; clàusules de salvaguarda davant d’alteracions del mercat; i un fons econòmic per compensar els impactes sobre el sector agrari.

Govern i organitzacions agràries alerten que sense aquestes garanties, el pacte pot accelerar la pèrdua de rendibilitat de moltes explotacions europees i agreujar el malestar d'un sector ja fortament tensionat.