L'agressió policial a una docent incendia la vaga valenciana: "No necessitàvem més motius"
El professorat valencià travessa un dels moments de major tensió en la quarta setmana d'aturada. Acusen la Generalitat d'estar aplicant una tàctica de desgast per donar "llargues" en la negociació.

Madrid--Actualitzat a
La vaga del professorat de l'educació pública no universitària al País Valencià va entrar aquest dilluns en la seva quarta setmana coincidint amb l'arrencada de les proves d'accés a la universitat. Suma ja més de 16 jornades de mobilitzacions. Aquest mateix dilluns, a les 21.00 hores, uns 200 docents iniciaran una acampada a la plaça de la Mare de Déu de València. No obstant això, ara viu un dels seus moments de més tensió des de l'inici de l'aturada indefinida l'11 de maig. L'últim punt d'ebullició es va produir diumenge durant una concentració davant la Conselleria d'Educació, quan una docent jubilada de 68 anys va caure a terra després de ser empesa fortament per l'esquena per un agent de la Policia Nacional. Quin recorregut tindrà aquesta agressió? Podrà derivar en sancions per a l'agent implicat i convertir-se en un revulsiu capaç de reactivar i reforçar les mobilitzacions?
Fins ara, l'últim que se sap és que la professora afectada va denunciar el que havia passat. Després de l'agressió, la Delegació del Govern va anunciar l'obertura d'una investigació, mentre que la Policia Nacional ha iniciat un expedient disciplinari intern per depurar possibles responsabilitats. Per la seva banda, la delegada del Govern, Pilar Bernabé, va mantenir una reunió amb els sindicats per analitzar els fets i revisar el dispositiu de seguretat desplegat en les protestes.
Adrián Rodríguez, membre del col·lectiu Policías Antifascistas, no deixa marge per a l'ambigüitat en valorar les imatges de l'actuació policial. "És una intervenció difícilment defensable. No compleix els principis bàsics que han de regir qualsevol actuació policial: congruència, oportunitat i proporcionalitat", explica en conversa amb Público. Al seu parer, les conseqüències podrien haver estat molt més greus. "En aquest cas la docent va patir una bretxa al mentó, però el desenllaç podria haver estat molt pitjor", adverteix.
Adrián Rodríguez, Policías Antifascistas: "No és habitual veure aquest mateix nivell de desproporció davant de grups d'extrema dreta"
Rodríguez considera que l'agressió projecta una imatge molt negativa dels dispositius d'ordre públic. "Deixa una imatge molt preocupant des del punt de vista de la professionalitat. A més, aquest tipus d'actuacions solen produir-se sempre en el mateix context: mobilitzacions de caràcter social i reivindicatiu. No obstant això, no és habitual veure aquest mateix nivell de contundència o desproporció davant de grups d'extrema dreta", sosté.
El portaveu recorda que els agents reben formació específica per gestionar situacions de tensió i estrès. "Precisament se'ls prepara per actuar amb serenitat en escenaris complexos i evitar respostes impulsives o desproporcionades", assenyala. Per això, considera que la investigació oberta hauria de tenir conseqüències. "La ciutadania ha de sentir-se protegida per les forces de seguretat i la credibilitat de la institució exigeix actuar amb rigor quan es produeixen fets d'aquest tipus. Si es conclou que hi va haver una actuació incorrecta, l'expedient disciplinari hauria de ser exemplaritzant per evitar que situacions similars tornin a repetir-se", conclou.
Ana Vicenti, docent a Madrid: "Hi ha una estratègia des de determinats sectors de la dreta per desacreditar les mobilitzacions"
Les imatges de l'agent agredint la manifestant han incendiat encara més, si cap, les protestes, han circulat com la pólvora a les xarxes socials i als mitjans de comunicació i han generat un veritable impacte en el col·lectiu més enllà de les fronteres valencianes. "Quan ho vaig veure, em va semblar una cosa alarmant i extremadament greu", denuncia a Público Ana Vicenti, docent de la Comunitat de Madrid. La professora recrimina especialment les justificacions posteriors. "S'ha arribat a plantejar que el manteniment de l'ordre públic estava per sobre del dret de manifestació i que l'actuació estava justificada, quan al meu judici no ho estava en absolut", sosté.
Vicenti considera que l'episodi es produeix en un context de creixent tensió política i mediàtica al voltant de les protestes educatives. "Existeix una estratègia impulsada des de determinats sectors de la dreta, en la qual participen també alguns sindicats policials i determinades veus dins dels cossos de seguretat, per desacreditar les mobilitzacions i deteriorar la imatge del professorat", denuncia. Sobre un possible revulsiu en l'aturada, la docent creu que el malestar entre el professorat ja ha arribat a cotes molt elevades. "El sector està profundament enfadat. Sincerament, no sé si necessitàvem més motius per estar-ho", acaba.
