L'escola davant la crisi de l'habitatge: com detectar, actuar i acompanyar alumnes en risc de desnonament
Una guia elaborada per l'Observatori DESCA i el col·lectiu Docents 080 orienta els centres educatius en la detecció, l'acompanyament i la coordinació davant situacions d'inestabilitat residencial que afecten l'alumnat

Barcelona-
La crisi d'habitatge fa temps que ha entrat a les aules de les escoles catalanes. Catalunya és la comunitat autònoma amb més desnonaments de tot l'Estat espanyol, se n'hi produeix un de cada quatre, i set de cada deu són de famílies amb menors a càrrec. Davant d'aquesta situació, docents d'arreu del país van decidir organitzar-se per defensar el dret a l'habitatge des de les aules a través del col·lectiu Docents 080, que ara ha elaborat juntament amb l'Observatori DESCA, una guia per orientar els centres educatius davant de situacions de desnonament que afecten infants i adolescents o que viuen en infrahabitatges.
El document, que s'ha presentat aquest dijous, no es limita a oferir recomanacions, sinó que es presenta com una crida a l'acció perquè la comunitat educativa assumeixi un paper actiu en la defensa dels drets dels infants. En aquest marc, la guia situa el dret a l'habitatge com un dret fonamental vinculat amb el dret a l'educació. Segons indica el document, quan una família es troba una situació d'inestabilitat residencial —ja sigui per desnonaments, allotjaments temporals o situacions de precarietat— l'impacte sobre els menors és major.
Les dificultats per mantenir rutines, l'estrès emocional o els canvis constants d'entorn poden afectar el rendiment acadèmic, la salut emocional i la continuïtat educativa. Segons un altre informe elaborat per Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), si en general el 3,8% dels nens pateixen problemes de salut, en el cas dels infants de famílies que han de fer front a un desnonament el percentatge es dispara i és gairebé cinc vegades superior, arribant al 15,2%. Per això, el document defensa que els centres educatius han d'incorporar aquesta realitat a la seva mirada pedagògica i social.
La guia ofereix un protocol d'actuació que comença amb la detecció de possibles situacions d'inseguretat residencial. Una situació que sovint el professorat o els equips educatius poden identificar través de canvis en el comportament de l'alumnat, absències reiterades, dificultats per concentrar-se o comentaris relacionats amb problemes familiars. Segons el document, la detecció precoç és fonamental per poder intervenir de manera adequada i evitar que la situació es deteriori encara més.
Un cop detectada la situació de risc, el document proposa una fase de valoració inicial. En aquest moment, el centre ha d'analitzar la informació disponible, parlar amb la família si és possible i activar els mecanismes interns de suport. Aquesta valoració permet determinar el grau d'urgència del cas i decidir quines actuacions cal iniciar. L'objectiu no és només obtenir informació, sinó garantir que la resposta educativa sigui sensible, respectuosa i coordinada.
La guia també posa l'accent en les actuacions educatives que poden dur a terme els centres. Aquestes accions poden incloure mesures d’acompanyament emocional a l'alumnat, adaptacions temporals en l'àmbit escolar, suport en la gestió administrativa o la mediació amb serveis socials.
Un altre element clau del protocol és el seguiment dels casos detectats. Segons el document, la intervenció no acaba amb la detecció inicial; cal mantenir un contacte continu amb la família i amb els serveis implicats per assegurar que la situació evoluciona favorablement. El seguiment permet també avaluar l'eficàcia de les mesures adoptades i ajustar-les si és necessari. Finalment, quan la situació es resol o s'estabilitza, es procedeix al tancament del cas, sempre garantint que l'alumnat continua rebent el suport necessari.
A més de les actuacions individuals, la guia defensa la importància del treball en xarxa. Per això proposa establir col·laboracions amb diferents agents: serveis socials, administracions públiques, entitats del tercer sector, plataformes pel dret a l'habitatge i altres institucions comunitàries. Aquest treball coordinat permet compartir informació, recursos i estratègies per donar una resposta més efectiva a cada cas.
Dins del propi centre educatiu, la guia recomana crear una xarxa interna de coordinació entre docents, equips directius, orientadors i altres professionals educatius. Segons el document, aquesta coordinació facilita que la informació circuli correctament i que les decisions es prenguin de manera consensuada. Al mateix temps, evita que la responsabilitat recaigui només en una persona i promou una resposta col·lectiva de la institució.
Finalment, la guia, a banda d'oferir recursos pràctics, eines i referències per facilitar la implementació del protocol com infografies o un glossari de conceptes relacionats amb l'habitatge, també insta als centres a tenir posicionament clar davant la problemàtica de l'habitatge. Reclama promoure activitats de sensibilització, incorporar aquesta temàtica en projectes educatius i fomentar una cultura de defensa dels drets humans dins la comunitat escolar.
Més implicació i professionals
Lluny de treure responsabilitat de les administracions, les dues entitats responsables de la guia reclamen una reunió urgent amb el Departament d'Educació i el Consorci d'Educació per reclamar els recursos socioeducatius necessaris per fer front a aquesta mena de situacions, així com educadores socials, professionals d'integració social i psicòlegs.
Durant l'acte de presentació, s'ha anunciat una jornada formativa oberta als equips educatius de Catalunya el proper 9 de maig, amb l'objectiu de compartir experiències, recursos i estratègies de treball en xarxa entre escoles, famílies, entitats i serveis socials.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.