"Jo respecto els gais, però em fa fàstic veure'ls fer-se petons": així s'han disparat els discursos d'odi a les aules catalanes
Un estudi de la Fundació Neus Català alerta que vuit de cada deu docents han detectat un increment del masclisme i el racisme entre l'alumnat i assenyalen les xarxes socials com una de les principals vies de difusió

Barcelona--Actualitzat a
Gairebé vuit de cada deu docents de Catalunya (78,7%) perceben un augment dels discursos d'odi a les aules durant els darrers cursos, mentre que sis de cada deu (58,4%) hi detecten enaltiment del feixisme entre l'alumnat. Són algunes de les conclusions d'un estudi de la Fundació Neus Català, elaborat a partir de 872 enquestes a professionals de l'educació de tot Catalunya, des de primària fins a formació professional.
El masclisme (83,6%) i el racisme (76,6%) són les manifestacions més presents entre l'alumnat, segons les respostes del professorat. A més, el 70,9% dels enquestats atribueix a les xarxes socials un paper destacat en la difusió d'aquests discursos. La guia posa exemples de comentaris que els docents asseguren haver sentit a classe, com ara: "Jo respecto els gais, però em fa fàstic veure'ls fer-se petons".
Les dades també apunten a les dificultats dels professionals per afrontar aquest fenomen. Només el 6,7% del professorat considera que troba en les famílies un suport real per intervenir-hi de manera coordinada. Pel que fa a l'ús dels dispositius, el 86,8% es mostra favorable a prohibir els mòbils als centres educatius, però el 77,8% considera que aquesta restricció no és suficient si no va acompanyada d'educació digital i mediació.
Davant d'aquest escenari, els docents reclamen més eines per treballar el pensament crític, l'alfabetització mediàtica i la memòria democràtica, així com més implicació de les famílies. També demanen més temps, recursos i formació per poder abordar les situacions que es produeixen a les aules.
Per donar resposta a aquesta realitat, la Fundació Neus Català han elaborat la guia Com abordar els discursos d'odi a l'aula. Guia per a qui educa, un document que vol ser una eina pràctica per al professorat. La proposta busca entendre el conflicte com una oportunitat educativa i no com un problema que cal resoldre tan aviat com sigui possible.
El document parteix de la idea que l'antifeixisme no s'ensenya únicament a través d'un discurs, sinó també de la manera com el professorat acompanya les converses difícils i ajuda l'alumnat a desenvolupar el seu propi pensament crític. En aquest sentit, proposa estratègies per identificar els discursos d'odi, respondre als comentaris discriminatoris sense perdre la cohesió del grup i generar espais de diàleg.
En concret, proposa que el professorat escolti, faci preguntes sense conduir l'alumnat cap a una resposta predeterminada i ajudi a entendre què hi ha darrere d'un comentari, d'on prové i quin impacte té en els altres. Això no vol dir donar el mateix valor a totes les opinions ni mantenir una falsa neutralitat, la guia defensa que cal establir límits clars davant les expressions que discriminen, humilien o exclouen, sempre des d'una autoritat que protegeixi sense recórrer a la humiliació o la moralina.
El document també subratlla que cal distingir entre un comentari que genera debat i una agressió directa. En aquest segon cas, la prioritat és aturar la situació, protegir la persona afectada i evitar exposar-la o demanar-li que justifiqui com s'ha sentit; posteriorment, cal treballar perquè qui ha causat el dany n'assumeixi la responsabilitat i, si és possible, el repari.
La guia, estructurada en 16 capítols i una seixantena de pàgines, inclou orientacions sobre com actuar davant d'un comentari d'odi, dinàmiques per afavorir el diàleg, recursos diferenciats segons les etapes educatives i propostes per articular respostes col·lectives des dels claustres. També incorpora recomanacions per treballar amb les famílies, un glossari i eines d'autodiagnosi.


Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.