El TramCamp, el Tramvalira o el TramBages: l'aposta pel tramvia més enllà de Barcelona
L'associació d'usuaris PTP recorda que cal "reforçar la xarxa d'autobusos i crear una cultura de transport públic" per garantir l'èxit dels futurs projectes de tramvies territorials
Barcelona-
El tramvia és un transport "típic" de Barcelona i la seva àrea metropolitana, però això està a punt de canviar. Diverses zones de Catalunya es preparen per incorporar aquest transport ferroviari en un futur no gaire llunyà. El primer gran pas serà el TramCamp, al Camp de Tarragona, però els plans del Govern també inclouen projectes al Bages, la Seu d'Urgell, les comarques gironines i les Terres de l'Ebre.
Tot plegat s'emmarca dins de l'Estratègia Ferroviària de Catalunya, que té com a objectiu desenvolupar un sistema integral d'infraestructures del transport col·lectiu de viatgers a Catalunya, amb una especial atenció als trens-tramvia. Es tracta d'una aposta que suposa un canvi de criteri respecte als estudis tècnics elaborats fa només uns anys, que consideraven que en la majoria dels casos era més eficient reforçar la xarxa d’autobusos. Ara bé, el desplegament d'aquest model de transport públic comporta una sèrie de reptes.
El projecte més avançat és el del Camp de Tarragona. La primera fase del TramCamp entrarà en servei el 2029 i unirà Cambrils, Salou i Vila-seca al llarg de 14 quilòmetres i 14 estacions. La inversió prevista arriba als 245 milions i la previsió és que la infraestructura transporti prop de 9,5 milions de passatgers anuals quan estigui completada. Posteriorment, la xarxa s'ampliarà amb una segona fase que connectarà Tarragona i Reus, incorporarà un ramal fins a l'aeroport de Reus i convertirà el tramvia en l'eix vertebrador del transport públic del Camp.
Relacionat amb aquest tema
Les obres continuen avançant sobre el terreny. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ja ha adjudicat la construcció del Centre Operatiu de Vila-seca, una infraestructura clau per al funcionament del servei. El complex, valorat en gairebé 20 milions, acollirà els tallers de manteniment, les vies d'estacionament dels combois i el centre de control des d'on es gestionarà tota l'operativa del tramvia. A més, el projecte ja s'ha dissenyat amb capacitat per absorbir les futures ampliacions cap a Tarragona i Reus.
Però el TramCamp és només el principi d'una xara de tramviaris locals impulsada pel Govern republicà de Pere Aragonès. El Departament de Territori vol estendre aquest model ferroviari a altres territoris on fins ara el principal mitjà de transport interurbà és el cotxe o l'autobús. Una aposta que respon principalment a la necessitat de reduir l'ús del vehicle privat i al creixement de població que ha experimentat Catalunya en els darrers anys. Segons el Govern, l'augment de la demanda que es preveu en els propers anys converteix el tramvia en un transport públic capaç d'absorbir un volum molt superior de passatgers.
Un dels projectes més madurs és el del Bages. La proposta aprofita bona part de les actuals vies de mercaderies entre Manresa, Sallent i Súria, alguns trams de les quals estan en desús, per convertir-les en una infraestructura compartida per al transport de viatgers. Com a primera fase, la Generalitat ja ha encarregat la redacció de l'estudi informatiu per allargar la línia R5 dels FGC des de Manresa fins a Santpedor, passant per Sant Fruitós de Bages, en un recorregut de quatre quilòmetres amb una inversió estimada de 28 milions. En una segona etapa, el futur tren tramvia podria arribar fins a Sallent i Súria, amb una inversió global d'uns 150 milions i una demanda prevista d'1,8 milions de passatgers anuals.
També a les comarques gironines el Govern ha començat a moure fitxa. El corredor entre Banyoles i Girona és el que presenta més opcions de prosperar a curt termini. El Departament de Territori ja ha licitat la redacció de l'estudi informatiu i d'impacte ambiental d'una línia de 25 quilòmetres que connectaria Banyoles, Cornellà del Terri, Sarrià de Ter i diversos barris de Girona, amb una inversió superior als 300 milions d'euros. Paral·lelament, el Govern manté oberta la porta a futures extensions cap a Olot o cap a la Costa Brava, amb connexions amb Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols, Palamós o Palafrugell.
