Com avança el pla educatiu del Govern per frenar la davallada en matemàtiques i llengua a Catalunya?
Són una trentena de mesures amb un pressupost de 130 milions i pensades per desplegar-se entre aquest curs i el que ve. Una de les més destacades, la creació de postgraus de millora en matemàtiques i llengua per a docents, ha estat cancel·lada

Barcelona--Actualitzat a
Els mals resultats de l'informe PISA 2022, que situava Catalunya a la cua d'Espanya i per sota de la mitjana europea i de l'OCDE en matemàtiques, ciències i lectura, van ser un toc d'atenció pel Govern català, aleshores sota la presidència republicana de Pere Aragonès. El departament d'Educació d'Anna Simó va encarregar a una comissió d'experts elaborar un document amb mesures per revertir la tendència negativa.
Un cop acabada la legislatura d'Aragonès, la proposta de la comissió d'experts va arribar a mans de l'actual consellera d'Educació, Esther Niubó, que el maig passat va anunciar una trentena mesures amb l'objectiu declarat de revertir la tendència i millorar els resultats acadèmics, sobretot en llengua i les matemàtiques. El pressupost és de 130 milions i pensat per desplegar-se entre aquest curs i el que ve.
Algunes mesures sí que s'han iniciat, mentre que d'altres han quedat parcialment aplicades o directament cancel·lades. Una de les primeres actuacions a posar-se en marxa va ser el reforç intensiu als centres amb pitjors resultats, especialment en matemàtiques. La primavera passada, el Departament va començar a identificar centres prioritaris i a desplegar programes de suport com Florence o SIM amb més hores, docents de reforç i materials específics. Amb l'inici del curs 2025-2026, aquests programes ja funcionaven en aquestes escoles i instituts.
Una altra mesura que sí que s'ha executat és la publicació d'orientacions curriculars específiques en llengua i matemàtiques. Els centres han rebut documents que concreten quins continguts s'han de prioritzar a cada etapa educativa. Aquestes orientacions no tenen caràcter obligatori, però busquen corregir mancances detectades en els aprenentatges bàsics.
Durant el curs 2025-2026 també s'han activat plans de millora educativa en diversos centres, amb un seguiment més intensiu per part de la inspecció. Aquest reforç del control, però, no ha anat acompanyat d'un increment estructural del nombre d'inspectors. Paral·lelament, el novembre passat el Departament va anunciar una reforma del calendari i del disseny de les proves d'avaluació, que es troba encara en fase tècnica i pendent de resultats concrets.
Durant aquest curs escolar, s'han incrementat les aules d'acollida a Catalunya, i des del setembre han crescut des de 1.363 fins a 1.635, que és la xifra a data de finals del primer trimestre. Per fer efectiu aquest creixement, s'han invertit 86 milions.
Els postgraus de matemàtiques i comprensió lectora
Una de les mesures estrella era la creació de tres nous postgraus de millora de competències docents en matemàtiques i comprensió lectora per donar més eines didàctiques als professionals. El Govern, però, ha fet marxa enrere i finalment no els oferirà per motius "de caràcter organitzatiu i de planificació derivats del retard en la formalització dels convenis de col·laboració necessaris", ha al·legat el Departament.
Els postgraus se substituiran per unes formacions en format híbrid, que combinarà formacions en línia i classes presencials. El departament justifica la proposta perquè serà, diuen, més "eficient" i "flexible", i compatible amb la càrrega de feina que ja tenen els docents. Inicialment aquestes formacions podran arribar a 900 mestres i professors.
Per als sindicats, el pla del Govern aposta per mesures "estètiques" més que no pas estructurals. "Sense reduir ràtios, sense més professionals i sense una planificació a llarg termini, no creiem que aquestes mesures donin una solució real ni que millorin significativament els resultats", apunta la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura.
Pel que fa a les mesures de reforç específiques en matemàtiques i llengua, Segura reconeix que sobre el paper s'ha creat una dotació, però qüestiona la seva efectivitat real. Segons el seu criteri, aquests reforços només tindrien sentit si abans s'haguessin resolt les mancances estructurals. A més, denuncia que moltes d'aquestes iniciatives comporten una sobrecàrrega burocràtica important per als equips docents. Segons explica, els nous programes impliquen més informes, seguiments i tràmits, que se sumen a una càrrega de feina ja elevada.
El repte de reduir les ràtios
Un altre dels objectius del Govern era la reducció de les ràtios. Tot i que el Govern ha iniciat una reducció progressiva de ràtios aprofitant la baixada de natalitat, els sindicats consideren que és insuficient. "Les ràtios continuen sent elevades", assegura Segura. Recorda que el límit actual de 22 alumnes només s'ha començat a aplicar a infantil i, parcialment, a primer de primària. "A la resta de cursos tenim les ràtios massa elevades", adverteix.
La situació és especialment greu a secundària, explica Segura, on la pressió és més alta. "Són les ràtios més elevades, les edats més difícils i una concentració molt alta d'alumnat amb necessitats educatives específiques, alumnat migrant i alumnat amb necessitats especials". Segons explica, aquesta tensió constant es tradueix en una situació "límit" als centres, i els resultats educatius "són un reflex directe d'aquesta situació límit que estem vivint".

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.