La meitat de la població ocupada de la regió metropolitana treballa en un municipi diferent al d'on viu

Cada cop més persones de la regió metropolitana de Barcelona viuen en un municipi i treballen en un altre. Així ho constata la nova Enquesta de cohesió urbana (ECURB) 2025, realitzada per l'Institut Metròpoli i els resultats de la qual ha donat a conèixer aquest dimecres al matí l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

En concret, el 2025 més de la meitat de la població ocupada metropolitana viu en una localitat i treballa en un altre. El 49,2% del total ho fa en un altre municipi de la regió metropolitana, mentre que un 2,2% més treballa fora d'aquest àmbit geogràfic. La regió metropolitana inclou les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme i, per tant, va més enllà dels límits geogràfics de l'AMB.

La distància entre el lloc de residència i el lloc de feina ha anat augmentant amb el pas dels anys, com constaten les edicions precedents de l'ECURB. Així, el 1985, tot just el 32,3% dels treballadors de la regió treballaven fora del seu municipi, volum que arribava al 40,7% el 2000 i al 49% el 2017, per sota del 51,4%. Com a contrapartida, ha caigut el percentatge de persones que tenen el lloc de feina al seu barri o municipi, que superava el 67% el 1985 i ara es queda en el 43,0%. Òbviament, aquesta diferència entre el punt de residència i el de feina comporta un augment de la mobilitat dels ciutadans de la regió. A més a més, el 43,6% de les persones que estudien també ho fan fora del seu municipi.

L'enquesta també posa el focus en la creixent problemàtica d'accés a l'habitatge, ja que el 77,4% dels enquestats considera que "és difícil trobar un habitatge assequible que s'adeqüi a les seves necessitats dins el barri o municipi". El volum és més elevat als límits estrictes de l'AMB, amb el 79,1%, i encara més a la ciutat de Barcelona (80,1%).

En tots els casos, la percepció d'aquesta dificultat per trobar un habitatge assequible ha anat a l'alça els darrers anys, ja que era del 50,5% en el conjunt de la regió metropolitana el 2017 i del 64,3% el 2022. Tant a la ciutat de Barcelona com a l'AMB el percentatge de població que percep com a difícil trobar un habitatge assequible ha crescut 14 punts des del 2022, en només tres anys.

El responsable de l'Àrea de Cohesió Social i Urbana de l'Institut Metròpoli, Sergio Porcel, explica que "la percepció de dificultat a l'hora de trobar un habitatge assequible al barri ha augmentat significativament entre el 2017 i el 2025, fet que reflecteix la crisi actual d'habitatge. A l'inici, aquesta percepció era més elevada a la ciutat central, però en els darrers nou anys han tendit a igualar-se els nivells de percepció de dificultat per trobar habitatge assequible arreu de la regió metropolitana de Barcelona, i s'ha estès aquesta problemàtica més enllà de la ciutat de Barcelona".

Lligat també a l'habitatge, la mobilitat residencial se situa en el 23,8 % el 2025, lleugerament per sota del 2022, el que "vol dir que prop d'un milió de persones de 16 anys i més han canviat de residència en els últims cinc anys a l'àrea metropolitana de Barcelona". I en aquest aspecte, els motius econòmics o forçats per l'habitatge es consoliden com a motivació a l'alça per canviar de residència i han passat del 5,7 % l'any 1995 al 23,9 % el 2025. Ara bé, les raons principals dels canvis d'habitatge són la formació d'una llar o altres motius familiars (36,5 %) i la millora residencial de l'habitatge o l'entorn (35 %).

Finalment, l'estudi també afirma que el 85,8% de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona està satisfeta o molt satisfeta amb el barri on viu. La satisfacció és més gran a la ciutat de Barcelona (88,6 %) i a la segona corona (86 %), i lleugerament inferior entre els residents de la primera corona metropolitana (82,9 %).