De Montjuïc a la Ronda Litoral: com els desallotjaments d'assentaments desplacen les persones sense llar a la perifèria
Entitats socials com la Fundació Arrels denuncien que la resposta de les administracions al sensellarisme no pot basar-se en desallotjaments que "desplacen el problema cap a la perifèria de la ciutat"

Barcelona-
Barcelona sempre ha tingut veïnat invisible, persones sensellar que sobreviuen a l'espai públic. Les dades apunten que mai n'hi ha hagut tantes, 1.982 segons l’últim recompte de la Fundació Arrels. Tot i la predisposició de les administracions per a la gestió del problema, a la pràctica es duen a terme actuacions com el desallotjament, el passat 31 de juliol, de persones d'un assentament a Montjuïc. Aquestes mesures no fan desaparèixer les persones sense llar, només les obliguen a canviar de lloc.
Degut a les elevades xifres i als darrers desallotjaments, les persones sense llar que viuen a Barcelona estan sent expulsades del centre de la ciutat i s'estan reubicant en zones de la perifèria, als marges de la ciutat, com ara, la Ronda Litoral, entre l'Hospitalet i Barcelona, i la Zona Franca. La directora de la Fundació Arrels, Bea Fernández, explica a Públic que la xifra de persones sense llar a Barcelona "és escandalosament alta" i que "s'està incrementant mes a mes", un fet que obliga a afrontar la situació des de tots els departaments.
Cada vegada més joves
L'últim recompte de la Fundació Arrels, del desembre de 2025, va detectar 1.982 persones dormint al ras el que suposa l'increment més gran mai registrat, un 43,2% (unes 600 persones) respecte l'anterior recompte de 2023 en què la xifra va ser de 1.384 persones. Fernández assegura que la xifra de l'Ajuntament, que calcula amb uns paràmetres una mica diferents, encara és més alta i ronda les 2.200 persones.
L'augment d'aquest número ha tingut diverses conseqüències com ara que ha canviat el perfil de persona sense llar. Fernández exposa que "cada vegada hi ha més persones de menys de 30 anys en situació de sensellarisme, una realitat que fa deu anys no era tan present". També han detectat que hi ha cada vegada més persones que porten relativament poc temps vivint al carrer, "es considera sensellarisme primerenc aquell que porta menys de sis mesos al carrer, i aquest perfil està incrementant".
L'elevada xifra també ha provocat que les persones sense llar siguin més visibles, n'hi ha més a tots els districtes de Barcelona, excepte a Sarrià-Sant Gervasi, segons apunta la directora.
Per què hi ha tantes persones sense llar?
"El que veiem és que no hi ha un sol factor, és un cúmul", afirma Fernández. Assenyala d'una banda, la crisi de l'habitatge que fa anys que sacseja la societat catalana. "Hi ha una part de les persones sense llar que han estat en habitatges precaris fins no poder assumir-los". Una altra variable que destaca la directora és la precarietat laboral: "Hi ha persones que han estat subsistint o subsisteixen amb salaris molt baixos i que, en el moment que no poden pagar l'espai on estan dormint, acaben al carrer".
Encara hi ha una altra variable, la saturació dels serveis socials. Fernández apunta que la resposta que donen al sensellarisme en aquests moments és "una atenció temporal": allotjaments temporals, cobertura de necessitats bàsiques temporals, etc. "Però hi ha persones que han esgotat aquests serveis i ja no tenen cap més recurs". Posa també com a exemple que per a una persona que fa tres anys que viu al carrer, un alberg durant un mes, tampoc li suposa cap solució. El col·lapse de Serveis Socials es deu a la "quantitat de vulnerabilitats que han d'atendre", conclou.
Per últim, la directora d'Arrels apunta a les dificultats administratives per accedir a la regularització. Entre les persones sense llar n'hi ha que han perdut la seva documentació i no en poden aconseguir-ne de nova, n'hi ha que no tenen una situació regularitzada i no poden accedir al mercat laboral. Són vulnerabilitats que sumen a la realitat de moltes persones sensellar.
Implicació política, però mesures contràries
Des de la Fundació Arrels reconeixen la voluntat política per gestionar aquesta situació. "Hi ha taules de diàleg tant a l'Ajuntament de Barcelona, com al Síndic de Barcelona, com al Síndic de Catalunya com a la Generalitat", assegura Fernández, que afegeix que "són taules de debat i diàleg que encara no tenen conclusions clares ni mesures definitives". L'Ajuntament va publicar un primer recull de mesures, fruit de la taula de diàleg el mes de juliol, però encara no són fermes.
Tot i això, Fernández critica que "la intervenció que s'està produint paral·lelament al diàleg és de mobilització i desallotjament d'aquestes persones". "D'una banda s'obren taules de diàleg, però de l'altra s'apliquen mesures de seguretat i neteja", lamenta.
Aquesta mena de mesures no fan desaparèixer les persones sense llar, però sí que les obliga a moure's. Així, Arrels ha detectat una tendència a reubicar-se als marges de la ciutat, com ara la Ronda Litoral o la Zona Franca, espais on no hi ha massa veïns. Però això té un cost.
"El que veiem és que amb els moviments es desplacen tant persones que porten poc, com molt temps en un espai i, com més temps portes dormint al carrer, la cronificació fa que t'adaptis i que creïs la teva xarxa de subsistència: ja sigui amb els veïns, amb els serveis que tinguis més a prop, amb altres persones en la teva situació, etc. Una de les conseqüències del moviment és que el poc arrelament en un territori, si es pot considerar com a tal, el perdis. I això és una font de neguit i estrès important", exposa Fernández.
Els Mossos d'Esquadra van justificar les actuacions de desallotjament del passat 31 de juliol per problemes de convivència, salubritat i seguretat viària i per un increment dels avisos d'incidències a la zona. La Fundació Arrels ha demanat una moratòria dels desallotjaments de persones que viuen al carrer a Barcelona "mentre les administracions no acabin d'acordar una estratègia d'abordatge del sensellarisme i definir respostes i recursos".
Cal recordar que el Parlament de Catalunya està debatent, des de la legislatura anterior, una proposició de llei per fer front al sensellarisme, una reivindicació històrica del tercer sector. La normativa preveu dotar de més recursos als ajuntaments de més de 20.000 habitants perquè puguin oferir un sostre a les persones que dormen al ras, ja sigui una pensió, un hotel, un alberg o qualsevol altra instal·lació equiparable.




Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.