Existeixen les “cites trampa”? Migrants que temen anar a comissaria per a un tràmit i acabar sent deportats
La plataformes Stop Deportació i Novact denuncien casos de citacions de migrants a comissaria que acaben amb la seva expulsió. Per la seva banda, el Ministeri de l'Interior assegura a 'Público' que no existeixen les "cites trampa".
El Defensor del Poble reclama que les persones en situació irregular puguin anar a una comissaria sense por de ser expulsades.

-Actualitzat a
Una persona migrant rep una citació per acudir a comissaria. Li diuen que ha de recollir documentació, resoldre algun tràmit pendent o avançar en un expedient del qual depèn poder formalitzar la seva situació a Espanya. Hi va perquè necessita aquells papers pels quals fa mesos que espera. Res li fa sospitar que, en arribar, pugui trobar-se amb una ordre d'expulsió exprés.
La plataforma Stop Deportació alerta que el proper dimecres 10 de juny està previst un vol de deportació amb destinació a Colòmbia i Perú i adverteix que, en els dies previs a aquestes operacions, solen multiplicar-se les anomenades cites trampa. Segons denuncia el col·lectiu, es tracta de comunicacions oficials en què es convoca una persona per resoldre qüestions relacionades amb el seu expedient, una sol·licitud d'asil o la recollida de documentació. "En arribar a comissaria, però, s'adonen que no és cert. Els treuen el passaport i posen en marxa una ordre d'expulsió", apunta Silvana Cabrera, de Regularització Ja.
"A partir d'aquí, la persona pot ser deportada mitjançant una expulsió exprés, dins del marc de les 72 hores de detenció, o traslladada a un CIE per un màxim de 60 dies. Les expulsions exprés en moltes ocasions manquen de garanties jurídiques, com el dret a un intèrpret o a assistència lletrada. Per tant, es vulnera el dret a una tutela judicial efectiva, incloent el dret de recurs", expliquen des de Novact.
Les persones amb expedients d'expulsió oberts o amb ordres fermes són especialment vulnerables a aquest tipus d'actuacions. "És lògic que, quan una persona rep una comunicació oficial de la Policia que ja té el NIE, confiï i acudeixi a comissaria. Són persones vulnerables i que necessiten aquests documents. És increïble la impunitat amb la qual actuen les autoritats i que el Ministeri de l'Interior ho permeti", denuncia Silvana Cabrera, de Regularització Ja.
Una pràctica que, segons denuncia, s'ha agreujat des de l'inici del procés extraordinari de regularització. "Les aturades per perfil racial s'han incrementat de forma desmesurada pràcticament des que va començar la regularització", assegura Cabrera. Segons explica, els primers indicis van aparèixer ja en les cues de persones que acudien a sol·licitar certificats de vulnerabilitat. "Hi havia nombroses furgonetes policials davant de les entitats", recorda.
Per la seva banda, el Ministeri de l'Interior ha assenyalat a Público que aquest tipus d'actuacions "no existeixen" i que, per tant, no existeixen instruccions des del Govern perquè es duguin a terme cites trampa.
El Defensor del Poble ja demanava el 2021 que es garantís que les persones estrangeres en situació administrativa irregular poguessin acudir a comissaries per realitzar tràmits o denunciar delictes sense por que s'iniciessin procediments d'expulsió. Per aquell temps, la institució alertava que diversos ciutadans estrangers havien estat objecte d'expedients sancionadors en acudir a dependències policials per a gestions relacionades amb l'escolarització dels seus fills, l'accés a la sanitat o la renovació de documentació.
A més, fa uns dies, Ángel Gabilondo va demanar a la Policia que, mentre estigui obert l'actual procés extraordinari de regularització, no s'emetin ordres d'expulsió contra ciutadans estrangers sense antecedents penals quan l'únic motiu sigui trobar-se en situació administrativa irregular.
Deportat a 400 km de casa després d'una 'cita trampa'
Des de Novact apunten que el cas més recent i il·lustratiu d'aquestes pràctiques és el d'Abdou Ngom, un jove senegalès de 30 anys que va arribar a Espanya fa cinc anys. Es va establir a Catalunya, on va treballar en condicions precàries i va passar temporades dormint al carrer i a l'institut B9 de Badalona. Va ser durant el desallotjament del B9 quan va conèixer l'Àngela Valeira, una metgessa jubilada que va decidir ajudar-lo donant-li allotjament temporal. Ella també el va ajudar amb tràmits administratius per acollir-se a la regularització —ja que complia els requisits necessaris— i estava a l'espera de l'informe de vulnerabilitat per presentar la seva sol·licitud.
No obstant això, tot es va truncar fa unes setmanes arran d'una cita trampa. Sobre ell pesava una ordre d'expulsió i, com a mesura de control administratiu, havia d'anar setmanalment a comissaria, cosa que sempre va complir. Fins que en una d'aquestes rutinàries cites el van detenir per executar la seva expulsió.
La seva advocada va tractar de paralitzar el procediment al·legant la seva situació de vulnerabilitat i que estava en procés de regularització, però no va ser suficient per a les autoritats. Abdou va ser deportat al Senegal en menys de 72 hores i sense possibilitat de contactar amb la seva advocada abans que s'executés l'expulsió. Va aterrar a Dakar amb la roba que portava posada i sense diners, a més de 400 quilòmetres del seu poble natal.
La plataforma Novact denuncia que casos com aquest suposen una "vulneració de drets fonamentals com el dret a la vida familiar, a la integritat física i moral i a la tutela judicial efectiva, tots ells reconeguts pel Conveni Europeu de Drets Humans".
"El fet que una persona pugui ser detinguda i deportada per trobar-se en situació administrativa irregular ens parla d'una discriminació sistemàtica", assenyalen. Per a l'entitat, que se segueixin realitzant controls policials basats en el perfil racial i cites trampa en ple procés de regularització "evidencia dinàmiques institucionals que atempten contra els drets humans i la dignitat de les persones".


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.