"S'ha d'exterminar tota la fauna salvatge": la radicalització d'alguns sectors pagesos xoca amb entitats de protecció a la biodiversitat

"La fauna salvatge cinegètica s'ha d'exterminar tota sí o sí". És una declaració del president d'Asaja, Pere Roqué, recollida per 3CatInfo el dia que desenes de tractors van ocupar l'autovia C-25 (l'Eix Transversal) contra la sobrepoblació de fauna silvestre a Catalunya, en una protesta convocada per les principals organitzacions agràries del país. Durant la tractorada, diversos agricultors van penjar d'un pont un senglar i un cérvol morts a la C-17. 

Aquestes imatges han indignat col·lectius animalistes i de protecció de la fauna, que alerten de com alguns agricultors estan utilitzant la pesta porcina africana (PPA) per criminalitzar la fauna salvatge. "S'està creant una radicalització que és molt preocupant", apunta Xavi Jiménez, biòleg especialitzat en estudis d'espècies salvatges i persident del GEPEC-Ecologistes de Catalunya, que va més enllà i remarca que una part del sector "està intensificant la criminalització de les polítiques de conservació de la natura i conservació de la biodiversitat en general". 

Relacionat amb aquest tema

“La diferència amb els episodis de pesta porcina africana de fa 30 anys és que llavors no exportàvem el volum d'ara"

Judit Castaño

De fet, Jiménez critica els posicionament de moviment s i veus sorgides arran de les grans protestes pageses de l'any 2024. "S'ho carregarien tot. Des de la legislació de benestar animal, les restriccions dels fitos sanitaris, les evolucions d'impacte ambiental... "Són el sector més trumpista dels pagesos", destaca. 

Els agricultors culpen en bona part els animals salvatges —sobretot senglars, conills, cabirols i cérvols— de les diverses malalties que aquest any han afectat la ramaderia catalana, com la grip aviària, la dermatosi nodular, la pesta porcina africana i la llengua blava, a més de les pèrdues econòmiques que provoquen als camps. Per això, exigeixen "un control de les sobrepoblacions de fauna cinegètica" i una "revisió" del Servei de Sanitat Ramadera. 

S'està creant una radicalització d'un sector dels pagesos que és molt preocupant

Fa unes setmanes, una 200 persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra el que consideren una "massacre" de porc senglars arran de l'esclat a Collserola d'un focus de pesta porcina africana (PPA). Convocats pel partit Pacma i altres organitzacions, els animalistes van exigir acabar amb les batudes i que s'aposti per una gestió "més ètica", amb mesures que no suposarien la mort com ara l'esterilització a través de pinso o gàbies trampa.   

Jiménez defensa que "el medi ambient és un aliat de la qualitat en la producció dels productes agraris i ramaders". "El sector primari i les polítiques ambientals haurien d'anar de la mà", comenta. De fet, destaca el respecte al medi ambient com un "plus" contra els productes agraris que ens venen de tercers països, "on no hi ha ni la garantia de la salubritat alimentària ni la garantia ambiental". 

Relacionat amb aquest tema

"La pesta porcina no és una crisi sanitària, és la conseqüència lògica d'un sistema fallit"

Ona Falcó

El Govern es manté de perfil 

Lluny de desmarcar-se explícitament de les posicions extremes d'algun sector de la pagesia, el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha reconegut que "s'ha de fer més" per reduir els problemes del sector primari, com la proliferació de la fauna cinegètica. No obstant, ha remarcat que "no és feina només dels caçadors, dels agricultors o els científics".

Jiménez critica el posicionament del conseller d'Agricultura i assegura que "no afavoreix gaire a la pacificació". "Al contrari, va fotent encara més llenya al foc, donant la raó als més exaltats i als que utilitzen la violència per les seves reivindicacions, que poden ser molt legítimes, però quan s'utilitza violència ja no ho són", assenyala. 

Relacionat amb aquest tema

Vuit empreses controlen el 30% de les granges de porcs de Catalunya

ACN

La densitat de població de porcs senglars a Catalunya és força elevada. Se situa en 6,3 animals per quilòmetre quadrat, amb un total estimat d'uns 180.000 exemplars, una xifra superior a la mitjana de l'Estat espanyol. La població va créixer fins a assolir una densitat de vuit senglars per quilòmetre quadrat l'any 2006. A partir del 2018 es van impulsar mesures per contenir-ne el creixement i, en els darrers anys, la sequera també ha contribuït a reduir-ne el nombre. 

El posicionament del conseller d'Agricultura no afavoreix gaire a la pacificació

Durant la compareixença al Parlament per donar explicacions sobre el brot de pesta porcina africana, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar l'objectiu del Govern de reduir a la meitat la població de senglars, una mesura que es vol dur a terme amb ajudes als caçadors i amb el reforç del cos d'Agents Rurals.

