Pagar més per roba de pitjor qualitat: així afecta la guerra a l'Iran la indústria de la moda ràpida

Pagar més per peces que duren menys. Aquest és l'escenari cap al qual s'encamina la moda ràpida si es perllonga la guerra a l'Iran. Encara que sembli llunyà, la indústria tèxtil està més lligada al petroli del que sembla. El polièster —que representa prop del 60% de les fibres tèxtils globals— es fabrica a partir de derivats del cru com el PTA i el MEG, els preus dels quals han pujat fins a un 25% aquesta primavera, segons les estimacions del sector.

Els proveïdors de marques com Zara, H&M o Primark ja comencen a notar l'augment de costos, que colpeja amb especial força les fàbriques de l'Índia i Bangladesh, dos dels principals centres de producció tèxtil mundial. En diverses zones, els centres s'han vist obligats a retallar la seva activitat a causa de la pujada del preu d'aquest material, treballant per sota de la meitat de la seva capacitat i amb dificultats per complir les seves comandes internacionals, segons informa Reuters.

La qüestió ara és si aquest augment de costos i l'escassetat de matèria primera acabaran sentint-se en la butxaca del consumidor. L'economista José Manuel Corrales, professor d'Economia Aplicada i Relacions Internacionals a la Universitat Europea de Madrid, explica que, davant aquest tipus de xocs, els grans minoristes no solen pujar els preus immediatament, sinó que apliquen una estratègia gradual. "L'habitual és que, en un primer moment, les empreses absorbeixin temporalment l'augment de costos, sacrificant marge a curt termini. Després traslladen part de la pressió cap a proveïdors amb menor poder de negociació, especialment en països com Bangladesh, Vietnam o l'Índia", assenyala.

Relacionat amb aquest tema

D'indústria fonamental a patir una greu crisi i viure en resistència, la realitat de la producció tèxtil a Catalunya

Mar Bermúdez i Jiménez

També fan canvis en la producció, encarregant lots més petits, redissenyant les peces per reduir l'ús de material sintètic i substituint parcialment el polièster per altres fibres. No obstant això, Corrales adverteix que aquest escenari podria ser diferent. "Quan el xoc de costos és persistent, com l'actual —amb energia, transport i matèries primeres pujant alhora— una part de l'augment acaba arribant al consumidor, encara que de forma fragmentada i selectiva, no com una pujada uniforme de preus", apunta.

A Europa, les estimacions apunten a possibles pujades moderades d'entre l'1,5% i el 3% si les tensions geopolítiques es mantenen durant el segon i tercer trimestre del 2026, especialment en peces amb més dependència del polièster, com roba esportiva, abrics o bàsics. No obstant això, l'expert adverteix que el cost no sempre es reflecteix en el preu final. "En molts casos, el consumidor no percep una pujada clara en l'etiqueta, però sí una reducció de la qualitat o de la durabilitat del producte, cosa que planteja problemes de consum menys sostenible i més residus tèxtils", destaca Corrales.

Petites pujades, però continuades

L'expert assenyala que el consumidor, a diferència del que passa amb l'energia o l'alimentació, "tolera bastant bé pujades petites però continuades en roba", ja que té una baixa percepció del preu unitari. "Una samarreta que passa de 9,99 euros a 10,49 genera menys rebuig que una pujada equivalent en béns essencials", apunta. A això s'hi suma la competència entre marques, que actua com a mediador, ja que si una puja preus, el consumidor compara i acaba anant-se'n a una altra botiga.

"Històricament, quan els preus de la roba pugen de forma sostinguda, el consumidor no abandona el consum, sinó que ajusta el volum de compra", afegeix. És a dir, compra menys peces, però no deixa de consumir.

Relacionat amb aquest tema

La UE posa fi a l'era de les gangues digitals de Shein o Temu: però qui pagarà la factura?

Laura Anido

Encara que assenyala que en els últims anys s'observa un canvi progressiu en el comportament del consumidor, que aposta cada vegada més per la segona mà, la reparació i reutilització de les peces. "Creix la sensibilitat per la durabilitat i pel valor d'ús de les peces, fins i tot en segments low cost. Aquest canvi pot llegir-se com una oportunitat: menys consum impulsiu, més consciència material i major pressió perquè les grans cadenes internalitzin costos ambientals i socials que fins ara es traslladaven al sud global", assenyala.

Per a l'economista, l'encariment del polièster podria suposar "la fi progressiva de la roba artificialment barata". I ho emmarca en un escenari més ampli dins de les actuals tensions econòmiques i geopolítiques. "S'endevina una policrisi mundial en la qual la indústria de la roba i de la moda serà una de les grans damnificades", sentencia.