ENTREVISTA
Alejandra Jacinto: "El desnonament de la Maricarmen és un fracàs del propi sistema democràtic"
L'advocada experta en habitatge creu que l'expulsió de casa seva de la dona de 87 anys suposarà un punt d'inflexió: "Com a societat no podem permetre que demà tot segueixi igual"
Madrid--Actualitzat a
L'advocada Alejandra Jacinto, tota una autoritat en matèria d'habitatge, ha assistit a centenars de desnonaments en els últims anys. Vinculada des de fa temps al moviment que lluita perquè la gent tingui una casa a preus assequibles, coneix com ningú els secrets del mercat immobiliari i del rentisme. Per això, sorprèn quan es declara "en xoc" després d'assistir al desallotjament de la Maricarmen, la dona de 87 anys desnonada aquest dimecres de la casa de Madrid en la qual portava vivint 70 anys. "Aquest desnonament té molta càrrega simbòlica perquè representa a la perfecció la situació d'emergència habitacional en la qual estem i com el sistema és capaç d'encebar-se amb una persona que és igual que tu o que jo", explica Jacinto a Público.
Com es troba la Maricarmen després del desnonament?
Està ingressada a l'hospital Gregorio Marañón. Li estan fent proves i analítiques. És probable que romangui uns dies més ingressada, però encara no se sap res amb certesa. Tot està una mica a l'aire. Encara que és terrible, quedar-se a l'hospital és gairebé el millor que li pot passar per intentar afrontar una mica el tràngol i veure entre tots què podem fer per ajudar-la.
No té encara una alternativa habitacional? Com i on viurà la Maricarmen a partir d'ara?
És tal l'atropellament i la fallada del sistema que després de ser desnonada la Maricarmen encara no sap què farà quan li donin l'alta. No hi ha alternativa habitacional. No té ni idea de què farà. No sap si se n'anirà amb un familiar; no sap si se l'enduran a una residència temporal; no sap si la deixaran ingressada... Aquesta situació és molt lamentable.
Relacionat amb aquest tema
És potser aquest un dels desnonaments més durs als quals ha assistit vostè en els últims anys?
Jo crec que el desnonament de la Maricarmen és el més simbòlic per tot el que representa. Moltes persones ens sentim identificades perquè la Maricarmen podria ser la mare o l'àvia de qualsevol de nosaltres. És una persona que té un contracte de renda antiga i de la nit al dia un fons voltor decideix que casa seva és molt sucosa en aquesta jungla en què s'ha convertit el mercat immobiliari. El sistema permet passar per sobre dels drets i de la vida d'una persona gran, vulnerable i fràgil. I tot per la mera rendibilitat d'un fons voltor de pa sucat amb oli. Aquest desnonament té molta càrrega simbòlica perquè representa a la perfecció la situació d'emergència habitacional en la qual estem i com el sistema és capaç d'encebar-se amb una persona que és igual que tu o que jo.
Com va ser el desallotjament? Hi va haver molta tensió amb la policia?
Va ser molt violent. La violència policial va ser desproporcionada. Els activistes s'estaven comportant de forma pacífica en tot moment. Eren una resistència totalment passiva, simplement amb càntics de solidaritat en suport a la Maricarmen i van aparèixer desenes d'antiavalots i van començar a treure els que eren allà retorçant-los per terra. Molts d'ells tenen ferides, macadures, cops i esgarrapades. A part van utilitzar gas pebre contra els activistes que estaven dins del portal. La violència no estava justificada en cap cas i des dels col·lectius d'habitatge no descartem interposar algun tipus de denúncia.
Com és possible que encara passin desnonaments com el de la Maricarmen en un país com Espanya? Què està fallant?
Moltes persones estem en xoc i preguntant-nos encara com és possible que passi això. El que hem viscut amb el desnonament de la Maricarmen és un fracàs del sistema, un fracàs com a societat, un fracàs polític i un fracàs del propi sistema democràtic. Tot es trenca. Tot i que la Constitució contempla clarament el dret a l'habitatge i diu a més que cal impedir l'especulació, que el dret de la propietat no és absolut i que l'habitatge té una funció social, assistim a una mena de connivència obscena entre un fons voltor que vol obtenir rendibilitat a tota costa i les lleis que afavoreixen que això passi.
Qui són els culpables d'aquesta situació? A qui cal assenyalar del principi fins al final?
En aquest cas, a tots. Per començar, a l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid estan fomentant que això passi. Les seves polítiques en matèria d'habitatge són un vestit a mida per als especuladors. Ho veiem aquests dies, amb Isabel Díaz Ayuso dient a The District [la fira immobiliària que reuneix a Madrid inversors de tot el món] 'Escolteu, veniu més, invertiu més i especuleu més'. És una crida expressa.
