El moviment per l'habitatge carrega contra l'Ajuntament de Barcelona per cedir sòl públic a operadors privats

El moviment pel dret a l'habitatge ha alçat la veu contra el que consideren "un canvi de rumb" en les polítiques d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. A través d'un manifest conjunt presentat aquest dimarts, diverses organitzacions denuncien la cessió de sòl públic a operadors privats amb ànim de lucre, una estratègia que, segons alerten, "pot generar beneficis milionaris per a empreses privades en detriment del desenvolupament d'un parc d'habitatge públic, social i cooperatiu".

El manifest està impulsat per la Xarxa d'Economia Solidària, la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona, el Consell de la Joventut de Barcelona, la Federació de Cooperatives d'Habitatge de Catalunya, el Sindicat de Llogateres, la PAH Barcelona i l'Observatori DESCA, entre d'altres.

Un concurs públic va fer saltar les alarmes

L'adjudicació, el novembre passat, d'un concurs públic per construir més de 400 habitatges de lloguer assequible sobre sòl municipal als districtes de Sants i Sant Martí va fer saltar les alarmes a les entitats. La licitació va recaure majoritàriament a la societat mercantil Built 4 Speed S.L., vinculada a la promotora immobiliària Corp, que es va endur dos dels tres solars. El tercer solar va ser adjudicat a la unió temporal d'empreses (UTE) formada per la Fundació Família i Benestar Social i la Fundació Iniciativa Social.

Relacionat amb aquest tema

La conflictivitat entre veïns és més elevada en habitatges petits i edificis degradats

Judit Castaño

Els projectes es localitzen als carrers Acer, Ascó i Llull, on s'han concentrat aquest dimarts les entitats, i formen part d'una estratègia més àmplia que, segons les organitzacions, consolida una tendència "preocupant", ja que aquest model implica cedir sòl públic durant períodes de temps "molt llargs" -75 anys que es podrà prorrogar fins a un màxim de 90- a empreses privades que "poden obtenir rendiments elevats gràcies a l'accés a subvencions públiques i finançament de l'Institut Català de Finances (ICF)".

Si bé des del 2019 tots els habitatges de promoció pública ja mantenen la protecció de forma indefinida, segons les entitats, "els operadors privats encara poden trobar maneres de maximitzar els beneficis, com la inclusió de clàusules abusives als contractes o bé la desinversió en manteniment", com el cas de promocions d'habitatge de La Caixa. No obstant, l'Ajuntament remarca que, passat el termini, esdevé propietari també d'allò que s'ha construït sobre el terreny.

Taxes de rendibilitat d'entre el 9% i el 10%

Segons els estudis de viabilitat inclosos en els mateixos concursos municipals, aquestes promocions presenten taxes de rendibilitat d'entre el 9% i el 10%, amb fluxos de capital acumulats que poden arribar a xifres molt elevades. Segons denuncien, en un dels casos analitzats, al carrer Llull, s'obtenen uns ingressos que podrien superar els 600 milions durant el període de concessió.

La preocupació de les organitzacions s'ha intensificat arran de la presentació de nous concursos públics per part del govern municipal. Recentment, a la Comissió d'Economia es van anunciar cinc noves promocions obertes a operadors privats: dos solars destinats a allotjament dotacional a l'avinguda Diagonal i al carrer Veneçuela, i tres més per a habitatge convencional als carrers Motors i Torras i Bages. En conjunt, aquests projectes sumen aproximadament 625 habitatges, que s'afegeixen als més de 400 ja adjudicats, superant el miler d'habitatges sota aquest model.

Aquest volum contrasta amb el desplegament de polítiques orientades a entitats sense ànim de lucre. Segons dades que recull el manifest, el conveni ESAL -que regula la cessió de sòl a cooperatives i fundacions per a habitatge social- ha quedat lluny dels objectius inicials. Durant el període 2021-2023 es van impulsar 616 habitatges en 16 solars, una xifra inferior als 1.000 previstos. A més, en l'actual mandat només s'han anunciat 200 habitatges en règim cooperatiu en cessió d'ús, sense que encara s'hagi formalitzat cap nova cessió.

Les entitats signants consideren que aquest model suposa "un desplaçament de la funció social de l'habitatge". Denuncien que "es prioritzen criteris econòmics per sobre de l'impacte social, que no s'estableixen mecanismes suficients per garantir l'accessibilitat a llarg termini i que s'exclouen alternatives no especulatives com el cooperativisme en cessió d'ús", com és el cas de la Casa Orsola. 

Per tot plegat, les organitzacions destaquen la necessitat d'incrementar el parc d'habitatge públic, aturar els concursos dirigits a empreses privades i destinar el sòl disponible a projectes impulsats per entitats socials. També reclamen reforçar el model cooperatiu en cessió d'ús, que consideren una eina "eficaç per generar habitatge assequible, estable i arrelat al territori".