Quan et reclamen gairebé 30.000 euros per una operació: la discriminació sanitària als migrants
El Servei Andalus de Salut li va reclamar a un estudiant jordà 29.259 euros per l'assistència rebuda després de sotmetre's a una operació cardíaca malgrat tenir una assegurança privada que havia d'assumir el cost
Accem denuncia que alguns hospitals passen factures a refugiats pels serveis d'urgències, malgrat que la llei estableix que tenen dret a assistència amb càrrec a fons públics
Madrid--Actualitzat a
L'Amin* va arribar a Espanya des de Jordània amb la il·lusió de cursar un doctorat, amb una assegurança mèdica i amb tot en regla per al seu visat d'estudiant. Però al març de 2025 la seva salut va començar a fallar-li. Va acudir als serveis de la seva asseguradora privada, però l'atenció va ser insuficient. Els seus símptomes van empitjorar i va acabar ingressat a urgències de l'Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla, on va passar 40 dies i va ser sotmès a una complexa operació cardíaca. Quan semblava que el pitjor havia passat, va arribar la sorpresa: al juliol, el Servei Andalus de Salut (SAS) li va reclamar 29.259,09 euros per l'assistència rebuda.
La factura ignorava que el pacient ja tenia un tercer obligat al pagament, la seva asseguradora privada, la pòlissa de la qual havia estat presentada a l'hospital al moment de l'ingrés. El pagament, per tant, no li corresponia a Amin.
Des d'Accem, organització que va assessorar i va ajudar el jove, expliquen que la pòlissa del pacient estava vigent en el moment dels fets i que la seva malaltia es tractava d'un "risc vital". Quan hi ha una assegurança privada obligada a cobrir l'assistència, aquesta n'ha d'assumir la responsabilitat. No es pot negar el pagament al·legant falta d'acord, per això recorrem la factura", explica Esther Peña, que forma part del Servei d'Orientació i Assistència a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica d'Accem, en conversa amb Público.
Tot i això, la Junta d'Andalusia i l'hospital van derivar la factura directament a l'afectat, desoint la documentació presentada sobre el tercer responsable. Per això vam interposar un recurs, que finalment es va resoldre favorablement”, expliquen des d'Accem.
Paral·lelament, l'organització va reclamar a l'asseguradora privada, adjuntant tota la documentació de l'ingrés i la cirurgia, però aquesta va rebutjar l'autorització per a la seva derivació a la sanitat pública, tot i tractar-se d'una situació d'urgència vital.
El cas es va acabar solucionant a favor del pacient. El recurs davant el SAS va permetre que es reconegués el dret del pacient a la cobertura sanitària pública i es declarés improcedent la factura, que va acabar pagant l'assegurança privada. "Aquestes resolucions favorables permeten visibilitzar aquest tipus d'actuacions discriminatòries, per part de l'Administració ―en aquest cas― o altres agents, així com permeten contribuir a l'apoderament de la víctima i complir amb la finalitat prioritària del Servei", apunta Accem en un comunicat.
Cobrar a refugiats pels serveis d'urgències
Segons denuncia l'organització, aquests incidents no són aïllats. "Passa amb freqüència. Hem vist altres casos similars amb facturació d'urgències a persones refugiades", apunten. Això ocorre a pesar que en el moment en què s'aconsegueix l'estatus de refugiat aquestes persones passen a ser estrangers amb residència legal, la qual cosa els dóna accés al sistema sanitari públic com qualsevol resident.
"La llei d'asil estableix clarament que tenen dret a assistència amb càrrec a fons públics, però els hospitals de vegades segueixen facturant al pacient, especialment si no compleixen certs requisits administratius com l'empadronament o temps d'estada", denuncia Peña, que afegeix que la forma d'actuar també depèn de cada comunitat autònoma i del seu "color polític".
El Govern va aprovar fa unes setmanes en el Consell de Ministres un reial decret que restaura l'accés universal a la sanitat pública i gratuïta. Amb ell, també pretenen corregir les desigualtats a l'hora d'operar entre els territoris. Així, l'Executiu ha assegurat que amb la mesura busquen "reforçar la seguretat jurídica, la cohesió territorial i l'aplicació homogènia del dret a tot l'Estat".
Relacionat amb aquest tema
Fins ara, aquesta disparitat de criteris entre comunitats autònomes generava desigualtats en l'accés de les persones no registrades com a residents. Tanmateix, per acollir-se a aquesta cobertura el sol·licitant ha de manifestar que no disposa de cobertura sanitària per una altra via, que no pot exportar aquest dret des del seu país d'origen i que no hi ha tercers obligats al pagament de la seva assistència.
* Nom fictici per preservar el seu anonimat
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.