La UFP va defensar que l'agressió de l'agent es va produir en el marc d'un dispositiu per impedir el tall de la via pública
Per la seva banda, la Unión Federal de Policía (UFP) va respondre a X a les declaracions de Bernabé justificant l'actuació de l'agent implicat en la intervenció i generant una enorme polseguera a la xarxa social. El sindicat policial va sostenir que l'actuació es va produir en el marc d'un dispositiu per impedir el tall de la via pública. "Respon a una intervenció per evitar que s'ocupin els carrers", van assenyalar, defensant que l'objectiu era impedir el primer moment d'irrupció a la calçada. Van afegir que aquest tipus de situacions exigeix actuar "amb rapidesa, amb la mínima força necessària, però amb decisió". L'organització sindical va manifestar el seu suport a l'agent expedientat: "Tot el nostre suport al company i a la seva actuació. Si se surt a tallar carrers, un s'exposa a ser desallotjat". La UFP va retreure també a Bernabé la gestió política de l'agressió: "Deixi de fer política amb la nostra feina".
Sense acord i amb més tensió als carrers
Al marge de l'actuació policial que ha agitat encara més, si és possible, el vesper, les negociacions es troben pràcticament en punt mort, amb el salari com a principal línia de fractura: mentre els sindicats exigeixen reobrir el debat retributiu, la Conselleria dona per fet aquest capítol. L'últim intent d'acostament es va produir en la novena reunió negociadora, celebrada el 31 de maig entre l'administració autonòmica i els cinc sindicats amb representació a la mesa sectorial. La trobada, de poc més d'una hora, va acabar sense acord i amb retrets creuats. Les organitzacions sindicals van denunciar que l'administració va donar per conclosa la sessió sense respondre a la seva petició de reobrir la negociació salarial, mentre que la consellera d'Educació, Carmen Ortí, va argumentar que no es negociaria "sota pressió" abans d'aixecar la reunió.
La fricció per la ruptura de la cita es va traslladar al carrer. Sis representants de STEPV, CCOO i UGT van decidir tancar-se a la Conselleria per exigir un nou document de negociació, en una acció que es va perllongar durant diverses hores i que va derivar en una concentració de suport a l'exterior de l'edifici. La tancada va acabar entrada la nit, quan els sindicalistes van abandonar les instal·lacions després de ser advertits que la seva permanència no estava autoritzada i de les possibles conseqüències legals. En paral·lel, la Conselleria manté sobre la taula una proposta d'increment salarial progressiu de fins a 200 euros bruts mensuals el 2028, una oferta que ja han acceptat CSIF i ANPE, però que els sindicats majoritaris en la vaga —STEPV, CCOO i UGT— consideren "clarament insuficient". La seva posició passa per reobrir "de forma immediata" la negociació salarial abans d'abordar la resta de matèries.
Alba Sánchez, docent a Alacant: "El Govern no vol negociar, vol imposar. Negociar implica cedir i aquí no estan cedint en res"
El departament autonòmic, no obstant això, sosté que l'acord econòmic està “tancat” i planteja continuar les converses en altres àmbits com les ràtios, les plantilles, les infraestructures, el valencià, la inclusió educativa o la Formació Professional (FP). De moment, hi ha previstes reunions tècniques entre l'1 i el 3 de juny. El desacord ha tingut ja conseqüències en la pròpia dinàmica negociadora: després del tancament, STEPV, CCOO i UGT van anunciar que no acudirien a la taula sectorial convocada per a dilluns com a gest de protesta, la qual cosa va impedir que la reunió es desenvolupés amb normalitat per falta de quòrum.
Enmig del bloqueig, el malestar entre el professorat segueix creixent. "Al principi semblava que volien negociar, però han estat setmanes donant llargues", assenyala a aquest diari Alba Sánchez, professora de Matemàtiques de secundària a Alacant. "Diuen que l'acord econòmic ja està signat perquè el van rubricar CSIF i ANPE, i no volen tornar a tocar-lo", afegeix. Des del seu punt de vista, la problemàtica transcendeix la qüestió salarial. "El Govern no vol negociar, vol imposar. Negociar implica cedir i aquí no estan cedint en res", diu. "Els és igual que portem dies de vaga o que hi hagi alumnat afectat. Però la tensió acumulada també es comença a notar al carrer. Ahir hi va haver una actuació policial que va generar malestar i avui fins i tot s'ha demanat la identificació de diverses persones en les protestes".


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.