Relacionat amb aquest tema
Les Terres de l'Ebre és el tercer gran àmbit d'expansió. En aquest cas, la Generalitat preveu licitar abans d'acabar l'any l'estudi de viabilitat del futur tramvia, que haurà de tenir en compte la reorganització dels serveis ferroviaris derivada del corredor mediterrani. La plataforma Trens Dignes proposa un traçat inicial de 47 quilòmetres, connectant Roquetes, Tortosa, l’Aldea, Amposta, la Ràpita i Alcanar, amb opció d'allargar-lo fins a Vinaròs. La demanda potencial seria de 2,5 milions de viatgers anuals, segons un estudi de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura.
L'únic projecte que, de moment, queda descartat és el del Pirineu. Segons el Departament de Territori, la connexió entre la Seu d'Urgell i Puigcerdà no genera una demanda suficient per assumir una inversió molt elevada en un entorn de gran complexitat orogràfica. En canvi, el Govern continua treballant en el Tramvalira, la futura connexió ferroviària entre la Seu d'Urgell i Andorra, concebuda per reduir la congestió que registra diàriament la carretera N-145. El futur corredor afectarà els municipis de la Seu d'Urgell, les Valls de Valira, Montferrer i Castellbò i Ribera d'Urgellet, a Catalunya, i Sant Julià de Lòria, ja en territori andorrà.
Relacionat amb aquest tema
De fet, el Departament de Territori ha licitat recentment un estudi de viabilitat del nou corredor per un import de 867.000 euros i un pressupost d'execució previst de 250 milions. L'objectiu de l'estudi és analitzar la viabilitat tècnica i funcional, com també la rendibilitat socioeconòmica. A més, s'estudiarà la viabilitat d'incorporar una via ciclista paral·lela a la nova infraestructura, especialment en els trams urbans o periurbans, i la connexió amb l'Aeroport Andorra-la Seu d'Urgell mitjançant un ramal específic.
Els reptes del desplegament dels tramvies
Des de l’associació d’usuaris Promoció del Transport Públic (PTP), l'aposta del Govern és ben rebuda, però amb matisos. El president de l'entitat, Carles Garcia, que també és enginyer de camins i mobilitat urbana assegura en declaracions a Públic que la plataforma fa anys que defensa la necessitat de desenvolupar tramvies territorials "sempre que els estudis tècnics n'acreditin la viabilitat". En aquest sentit, considera positiva la decisió d'impulsar estudis informatius, reservar corredors ferroviaris i completar tots els tràmits administratius necessaris perquè aquests projectes puguin executar-se en el futur.
Relacionat amb aquest tema
Garcia, però, adverteix que el desplegament dels tramvies no pot desvincular-se de la realitat actual del transport públic. Segons explica, en la majoria de territoris un tramvia és l'evolució natural d'una xarxa d'autobusos "potent i consolidada". "Si no tens un bon servei de bus, difícilment podràs implementar un tramvia perquè la gent encara no tindrà cultura del transport públic", assenyala.
Per això, el president de la PTP defensa que el primer pas ha de ser reforçar les connexions d'autobús entre els principals nuclis urbans. Aquest increment de l'oferta permet generar nous hàbits de mobilitat i incrementar progressivament la demanda. Només quan aquesta base estigui consolidada, argumenta, la transformació d'aquests corredors en línies de tramvia podrà resultar realment "eficient".
Com a exemple, Garcia recorda que al Bages ja s'han impulsat millores en els serveis d'autobús entre municipis com Manresa, Sant Joan de Vilatorrada o Navarcles. Aquestes actuacions, sosté, “contribueixen a crear les condicions perquè en el futur els estudis de viabilitat avalin una infraestructura ferroviària de més capacitat”.
Relacionat amb aquest tema
La PTP també posa el focus en un altre element que considera imprescindible: la cultura del transport públic. Garcia apunta que mentre a l'àrea i regió metropolitana de Barcelona existeix un hàbit "molt consolidat" d'utilitzar el transport públic per als desplaçaments quotidians, aquesta realitat no té res a veure amb la que es viu fora de l'entorn metropolità. En moltes comarques, el vehicle privat continua sent l'opció predominant per als trajectes interurbans. "Si no posem l'oferta de transport públic necessària, la gent no l'utilitzarà", resumeix.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.