Els controls aleatoris per accedir a l'aeroport del Prat reforcen un relat que criminalitza les persones sense llar

Si aquestes festes de Nadal has anat a l'aeroport del Prat, ja sigui per agafar un avió o per anar a buscar un familiar, molt probablement has hagut de passar per un control de seguretat -privada- per accedir a la terminal. Els agents demanen la targeta d'embarcament a tots aquells que volen entrar a l'aeroport. Es tracta d'una mesura que Aena va posar en marxa fa unes setmanes per controlar qui accedeix a l'interior de la infraestructura al llarg de tot el dia. Una decisió que tambe ha reobert el debat sobre l'ús de seguretat privada en espais públics.

Aena, propietària de les instal·lacions aeroportuàries, explica que la seguretat privada a càrrec d'aquests controls addicionals -a les sortides del metro i del tren, així com als accessos principals- i aleatoris a l'aeroport del Prat té la consigna de deixar entrar a les terminals el personal de l'aeroport així com les persones amb targeta d'embarcament. Pel que fa a les persones que no tenen bitllet, bé perquè acompanyen o bé perquè van a recollir algú, la decisió de deixar-los passar o no recau en el mateix personal de seguretat. 

Tal com ha pogut comprovar Públic, aquest filtre de seguretat genera llargues cues i incertesa, ja que a molts passatgers els ha agafat per sorpresa aquest nou control. Més enllà d'això, la mesura ha generat el rebuig d'entitats que treballen amb persones sense sostre, ja que l'aeroport és un refugi climàtic i de seguretat per a moltes d'aquestes persones, sobretot a l'hivern. La directora d'Arrels Fundació, Beatriz Fernández, explica que "hi acudeixen persones amb problemes de salut, que busquen un entorn més segur o simplement un lloc on protegir-se". 

Relacionat amb aquest tema

El Govern revisarà els protocols que s'activen en episodis de fred després de la mort de dues persones sense llar

Judit Castaño

Fernández recorda que arribar-hi no és "fàcil", per tant, "el fet d'anar-hi ja implica un esforç i una necessitat real". Tot i això, deixa clar que no considera que l'aeroport hagi de ser "la casa de ningú", però sí reconeix que, de facto, "és un espai de protecció per a moltes persones, en part perquè la presència de personal de seguretat els dona una certa garantia". 

Els criteris utilitzats per Aena per fer controls i vetar l'accés són subjectius, aleatoris i discriminatoris

L'entitat defensa que aquestes persones haurien de disposar d'un sostre digne i adequat, i que l'aeroport no és la solució. Fernández critica que se'ls impedeixi l'entrada sense oferir cap alternativa. Considera que els criteris utilitzats per Aena per fer controls i vetar l'accés són "subjectius, aleatoris i, en última instància, discriminatoris". "No només afecten persones per la seva aparença física, sinó que qualsevol indici que faci pensar que algú pot estar en situació de carrer ja és motiu suficient per impedir-li el pas", sentència. 

Aena també justifica aquesta mesura de seguretat privada per evitar l'entrada de carteristes multireincidents. Però el cert és que, segons les últimes dades publicades, el reforç d'efectius i la intensificació de la tasca policial, ambdues abans d'aplicar aquesta mesura, ja ha provocat baixades al voltant del 80% dels delictes, la majoria furts. 

Més recursos pels ajuntaments 

Perguntada per la decisió d'Aena fa unes setmanes, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va dir que la mesura d'Aena no havia estat "consensuada amb el Departament" i que no la comparteixen. La titular de Drets Socials va explicar que estan en coordinació amb les àrees bàsiques de serveis socials del territori tot recordant el conveni que empara l'atenció a les persones sense llar en l'entorn de l'aeroport.

Relacionat amb aquest tema

La crisi de l'habitatge, el factor clau que explica perquè s'ha disparat el sensellarisme a Barcelona

Ona Falcó

La mesura d'Aena no ha estat consensuada amb el Departament de Drets Socials

Al seu torn, l'alcaldessa del Prat, Alba Bou (Comuns), va considerar la mesura d'Aena "d'inacceptable" i va insistir que els municipis necessiten més recursos per atendre les persones sense llar. En aquesta línia, Martínez Bravo ha anunciat que es destinaran més recursos addicionals per fer-hi front.  

Augment dels discursos d'odi contra el sensellarisme  

Més enllà del cas concret de l'aeroport, Arrels observa una tendència creixent a aplicar mesures discriminatòries i a reforçar discursos que criminalitzen les persones sense llar. Expliquen que, des de l'estiu, han detectat un augment de missatges polítics i veïnals que associen el sensellarisme amb problemes de seguretat, delinqüència, higiene o salubritat. El cas de Badalona i les declaracions del seu alcalde, diuen, han contribuït a reforçar encara més aquest relat.

A Arrels els preocupa aquest canvi de discurs. Recorden que durant anys s'ha treballat per trencar estigmes i canviar la mirada social cap a les persones que viuen al carrer, i que molta ciutadania havia fet aquest pas. Ara, però, tornen a emergir discursos criminalitzadors que, a més, "compten amb l'aval de determinats posicionaments polítics", detalla Fernández. "Això fa que persones que abans no s'atrevien a expressar determinades opinions ara ho facin obertament, i que aquest relat pugui acabar influint en decisions i polítiques públiques", lamenta. 

Vincular el sensellarisme amb la delinqüència és una fal·làcia que pot tenir conseqüències greus

L'entitat alerta que vincular el sensellarisme amb la delinqüència "és una fal·làcia que pot tenir conseqüències greus". "Si aquest relat s'estén, serà molt més difícil impulsar polítiques públiques efectives, i les persones en situació de carrer en seran les primeres víctimes", detalla Fernández. Per això els preocupa que accions com les d'Aena acabin legitimant i reforçant aquesta mirada criminalitzadora.

Cal recordar que el febrer de l'any passat, a una setmana de la celebració del Mobile World Congress, Aena va posar en marxa un operatiu per treure persones sense llar que hi feien nit. Aena, juntament amb els Mossos, va expulsar un centenar de persones que vivien a l'aeroport sense oferir cap alternativa.