Sis receptes per entrar en calor: plats per preparar l'arribada del fred

Quan arriben els primers dies de fred, la cuina es converteix en un refugi perfecte per escalfar cos i reconfortar-nos. Als fogons hi podem fer plats que evoquen les èpoques més fredes, amb sopes, cremes, estofats o postres al forn. I és que l'entrada de la tardor i l'hivern és un bon moment per recuperar receptes tradicionals de tota la vida o d'altres que ens han arribat més recentment, amb l'objectiu d'entrar en calor.

De begudes especiades a postres senzilles, passant per guisats i plats de muntanya, aquest recull reuneix sis receptes pensades per fer front a la baixada de temperatures que hem notat a Catalunya. Són plats assequibles, que respecten la cuina de temporada i que funcionen tant per als àpats del dia a dia com per a caps de setmana tranquils a casa. 

Vi calent especiat  

El vi calent especiat és una de les begudes més típiques de l'hivern a molts països del centre i nord d'Europa, però cada vegada té més presència aquí quan arriben el fred i els mercats nadalencs. L'anomenat vin chaud o glühwein s'elabora amb una ampolla de vi negre suau i jove, mel o sucre morè (150 g), i un conjunt d'espècies com canyella (2 canonets), clau d'olor (2), cardamom (2), anís estrellat (1) i suc i pela de taronja (1). 

Escalfat a baixa temperatura, desprèn una aroma intensa i reconfortant que recorda els dies curts i els vespres de manta. Si bull, l'alcohol s'evapora i perd part del gust, per la qual cosa el millor és esperar que es fongui el sucre i deixar infusionar uns 15 minuts. A més, es pot adaptar fàcilment: hi pots afegir gingebre, una mica de pebre rosa per donar-hi un toc diferent o fins i tot una versió sense alcohol amb most o suc de raïm. 

Sopa de ceba gratinada  

La proposta de sopa de ceba que us fem combina la versió clàssica francesa, amb el dolç de la ceba caramel·litzada, la profunditat d'un brou suau i una capa de pa amb formatge gratinat. El seu sabor reconfortant, amb les cebes cuinades lentament fins a daurar-se i un toc d'alcohol suau (vi blanc, xerès o conyac), fa que sigui ideal per escalfar-se els dies de fred.

La preparació no és complicada, però requereix paciència: primer es caramel·litzen les cebes amb mantega i/o oli, després s'afegeix el licor perquè el seu aroma es difongui, i finalment es cobreix tot amb brou de pollastre i es deixa coure uns trenta minuts. Per servir, es posen trossos de pa torrat a sobre i s'hi gratina una bona quantitat de formatge (emmental o gruyère). Si us voleu complicar una mica més la vida, també podeu fer aquesta recepta recent del Cuines de 3Cat.

Ver vídeo

Crema de carabassa rostida amb gingebre  

La crema de carabassa és una de les receptes més associades a l'arribada del fred, però la versió amb la verdura rostida en potencia especialment el sabor. En coure-la al forn, la carabassa caramel·litza, concentra els sucres i adquireix un gust profund que es barreja perfectament amb ceba sofregida (o també rostida o escalivada al forn) i el brou vegetal. El gingebre hi aporta un toc d'escalfor subtil que converteix la crema en una opció perfecta per entrar en calor.

La recepta és tan fàcil com, un cop rostida la verdura, passar-ho a una olla, donar-li unes voltes amb el foc alt i el gingebre, i cobrir amb el brou. Després d'un cop d'escalfor, només caldrà triturar, i emulsionar amb una mica d'oli. Un cop ben fina, es pot servir amb un rajolí d'oli d'oliva, pipes de carabassa torrades o un punt de formatge fresc per donar-hi contrast. És un plat apte per a totes les dietes i que funciona especialment com a entrant, però també com a sopar lleuger o la salsa d'una pasta, per exemple.

Relacionat amb aquest tema

La vinya ecològica va a l'alça a Catalunya: triplica la seva superfície respecte a una dècada enrere

Públic

Trinxat de la Cerdanya  

Un dels plats més hivernals que tenim. Patata, col d’hivern i cansalada cruixent. El trinxat de la Cerdanya és ideal per posar un toc de territori i gastronomia de muntanya a la nostra cuina diària. Segons dicta el Corpus del patrimoni culinari català de l'Institut Català de la Cuina Catalana, per cada quilo de col necessitarem un quilo de patates, a més d'uns 4 talls de cansalada viada. 

Simplement, hem de fer bullir les patates i la col en aigua i una mica de sal fins que gairebé es desfacin. Mentrestant, en una paella amb oli rossegem els talls de cansalada i els reservem. En el mateix oli hi sofregim les patates i la col ben escorregudes, fent una mescla homogènia mentre ho anem aixafant. Emplatem i servim amb la cansalada per sobre, per bé que també la podríem integrar a trossets. També es pot menjar sense rosta o acompanyar d'uns talls de botifarra negra, així com un all.

Fricandó de vedella  

El fricandó de vedella amb moixernons és un dels guisats més emblemàtics de la cuina catalana i, alhora, un plat que gairebé demana que faci fred per gaudir-lo com cal. Es prepara amb llom baix, llata o tapa de vedella tallada molt fina (entre altres possibles parts), enfarinada lleugerament i daurada a foc viu perquè retingui els sucs. Un cop enretirada la carn, hi fem el sofregit amb dues cebes i dos tomàquets per cada kg de vedella.

Tornem la carn, flamegem amb un raig de brandi i afegim una copa de vi blanc. Quan hagi reduït una mica, coem amb aigua i coem a foc suau fins que la carn estigui tendra. Finalment, podem afegir moixernons rehidratats prèviament i passats per la paella (si voleu, en podeu aprofitar l'aigua). Quan faltin 10 minuts per parar el foc, afegirem la picada. Aquesta és la recepta més canònica, però també podeu mirar altres versions com aquesta de La Cuina del Barbut, amb petites variacions.

Relacionat amb aquest tema

Menys carn i peix i més llegums als menús escolars rebaixa a la meitat l’impacte ambiental

Públic

Poma al forn amb mel i canyella  

La poma al forn és una de les postres més senzilles i habituals a la cuina de casa nostra, però també una de les més reconfortants quan fa fred. És tan fàcil com netejar i buidar el cor de les pomes, posa-les a una safata de forn i espolsar-hi sucre per sobre. Ruixem amb moscatell o vi ranci, afegim una branca de canyella i una pell de llimona, i enfornem a uns 170 graus fins que estiguin toves. 

Per evitar que es cremin massa de sota i quedin més tendres, es pot afegir una mica d'aigua a la safata. Es pot servir acompanyada d'un iogurt o amb un toc de gelat de vainilla.  I per fer-les encara més gormands les podem farcir amb crema de Sant Josep. Entre el seu aroma càlid, la textura melosa i la senzillesa en la preparació, és una postra que convida a tancar un àpat d'hivern amb calma i suavitat.

Amb l’arribada del fred, aquests plats es converteixen en una manera agradable de tornar als fogons i recuperar sabors que reconforten. Són receptes senzilles, fetes amb ingredients de temporada i perfectes per compartir en família o per gaudir d’un vespre tranquil a casa. Tant si busqueu entrar en calor com si simplement voleu cuinar amb calma, us poden acompanyar tot l’hivern.