L'origen "artificial" de la plaga de senglars

El sector de la caça està guanyant molt de protagonisme en la gestió de la crisi de la pesta porcina africana. Els pagesos defensen que la normativa inclogui la possibilitat de "caçar més" mitjançant l'autorització de "més permisos, més visors nocturns, més hores i dies de caça". Els animalistes, en canvi, critiquen que es presenti el sector cinegètic "com uns herois" i qüestiona el seu paper. Segons Jiménez, tenen gran part de la responsabilitat del que està passant. "Està demostrat que com més porcs senglars es maten, més es reprodueixen", ha assenyalat.  

Està demostrat que com més porcs senglars es maten, més es reprodueixen

De fet, apunta que justament la cacera seria una de les causes que estaria incentivant l'augment de la població de senglars. "Els senglars són uns grups matriarcals dominats per les femelles velles, on hi ha una gran jerarquia, on només es reprodueixen uns animals... i quan nosaltres cacem de forma descontrolada el que fem és trencar aquestes estructures familiars i provoquem una reacció en què molts animals joves maduren sexualment molt ràpidament", explica.

D'aquesta manera, "els grups familiars amb més activitat cinegètica acaben tenint moltes més cries com a resposta a aquesta pressió que els grups familiars ben estructurats que no han estat sotmesos a pressió cinegètica", conclou. Aquesta realitat posa en dubte l'eficàcia de la cacera. "Cada any cacem més senglars, però cada any tenim més població a casa nostra", recorda el biòleg. 

Jiménez es remunta als anys 60 per explicar l'origen "artificial" de la plaga de senglars, quan la població de senglars a Catalunya era gairebé testimonial, amb uns 1.000 exemplars en tot el territori. Tot va canviar el 1980, quan es va iniciar una estratègia per incrementar-ne la presència. "Els caçadors van augmentar la població de senglars amb porcs", comenta el biòleg, subratllant que la hibridació buscava transferir l'alta fertilitat del porc domèstic a l'espècie salvatge.

Aquest foment de l'espècie va anar acompanyat d'una infraestructura empresarial notable. Catalunya va arribar a allotjar més de 100 granges dedicades exclusivament a la cria i venda de senglars per ser alliberats al medi natural. Tot i que aquesta pràctica es va prohibir l'any 1994, les conseqüències d'aquells milers d'alliberaments encara marquen el mapa agrari i forestal del país. Fins arribar a la situació actual. 

Els conills, l'altra mal de cap dels pagesos 

Tot i que en aquests moments el focus s'ha posat sobre els porcs senglars, fa uns mesos, es va generar molta polèmica pel llançament de conills vius  a la seu del Departament d'Acció Climàtica en una protesta pagesa a Lleida el març de 2023. Aquella acció va acabar amb una denúncia presentada per PACMA i Lex Ànima per un suposat delicte de maltractament animal, i amb representants d'Asaja-Lleida, UP, JARC i FCAC als jutjats.

La prol·liferació dels conills és l'altra mal de cap dels pagesos, sobretot a les comarques de la plana de Lleida. Denuncien que aquests mamífers arrasen la collita de cereals d'hivern -ordi i blat-, cereal d'estiu -panís-, fruiters, farratgeres, fruits de closca i oliveres. També causen danys a infraestructures com els sistemes de reg i foraden el subsol. Fa uns mesos, pagesos i Govern van acordar un pla de xoc per controlar aquests animals. 

Aquest pla de xoc, però, no inclou l'ús de biocides als cultius per acabar amb els conills, tal com reclamaven. Els pagesos reivindiquen l'aplicació del fosfur d'alumini, un compost químic que actualment està prohibit als conreus per la seva toxicitat. La llei espanyola només permet aplicar-lo a prop d'infraestructures públiques com canals, vies de tren o carreteres.

Posicions enfrontades entre ecologistes i ramaders pel llop

També ha generat tensions i posicions molt enfrontades entre els grups ecologistes i animalistes i els ramaders la reaparició del llop a Catalunya. El sector ramader assenyala que la recuperació d'aquesta espècie "no són flors i violes" i reclama que es prenguin mesures de control per evitar acabi esdevenint una plaga. Unió de Pagesos i el Gremi de la Pagesia reclama un protocol que estableixi una densitat màxima a Catalunya. 

Jiménez també recorda com es va criminalitzar l'ós ara fa uns anys arran d'alguns atacs a bestiar. Alguns sectors ho van aprofitar per criticar la reintroducció de nous exemplars al Pirineu gràcies a un programa de reintroducció, el PirosLife, finançat per la Unió Europea, amb exemplars provinents d'Eslovènia. "Durant molt de temps els ossos van ser el principal problema dels Pirineu i de la ramaderia, i ara ja ningú se'n recorda, i tenim més ossos que mai". En aquest sentit, lamenta "l'ús de certes circumstàncies de forma molt interessada justament per focalitzar la causa de l'agricultura en causes menors, i no pas en el gran problema que té", acaba.