Sabater justifica el sí de la CUP a Aragonès per tirar endavant una legislatura "de conflicte, de confrontació i d'alliberament"

La CUP-UNCPG ha estat l'únic grup parlamentari  que ha defensat el vot favorable a la investidura d'Aragonès com a president de la Generalitat. L'encarregada de fer la intervenció ha estat la cap de llista Dolors Sabater i presidenta del grup parlamentari. Si bé la CUP ha advertit a Esquerra que cal millorar "moltíssim" l'acord a què han arribat, que ha definit "de mínims" i de "punt de partida". Tot afegint que no estem davant d'un "xec en blanc", el parlament de Sabater també ha posat l'èmfasi en una crida a Junts per sumar-se a l'acord entre cupaires i republicans i completar la majoria independentista, però també als Comuns perquè retornin "a l'esperit del 15-M".

"Estar al costat bo de la història, és estar al costat dels veïns i veïnes que es queden sense llum i no dels oligopolis elèctrics"

Sabater es va autodenominar d'"antisistema" si això vol dir anar contra el sistema econòmic actual que "desnona i que trinxa el territori". "Estar al costat bo de la història, és estar al costat dels veïns i veïnes que es queden sense llum i no al costat dels oligopolis que controlen l'electricitat".  I va reivindicar desplegar una estrategia que faci factible els drets que "el marc de l'Estat espanyol esclafa" tot reivindicant el resultat de les urnes que va definir de "majoria absoluta independentista i d'esquerres".

Sabater ha carregat contra un Estat espanyol basat en una "monarquia corrupta i un poder judicial segrestat pel franquisme sociològic de la dreta i l'extrema dreta, i d'una corrupció sistémica". I ha condemnat la repressió que es manté tot recordant la brutalitat policial de l'1-O. També ha estat crítica amb el "Govern més progresista de la història" en referència a l'executiu estatal del PSOE i UP que rebutja el diàleg però també la majoria de lleis socials que s'impulsen.

Sabater ha justificat l'acord establert amb ERC perquè es basa en el fet que "el dret a l'autodeterminació és inherent a la lluita pels drets socials. No hi ha una cosa sense l'altra". I el va situar en una "aposta estratègica" de la CUP per impulsar una "legislatura de conflicte, de confrontació i d'alliberament". Quan els drets no caben en la legislació, "el que cal és desbordar els marcs jurídics i no retallar drets" ha assegurat. I va instar les forces independentistes a "treballar plegades per un nou embat per fer efectiva la decisió de la ciutadania bastint una unitat estratègica política i social que superi rancúnies i retrets". Basat en dues parts de la legislatura, centrats en una primera meitat en la reconstrucció econòmica i social del país segons l'acord establert, que es revisarà el 2023.

En la part final de la intervenció ha estat la diputada Laia Estrada que va posar l'accent en la defensa de la "ruptura amb el règim del 78" d'un Estat espanyol "profundament antidemocràtic" que cal "impugnar des del primer moment". Sense la independència, ha dit Estrada, els compromisos de millores socials establerts en l'acord entre ERC i la CUP no es podran materialitzar, ha advertit.

"El que cal és desbordar els marcs jurídics i no retallar drets"

Nou diputats que tenen la clau i la fan servir

La dirigent cupaire ha reivindicat la força del grup parlamentari que presideix tot i tenir només nou representants. Una influència que "exercim amb convicció, generositat però amb fermesa".  "Quan la CUP entra amb força a les institucions passen coses", ha dit la dirigent anticapitalista. I ha reclamat "valentia i confrontació democràtica" evitant una legislatura "de batalletes i retrocés com la passada". Tot comprometent-se a evitar cap presidència de forces del 155, en referència al PSC. 

Per la seva part, el candidat a la presidència, Pere Aragonès, ha agraït el vot favorable i ha avalat les crítiques al sistema capitalista expressades per Sabater. Va reivindicar el Front ampli de l'Uruguai com a exemple a seguir a Catalunya a l'hora d'unir forces diverses en una estratègia unitària de transformació. Aragonès ha instat a treure el focus dels "beneficis per uns pocs" i posar-lo en el "drets per a tots" tot  apostant per l'autodeterminació "col·lectiva", en l'àmbit nacional per assolir la independència, però també en allò personal fent un al·legat feminista i de defensa dels immigrants, i posant l'accent en la reivindicació dels drets socials i polítics.