Dubtes, alternatives i deures pendents un cop finalitzat el conveni entre Endesa i la Generalitat contra la pobresa energètica

La no renovació del conveni entre Endesa i la Generalitat per condonar els impagaments dels clients vulnerables -entre d'altres mesures- planteja tota una sèrie d'interrogants que molts encara no tenen resposta, sobretot què passarà amb les famílies que han perdut un escut que aquests darrers anys les havia protegit de la pobresa energètica. Per què no s'ha renovat? Què s'ha complert i què no? Quines alternatives suggereix el Govern? Què diu la companyia elèctrica amb més quota de mercat a Catalunya? 

El conveni, signat el març del 2021 sota el Govern republicà de Pere Aragonès després de la pressió de les entitats contra la pobresa energètica, va finalitzar el 31 de desembre del 2025 sense que s'hagi tancat un nou acord bilateral. Amb una vigència de quatre anys i amb efectes retroactius des del 2015, un cop finalitzat, el Govern aposta per reforçar el bo social elèctric -ajuda estatal- i pel desplegament d'un fons d'atenció solidària, un mecanisme que "no resol la situació actual de desprotecció de milers de famílies vulnerables", segons Irene González, portaveu d'Aliança contra la Pobresa Energètica, que reclama mesures urgents per trobar una solució a llarg plaç.

Tant Endesa com el Departament de Drets Socials coincideixen en què la signatura d'aquest conveni s'emmarca en un moment d'emergència energètica per l'alça de preus després de la pandèmia de la Covid-19, que es va agreujar un any després per la guerra d'Ucraïna, i que ara la situació és ben diferent. Ambdues defensen que, a diferència de quan es va signar el pacte, "ara hi ha eines de protecció estructurals, impulsades per l'Estat, com el bo social i l'escut social".

El bo social elèctric té una implementació "molt baixa" a Catalunya

Malgrat que la llei 24/2015, i ara l'escut social, impedeixen que es talli el subministrament a les famílies vulnerables, l'APE considera que no es poden presentar com a alternatives al conveni. L'entitat recorda que el bo social elèctric té una implementació "molt baixa" a Catalunya. Segons dades del Síndic de Greuges del 2023, el 23% de la població en situació de pobresa severa no va accedir a aquesta ajuda estatal. Actualment, 185.000 famílies a Catalunya en són beneficiàries, però el Departament de Drets Socials admet que el nombre podria ser molt superior. 

Segons dades del Síndic de Greuges, també del 2023, fins a un 20% de les llars catalanes no podien mantenir a casa una temperatura adequada. El percentatge s'ha disparat en l'última dècada: el 2013 era del 5,2% a Catalunya, el 2020 del 9,4%, i el 2021 del 15,9%, amb el punt d'inflexió de la pandèmia. L'informe també mostra que el 9% paga les factures amb retard. 

L'Aliança contra la Pobresa Energètica i la Taula del Tercer Sector lamenten que la falta d'un conveni renovat "incrementa la incertesa de moltes famílies que queden desprotegides". González critica que, tot i que el Govern ha posat a consulta pública el decret per crear el Fons d'Atenció Solidària de Subministraments Bàsics, "aquest instrument encara trigarà temps a estar operatiu". "El compromís és tenir-lo el 2026, però el deute que es generi aquest any no té una resposta clara", assenyala González. Això implica que els impagaments acumulats a partir de l'1 de gener del 2026 queden, de moment, "sense un mecanisme definit de condonació".

Els impagaments acumulats a partir de l'1 de gener del 2026 queden "sense un mecanisme definit de condonació"

La creació d'aquest Fons era un dels compromisos del Govern quan va signar aquest conveni amb Endesa ara fa cinc anys. Aleshores, es va establir que serviria per transferir recursos econòmics als ens locals per aportar ajuts a les llars vulnerables i que estaria finançat com a mínim en un 60% per les companyies elèctriques i com a màxim en un 40% per les administracions públiques. 

La condonació del deute, a mitges entre Endesa i el Govern

Una de les mesures clau del conveni era la condonació del deute que acumulaven unes 40.000 famílies vulnerables. Durant els primers cinc anys —amb efectes retroactius des del 2015 fins al 2020—, Endesa va assumir el 100% de la condonació del deute. A partir del 2021, l'acord preveia un cofinançament al 50% amb la Generalitat. L'APE recorda que queda pendent el deute que s'ha generat en factures impagades entre 2022 i 2025. 

La companyia assegura que ha "complert" els compromisos que contemplava el pacte i que els retards en la condonació del deute posterior responen a la complexitat administrativa: "L'administració ha de trobar els seus mecanismes per fer front a la part proporcional que li toca", asseguren fonts d'Endesa a Públic. Per la seva banda, fonts del Departament de Drets Socials asseguren que "han complert la seva part" i que "simplement el conveni ha caducat".

Relacionat amb aquest tema

Com ha evolucionat la pobresa a Catalunya la darrera dècada?

Judit Castaño

Endesa defensa que el conveni va ser "pioner", però que ha quedat "superat" per un marc normatiu "més ampli i estructural", fent referència al bo social i les mesures associades a l'anomenat escut social estatal, perquè "s'aplica a totes les comercialitzadores i distribuïdores i no depèn d'un acord bilateral". De fet, l'acord entre la Generalitat i Endesa contemplava estendre el conveni a altres companyies com Iberdrola o Naturgy, però no es va arribar a fer.

Els comptadors socials, l'altre front

El conveni no només regulava la condonació del deute, sinó que també establia un marc per a la instal·lació de comptadors socials en pisos ocupats per famílies vulnerables, amb l'objectiu de regularitzar subministraments irregulars i garantir unes condicions de seguretat. Segons l'APE, aquesta mesura "pretenia regular de manera segura aquests subministraments, no validar la situació de l'habitatge, sinó fer una alta de llum". 

Endesa només ha instal·lat un centenar de comptadors en aquests quatre anys, una xifra que l'entitat considera molt inferior a la de les famílies que hi tindrien dret. D'aquesta manera, la finalització d'aquest conveni, elimina el marc legal que feia possible la instal·lació d'aquests comptadors socials. "Ara encara serà més difícil", lamenta González, tot advertint que la incertesa s'afegeix a la precarietat econòmica i als problemes de salut mental que ja pateixen moltes famílies vulnerables.