Relacionat amb aquest tema
Però el Govern central també ha fallat absolutament i no ha sabut estar a l'altura. Té en la seva mà instruments i eines, sobretot des d'una perspectiva de respecte als drets humans, i malgrat tenir una la resolució de Nacions Unides que commina a paralitzar desnonaments fins que hi hagi una alternativa habitacional, doncs tot i això, el Govern s'ha mostrat incapaç en el cas de la Maricarmen. Jo no sé si és per desconeixement, per omissió o per incompetència, però tenim un Ministeri d'Habitatge que està resultant inútil. A mi no m'agrada dir-ho així, però és que és veritat.
I tampoc podem oblidar que tenim un sistema judicial que l'únic que veu són números d'expedient i no és capaç de veure rostres. I a més tenim una violència policial més pròpia d'una operació antiterrorista que d'un desnonament. Ja sigui per acció d'uns i omissió d'altres, la veritat és que no s'ha pogut frenar el desnonament.
Relacionat amb aquest tema
No quedava ni tan sols una mínima escletxa legal a la qual agafar-se per haver impedit o retardat el desnonament?
És absolutament escandalós que en la legislació espanyola no hi hagi amb prou feines escletxes ni eines per suspendre un desnonament com el de la Maricarmen. En els últims anys s'han introduït algunes petites tiretes que han permès suspensions temporals. Fins i tot hi ha un article a la pròpia Llei d'enjudiciament civil que permet una suspensió d'un mes a la qual ja es va acollir la Maricarmen, per descomptat, el mes de juny. Quan es va aprovar la Llei d'Habitatge es va introduir també la possibilitat que el jutge aturés durant un temps el procés fins a veure si efectivament hi havia una alternativa habitacional. Però tot això ja s'ha esgotat en el cas de la Maricarmen. Hem fet absolutament tot el que es podia fer. El passat mes de juliol el Govern no va tenir temps d'aprovar un reial decret que incloïa la paralització de desnonaments sine die fins que es trobi una alternativa habitacional. La política torna a arribar tard.
Per què falta coratge i valentia en aquest país per canviar la llei quan es tracta de l'habitatge?
Sembla que han de passar successos tan terribles com aquest perquè hi hagi una reacció, és veritat. Jo espero que això serveixi de revulsiu. El mal que li han fet a la Maricarmen a nivell físic i emocional és irreparable, però espero que aquest desnonament serveixi perquè no hi hagi més Maricarmenes. Ara la pilota és a la teulada del Govern. S'ha d'interpel·lar no només els ministres del PSOE, sinó també els ministres d'altres forces, i preguntar-los per què s'està al Govern si no és precisament per impedir situacions com la de Maricarmen.
Relacionat amb aquest tema
El desnonament de la Maricarmen pot suposar un punt d'inflexió? No estem arribant ja al límit com a país?
Sí, això ha de ser un punt d'inflexió. Com a societat no ens podem permetre que demà tot segueixi igual. El Govern tampoc es pot permetre que això segueixi passant i que la setmana que ve hi hagi moltes més Maricarmenes en la mateixa situació. Si això passa en un cas tan mediàtic, que no estarà passant amb les persones que viuen als marges.
"No es pot comprar vivenda per especular i s'ha acabat la discussió"
Com qualificaria l'actitud d'Urbagestión Desarrollo e Inversión S.L., el fons voltor que ha desnonat la Maricarmen?
Ha demostrat no tenir ni un mínim sentit de solidaritat o d'empatia. Em costa creure que hi hagi fons així. Bé, diem fons i sembla que tot es dilueix. Darrere d'aquests fons de pa sucat amb oli hi ha persones físiques que són rendistes aspiracionals. No entenc com aquestes persones són capaces d'anteposar la seva voracitat i la seva ànsia especulativa per sobre de coses tan de mínims com les que demanàvem en el desnonament: donar-li uns dies a la Maricarmen perquè pogués treure les seves coses de la casa i pogués sortir pel seu propi peu amb una mica de dignitat. Ni això han volgut. És una actitud despietada que només reflecteix com funcionen el rentisme i l'especulació immobiliària.
Com podem combatre el rentisme i els grans tenidors?
El desnonament de la Maricarmen ha revelat la seva vertadera cara. D'ells no podem esperar absolutament res. El que s'ha de fer és posar-los fre i impedir que aquest tipus de negocis siguin lícits al nostre país. Dir-los que no es poden comprar habitatges amb gent dins i que no es poden comprar habitatges que no siguin per viure en elles o per dedicar-les a lloguers assequibles, tenint en compte la que està caient. No es pot comprar habitatge per especular i s'ha acabat la discussió.
També hauríem d'obrir el meló de les expropiacions per raons socials i donar compliment així al que diu la Constitució: que la propietat privada està supeditada a la funció social. Ni més ni menys.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.