Com ha evolucionat la pobresa a Catalunya la darrera dècada?

La pobresa s'ha convertit en un dels grans reptes socials de Catalunya. Tot i el creixement econòmic dels darrers anys, les bones dades del mercat laboral i la recuperació després de la pandèmia de la Covid-19, una part de la població catalana viu en una situació de pobresa. Les dades oficials mostren que no només no s'ha reduït, sinó que la tendència és alcista, sobretot pel que fa a les persones que es troben en risc de pobresa. 

L'indicador que s'utilitza habitualment per mesurar aquesta realitat és la taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE). Segons l'última enquesta de condicions de vida publicada per l'Idescat, l'any 2025 gairebé una de cada quatre persones a Catalunya -el 24,8%- es trobava en risc de pobresa o exclusió social. Aquesta xifra ha augmentat respecte a l'any anterior, quan va ser del 24%, i trenca la lleugera millora que hi havia hagut després de la pandèmia de la Covid-19. L'any 2020, la taxa de risc de pobresa va arribar al 26,7%. La xifra ha anat disminuint fins al 2025, que ha tornat a repuntar.

Si tirem més enrere, fa 10 anys, l'índex de pobresa ja era elevat (23%), tot i que no tant com els anys més durs de la crisi financera. El 2015 la taxa era del 23%. Fins al 2019, la situació es va mantenir relativament estable, sense grans millores però tampoc amb grans variacions. Tot va canviar amb la pandèmia de la Covid-19, que va afectar especialment les llars més vulnerables i les que vivien al dia, un fet que va fer augmentar les desigualtats. Tot i la recuperació econòmica, la pobresa no ha tornat als nivells previs al 2020, quan va esclatar la pandèmia i tota l'economia se'n va veure ressentida.

Els infants, els més afectats

La pobresa no colpeja a tothom per igual. Un dels col·lectius més afectats és el de la infància. Més d'un terç dels menors de 16 anys a Catalunya viuen en risc de pobresa o exclusió social, una xifra molt superior a la mitjana general. Això representa un augment d'1,3 punts respecte al 2024. Per la seva banda, per al grup de població de 16 a 64 anys és del 24,5%, 9 dècimes més que l’any anterior, i per al grup de 65 anys o més la taxa és del 17,3%, 3 dècimes més que l’any 2024.

També les persones d'origen estranger presenten taxes de pobresa molt més elevades que la resta de la població. En molts casos, això s’explica per feines més precàries, salaris més baixos i més dificultats d’accés a ajudes o a un habitatge digne. Fa 10 anys, les persones migrades ja eren el col·lectiu amb més risc de pobresa.

Les dades de l'Idescat també reflecteixen que una part significativa de la població té privacions materials per motius econòmics. Així, un 35,5% dels catalans no té capacitat de fer-se càrrec de despeses imprevistes de 900 euros, xifra que suposa un augment de tres dècimes respecte del 2024. Pràcticament, tres de cada deu ciutadans no es pot permetre vacances de mínim una setmana l'any, mentre que un 16,8% no és capaç de mantenir l'habitatge a temperatura adequada. L’any 2019, aquesta xifra era del 8,3%. A més, un 14,2% de la població afronta retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal. L’any 2019, abans de la pandèmia, només era un 7,5% de la població.

Malgrat que els ingressos mitjans de les llars catalanes han augmentat lleugerament els darrers anys, no ha estat suficient per compensar l’augment del cost de la vida. Segons l’Idescat, el nombre de persones que declaren arribar amb dificultat a final de mes representa el 47,3%, tres dècimes menys que el 2024.

Les dades també mostren que els rics són cada vegada més rics i, en canvi, els pobres són cada vegada més pobres. Les persones amb més ingressos continuen guanyant gairebé cinc vegades més que les que en tenen menys. Aquesta distància no s’ha reduït de manera significativa durant l’última dècada, fet que explica per què el creixement econòmic no arriba a tothom de la mateixa manera.

L'Ingrés Mínim Vital, una de les mesures 

Les administracions públiques han impulsat mesures per fer front a la pobresa, com la Renda Garantida de Ciutadania o l'Ingrés Mínim Vital, que no no sempre arriba a totes les persones que ho necessiten, ja sigui per manca d'informació, per traves administratives o per requisits difícils de complir. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, admet que les dades de l’Idescat no són "positives" matisa que les dades no recullen encara "l'impacte d’algunes de les mesures adoptades més recentment o l'augment de prestacions".

Relacionat amb aquest tema

L'Ingrés Mínim Vital no arrenca: per què l'ajuda només arriba a una de cada cinc llars pobres

Jorge Otero

Segons la consellera, la nova renda garantida, sumada a la gestió de l'ingrés mínim vital que ha d'assumir la Generalitat, hauria de constituir "la columna vertebral del futur sistema de garantia d'ingressos" i permetre que arribin més prestacions "a la butxaca" dels més vulnerables.

Per la seva banda, la Taula del Tercer Sector ha constatat que les dades "no són bones" perquè, tot i que les famílies disposen de més recursos, l'increment del cost de la vida fa que sigui "molt difícil" arribar a final de mes. L’entitat posa el focus en els infants i la població migrant, per això demana al Govern uns pressupostos "molt socials".